“Hohrodberg”, 2021, Ulrike von Gültlingen

Algú s’ha parat a pensar mai com pot ser un paisatge de nòmades? D’entrada sembla que les idees d’un paisatge propi i de la vida nòmada estarien renyides. Tenint en compte que una de les principals característiques de la vida nòmada és la seua mobilitat, sembla que no hi hauria un paisatge específic, sinó que, ans al contrari, es tractaria necessàriament d’un paisatge canviant. No obstant això, hi ha alguna cosa a les fotografies d’Ulrike von Gültlingen que ens fan pensar en la idea que estem davant la imatge del que podria ser un paisatge de la vida nòmada. Aquesta impressió la vam tindre davant la sèrie de fotografies “Glaswaldsee” que es van mostrar a la Fundació La Posta a l’exposició col·lectiva “Inflexive Speeches”, organitzada per Red Nómade i Yvonne Andreini [vegeu aquí ]

A la sèrie Hohrodberg, 2021, apareixen construccions que podrien servir d’habitació. Originalment construïdes per a la guerra, posteriorment poden haver servit com a refugi per a pastors, refugiats, excursionistes, etc. La vida nòmada necessita habitacles aquí i allà, on reposar en el camí. Així doncs, a la vida nòmada hi ha paisatge i hi ha habitacles. Fins i tot es podria parlar d’una geografia de la vida nòmada. Ho ha fet l’investigador Michael Frachetti, de la Universitat de Washington. Sosté que la vida nòmada va donar forma a la geografia de la Ruta de la Seda a les terres altes de l’Àsia Central. Allí, l’alberg típic per a les caravanes que porten al bestiar buscant les millors pastures és el Caravasar. La Posta és un Caravasar. Un lloc per arribar, descansar, pensar i seguir el camí. També el pots trobar a Alsàcia, a Hohrodberg. Els nòmades són entre nosaltres, encara que no els veiem.

Ulrike von Gültlingen (Bielefeld, 1966; viu i treballa a Berlín)

uli_portrait_2013

Ha desenvolupat la seua carrera artística al camp de la fotografia, el dibuix i el disseny d’escenaris. El 2004 va fundar a Berlín la Freiraum School of Arts, de la qual n’és directora. Dins de Freirarum [espai a l’aire lliure] va crear Freirarum-kinder e.V., associació sense ànim de lucre, amb l’objectiu de brindar als xiquets accés gratuït a l’art i la cultura i promoure’n el pensament creatiu i el potencial.

Sobre la sèrie de fotografies “Hohrodberg”, fetes a Alsàcia, ha comentat l’artista: “M’encanta deambular, descobrir llocs que són més que ells mateixos, les coses aparentment aleatòries que segueixen un principi secret de llegats humans, explicant-nos històries o plantejant-nos endevinalles”. Perquè, efectivament, els llocs retratats amaguen un secret.

Aquest mètode de treball que practica Ulrike von Gültlingen l’emparenta amb els artistes de l’Spurensicherung Kunst, un corrent artístic poc conegut a Espanya, malgrat ocupar un apartat específic a Arte del Siglo XX, Taschen, 2001, pàgs. 567-570.