El museu de les coses extintes

Des de començaments del segle XX quan Pablo Picasso i George Braque van començar a compondre obres pictòriques a través de la superposició d’imatges, objectes i materials de diferents procedències, el collage s’ha definit com una tècnica pictòrica de gran versatilitat, i s’ha erigit des de llavors com un dels recursos artístics més adequats a l’hora d’unir la quotidianitat amb el surreal. La juxtaposició d’elements d’orígens tan diversos com la premsa o la publicitat, estableix un pont entre la imatge i l’inconscient col·lectiu, on l’espectador es troba en un límit entre el conegut i el desconegut en proposar un encreuament sense lleis entre la il·lustració, la pintura, la fotografia, l’abstracció, el constructivisme, el surrealisme i el dadaisme, “barrejant imatgeria científica, cultura pop i erotisme” [Ánxel Grove, “Una exposició sobre el collage demostra que aquesta tècnica viu una època de renaixement”, 20 minutos, 31.10.2013].

“El museu de les coses extintes” sorgeix sota la necessitat d’abordar diverses temàtiques que en l’actualitat semblen desdibuixar-se reconfigurar-se cada vegada més en la nostra consciència col·lectiva: l’amor, el contacte humà, el pas del temps, l’altre com una entitat cada vegada més aliena i tot això com marcapassos a l’extinció de la humanitat, que no fa referència a la presència física dels éssers humans, sinó a la desnaturalització de les nostres relacions interpersonals, en veure aquestes cada vegada intervingudes per màquines i processos automatitzats. Maja Daconte planteja totes les seues inquietuds en aquesta sèrie amb una col·lecció d’imatges que s’alteren, es desfiguren, es fan son i altres vegades malson. Com contrapart l’artista, declarada com a col·leccionista d’imatges inquietants, ha decidit realitzar tota la seua obra de forma analògica establint una relació directa amb la transformació de la seua matèria primera (les imatges) filant un discurs de forma artesanal a base de desmembraments i pedaços, remetent als orígens primitius de la tècnica al·ludint a la re-naturalització tant de discurs com de resultat final.

Maja Daconte