L’exposició “Col·lectius en el cub blanc“, a la seu de la Fundació La Posta, ens ha permès tenir una experiència dels treballs de Left Hand Rotation, SomosNosotros, Cinematrueque i Paupac Blau, envolvent i fins a cert punt matèrica. Acabada l’exposició podeu seguir gaudint d’aquests treballs al web, d’una altra manera, a través de la pantalla de plasma o del monitor LCD, una experiència típicament digital, diferent respecte del resultat que ofereix la projecció de les imatges sobre una superfície reflectant, fins i tot acompanyada de material documental de les accions registrades -com va ser el cas de “Supera la barrera” de Left Hand Rotation-, o adoptant una forma escultòrica i amb això propiciant una certa cosificació de la imatge -com es va donar en el cas de “Res a guanyar, res a perdre” de SomosNosotros-. No obstant això, la diferència més important entre el visionat de les imatges en el “cub blanc” i a la pantalla de l’ordinador, no són els aspectes físics -com succeeix amb la qualitat de la llum-, sinó que té més rellevància la diferent fenomenologia que caracteritza cadascuna d’aquestes experiències. Mentre que el visionat en el “cub blanc” es produeix en un espai de pública concurrència, en el cas del visionat a la pantalla de l’ordinador aquest es produeix en la intimitat de l’habitació privada (el cas paradigmàtic seria l’habitació de l’adolescent).
Per veure “Deriva 001″ de Cinematrueque fes click aquí
“Deriva 001”, Cinematrueque
Format pels cineastes Octavio Guerra, Rafa Casany i Samuel Domingo, el col·lectiu Cinematrueque naix a València el 2013 com “un viatge per l’imaginari de petites poblacions en què els seus habitants protagonitzen les històries, llegendes i paisatges de la seva pròpia comunitat“. Des d’aquesta intenció, el seu mètode de treball s’organitza a partir de “derives“, en les que es llancen a la carretera (comarcal) amb la càmera a l’espatlla, acostant-nos a realitats culturals allunyades de l’enrenou, en què el fet fílmic es percep d’una forma ben diferent al estrèpit dels multicinemes, però on aquest record de cinema “a l’antiga” segueix formant part de l’imaginari cultural.
