Transitant fronteres. Activitats paral·leles

En el marc de l’exposició “Transitant fronteres”, organitzada per LABi (Laboratori de pensament, creació i difusió de la imatge), un projecte del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València en col·laboració amb Fundació La Posta; amb treballs d’Odette Fajardo, Anita Pouchard Serra, Marina Álvarez-Dardet (per a MAKUN d’Emilio Martí López), Fermín Jiménez Landa, Esmeralda Pérez Tamíz i Anja Krakowski; s’han organitzat un seguit d’activitats paral·leles:

― Maig 11 Taller de Dol Migratori

El taller de Dol Migratori és una experiència participativa on posem nom a experiències que ens uneixen com a migrants. Construir una nova llar és tota una experiència emocional de reorganització que vivim en privat, però que en aquest espai segur podrem posar en comú, compartir-ho i colectivizarlo.

Objectius del Taller:
– Aportar coneixements relacionats amb els diferents procesos migratoris, la seua relació amb el dol, la integració social i la salut mental.
– Generar un espai de confiança per explorar les emocions relacionades amb el propi procés migratori.
– Sensibilitzar sobre la importància d’elaborar correctament el dol migratori i prevenir soci-educativament la Síndrome d’Ulisses (o estrès crònic i múltiple).

Un taller facilitat per Ximena Pardo Fuentes, migrant xilena, egressada de Dret a la Universitat de Concepció, Xile, i estudiant de Treball Social a la Universitat de València.

cartel taller

 

― Maig 18 Taula rodona / Presentació del fanzine de Dones amb Veu

El col·lectiu Dones amb Veu presenta el fanzine “Teixit d’una memòria migrant resilient: veus, cossos, arrelaments”, un esforç genuí en què dialoguen els sentiments, els pensaments, històries, memòries i sabors de les altres, les migrants, les racialitzades, les que resistim i qüestionem el sistema colonial, racista, patriarcal i capitalista, que pretén escriure de manera homogènia i hegemònica les nostres experiències migrants, racialitzant, despolititzant i invisibilitzant nostre ésser, saber, fer i poder.

Aquest primer fanzine, és una invitació a teixir amb i entre les que volem fer un bescanvi de sabers, de batalles, de sentipensaments, entre les que volem compartir i construir camins de resiliència i de justícia. Amb nosaltres i des de les nostres plurals experiències, històries, realitats i aspiracions del Bon viure, amb allò, amb el que sembla possible habitar el sud al nord.

Dones amb Veu és una col·lectiva que neix a València, Espanya, amb el propòsit de trencar amb els estereotips de gènere que recauen sobre les dones migrants i racialitzades. A més de visibilitzar les violències que travessen les seues experiències migratòries personals i col·lectives.

Intervenen: Maria José Naranjo Ayala, Paola Larco Muñoz i Marcela Hincapié Martínez.

Mujeres con Voz fanzine

 

― Maig 25 Cloenda de Labi 2019

Instal·lació sonora i dj set (Pornomiseria).

Lucho Urquieta, “Penjar d’un fil”, instal·lació sonora.

Espanya va viure una important onada de migrants provinents del sud global, concretament des de Bolívia i Equador. Moltes parelles i famílies van haver de fragmentar-se per venir a Espanya i tractar de començar una nova vida amb millors perspectives, però sempre amb la il·lusió d’aconseguir la reunificació en aquest nou territori, ajuntant diners per establir-se i després per pagar els bitllets d’avió. Aquest fenomen migratori va tindre com a repercussió immediata, l’inusitat augment de locutoris a tot l’Estat espanyol, que per aquells anys era la principal manera de comunicació a distància, ja que les aplicacions mòbils no existien i l’internet era encara una cosa poc massiu. Els locutoris era el pont, el nexe entre dos mons que s’unien per alguns minuts i que feien que aquest vincle perdurara en el temps.

Lucho Urquieta és un artista multimèdia i investigador que treballa conceptes com la memòria i desaparició a partir de diversos camps, com ho és la fotografia, el vídeo i l’art sonor. El seu cos d’obra busca visibilitzar els conceptes indicats en diferents col·lectius que, al llarg de la història, no han tingut el degut protagonisme, col·lectius perifèrics que, però, són treméndamente significatius per a la comunitat, com ho són els veïns de l’extraradi de València, el Poble Mapuche a Xile, o diverses comunitats migrants.