CINEMA PER VINDRE 2017. Autories, col·lectius, comunitats i processos fílmics

Cinema per vindre sorgeix fa cinc anys amb l’objectiu d’activar una comunitat d’agents, individuals i col·lectius, al voltant del cinema i la imatge contemporània. Comunitat més o menys efímera, vinculada cada vegada a l’esdeveniment de la seva pròpia emergència però que insisteix i subsisteix en el temps.

Projecte porós, que es contamina, que muta, que apareix, que observa, que no delimita. Cinema per vindre és més aviat un procés relacional continu i com a tal creix, es vessa, es multiplica, se situa al costat i entre d’altres processos i pràctiques.

Cinema per vindre vol en 2017 trobar els mitjans per repensar-se, per detectar possibles, fissures, mancances, per catalitzar altres processos, per mirar junts, per projectar comuns. Proposa així aquest any una versió processual de si mateix, en la que subverteix les seves categories constitutives d’IMATGE, PARAULA i ACCIÓ per a difuminar-se en una expansiva distància focal.

Es fa necessari revisitar hui les preguntes fundacionals del projecte “Què és? Com fer? Per a qui? Fer cinema hui…”, i constatar llavors els seus viratges i desviaments. També afegir i reformular algunes qüestions que ara ens semblen centrals, com per exemple “Qui fa cinema hui i com ho fa? Des d’on? Amb qui?”.

En una època de saturació radical d’imatges, però també de festivalització cultural i de proliferació espectacular de “esdeveniments” cinematogràfics, és encara més necessari treballar amb autonomia de criteris, preguntant-nos a cada pas per la necessitat del que fem (per a nosaltres i per a la gent a qui ens dirigim, amb qui ens impliquem i compartim un “nosaltres” més o menys efímer i mutant). Preguntar-nos, en fi, en què agenciaments ens vam inscriure, des de quin marges, què ribes, què afectes, quins discursos i quins cossos.

1. IMATGE (projeccions de pel·lícules contextualitzades)

El programa d’IMATGE de 2017 es desdobla en dos recerques paral·leles.

La primera d’aquestes recerques és una indagació pràctica sobre les transformacions possibles de l’autoria cinematogràfica i la seua relació amb les transformacions socials i comunitàries del present. En aquest programa 1, anomenat “Col·lectius, comunitats i processos fílmics”, convidem a cineastes implicats en col·lectius d’organització diversa a presentar treballs immersos en comunitats també heterogènies (familiars, de barri, de treball, de condició…). Cineastes i col·lectius dispars, en experiència i en edat, en formes d’abordar el col·lectiu i d’experimentar allò que és fílmic: Xavier Artigas i Metromuster, les noies de Pasaik, així com l’experiència col·lectiva del Laav_ (Laboratori d’Antropologia Audiovisual Experimental).

Posem per això el focus en unes pràctiques menors i temptatives, en propostes no consagrades, en recerques processuals que tempten possibilitats de futurs comuns. Com increpen al cinema les exigències d’allò que no és cinematogràfic? Per abordar semblant qüestionament cal incursionar en el concret, visibilitzar processos locals i reflexionar sobre els seus límits. És per això que des de Cinema per vindre acompanyem també aquest any un procés fílmic dinamitzat per Rubén Marín amb l’Associació Orriols Conviu, en un barri de València (Els Orriols), el resultat serà projectat durant les jornades en el marc d’aquest primer progama de projeccions i contextualitzacions.

La segona de les nostres recerques de IMATGE d’aquest any es deté en “autories” més o menys consagrades que s’enfronten, d’una o altra manera, a l’alteritat, a l’altre i a allò altre. El títol del programa 2: “L’altre en nosaltres. Autors contemporanis enfront de la alteritat “. En un temps en què els conflictes identitaris, civilitzatoris i racials tornen a emergir amb renovada força, proposem en aquest programa una sèrie de pel·lícules que aborden, des de la singularitat de perspectiva de l’autoria “personal”, la mirada a l’altre i als altres, a partir de processos dialògics i compositius diversos. Pel·lícules de Chantal Akerman, Oliver Laxe, Juanjo Giménez i Andrés Duque, a més d’un curtmetratge de Pilar Monsell. Treballs d’autors contemporanis que es posen en joc a si mateixos per apropar a l’altre, per afrontar d’una altra manera “l’alteritat radical de les imatges” (Schefer).

2. PARAULA (sessions de debat amb agents fílmics diversos)

També la secció de PARAULA s’altera en certa mesura el format que havíem vingut assajant fins ara.

En primer lloc, generant una primera sessió de debat al voltant del programa de projeccions sobre “Col·lectius, comunitats i processos fílmics”, amb la presència de Belén Sola i Chus Domínguez. Tots dos implicats en el Laav_ (Laboratori d’Antropologia Audiovisual Experimental, articulat des del DEAC MUSAC), podrem abordar a partir del seu testimoni conjunt les problemàtiques del treball fílmic col·lectiu en quatre vessants principals: la comunitat, el polític, el personal i el institucional ( tant institucions culturals o municipals com de salut mental). La seva experiència col·lectiva en el Laav_ serà contrastada amb la de la resta del programa “Col·lectius, comunitats i processos fílmics”, i es debatrà també en relació al procés fílmic desenvolupat per Rubén Marín al barri d’Orriols, i que està sent acompanyat en la seva etapa final per l’equip de Cinema per vindre.

A la resta de sessions de PARAULA d’aquest 2017 (encara en procés d’elaboració al costat de la Fundació La Posta) volem reprendre la relació amb col·lectius locals que ja experimentem en 2016, així com desenvolupar una sèrie de debats que ens portin a reactivar una de les nostres experiències clau: la de Públics per vindre.

3. ACCIÓ (tallers)

Aquí el desdoblament fonamental consisteix que, d’una banda, desenvolupem un seguit de tallers en el format que venim implementant des de 2013; però d’altra banda, en aquest 2017 estem tractant d’activar un ampli taller paral·lel (al marge de les jornades però connectat amb elles en molts punts) que pretenem desenvolupar al barri de Natzaret (on s’han activat diversos processos participatius des de l’Ajuntament de València). Treballar des de i amb València, en un procés fílmic col·lectiu de diversos mesos impulsat a partir d’un espai d’aprenentatge col·laboratiu, és la pretensió fonamental d’aquest taller paral·lel a Natzaret.

Els tallers inclosos en les Jornades de 2017 són: el de Chus Domínguez (que treballa amb comunitats i en processos d’autoria col·lectiva), el de Pilar Monsell (treball amb imaginaris col·lectius a partir de les experiències íntimes i personals) i una trobada amb Andrés Duque (qui activa imaginaris col·lectius des del treball en solitari i assaja constantment amb la naturalesa de les imatges, en constant anada i tornada de l’altre a si mateix).

Finalment, a partir de les sessions de PARAULA orientades a la reactivació del procés de Públics per vindre, anirem definint les activitats que, des de la Fundació La Posta, desenvoluparem en forma de Taller de Públics per vindre (II).