L’art relacional i la gestió de la fallida històrica

Què es pot fer en el camp de l’art ―un sector tan atent a les preocupacions i els interessos de les persones― quan estem immersos en un procés de canvi tan profund com el que representa la introducció de internet? [Només comparable al que va suposar la invenció de la impremta fa 500 anys].

La resposta que ens ofereix el LABi (Laboratori de pensament, creació i difusió de la imatge), un projecte del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València en col·laboració amb la Fundació La Posta, és una deriva o desplaçament per les campes de l’art relacional, que s’ha concretat en “l’Apartament”. Es tracta de la configuració d’un espai físic que, tot i conservar les característiques d’un espai expositiu, “pretén ser una extensió de temps, de pensament, d’actuació, de conversa, sobre les possibilitats d’habitabilitat a la ciutat”, segons es diu a la presentació d’aquesta edició del LABi, en aquesta mateixa web [http://fundacionlaposta.org/lapartament/ ].

L'Apartament  L’Apartament, LABi 04, 2020

No és la primera vegada (ni suposem que baja a ser l’última), que es produeix una experiència immersiva en una trama de relacions a cavall entre allò privat i allò públic, amb la intenció declarada que tingua un resultat creatiu. De fet, algunes de les experiències en aquest camp que han tingut lloc en el passat a la ciutat de València, estan presents ―d’una manera o altra― en el naixement de La Posta. És el cas de La Caldereria, el Solar Corona o Esmorzar amb vianants. No obstant això, en el cas de “L’Apartament”, es tracta de portar a l’espai de l’art reconegut com a tal, un fragment de relacions reals (en alguns casos ―en relació amb algunes de les accions programades―, es tracta de relacions preexistents), per a la seua recreació en l’espai de “l’Apartament” a La Posta.

També tenim, a l’extrem oposat, abundants exemples de generació de relacions en l’espai museístic amb escassa o nul·la vinculació amb la realitat. Tot això està historiat. Les experiències relacionals no han quedat al marge de les preocupacions de la Història de l’Art, havent rebut diverses denominacions. La primera denominació adoptada identifica aquesta activitat amb un paradigma cultural més ampli com és el situacionisme, encara que, la caracterització i classificació que ha tingut més acceptació és la que li ha assignat la denominació de “art relacional”. Una de les característiques que se li atribueix és un aparent caràcter col·lectivista. No obstant això, la veritat és que majoritàriament segueixen el paradigma triomfant des de Vasari i el seu llibre Les vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes, publicat al 1550. Encara que, l’experiència desenvolupada ara a La Posta a la cura de l’equip LABi, exhibeix un marcat caràcter col·lectiu, un factor que es manté fins i tot a mesura que es van incorporant al projecte les successives residències artístiques que habiten “L’Apartament”; les quals són necessàriament temporals ―”perquè els llocs s’han convertit en meres àrees de trànsit”―, de manera que el conjunt es converteix en un cor de veus múltiples que no busquen trobar el seu lloc al món.

Soup-No Soup Rirkrit Tiravanija  “Soup / No Soup”, Rirkrit Tiravanija

En el procés de historificació a què ens estem referint, se sol citar com una de les fites més rellevants ―es tracta d’una de les referències que donarien lloc a l’enunciat de “l’art relacional” per part de Nicolas Bourriaud el 1998―, la referida a l’artista Rirkrit Tiravanija; i, dins de la seua trajectòria, se sol citar com particularment significativa la seua acció al Grand Palais de Paris, el 7 i 8 d’abril de 2012, en ocasió de l’obertura de la Triennal de Paris d’aquell any (que ha estat, a la fi, l’última edició d’aquest esdeveniment), moment en el qual el tailandès nascut a Buenos Aires va preparar per als milers d’assistents a l’acció un plat de sopa: “Soup / No Soup”. Nosaltres ací a València també vam tindre la nostra gran experiència en aquest sentit, amb el “Magatzem de l’Adequat Comportament” comissariat per Bruce McLean i Will Alsop, en el marc de la Biennal de València de 2003, amb una macro-instal·lació al Centre del Carme, que pretenia albergar les accions tòpicament atribuïbles a uns grans magatzems “avantguardistes”, que incloïa la venda d’objectes de disseny, una perruqueria, un bar-restaurant, llibreria de lectura “site-specific”, chill out…

ASCII_readingDPT
  • A&M: Magatzem de l’adecuat comportament (2003).
  • Comisariat per Bruce McLean i Will Alsop.
  • Departament de lectura.
  • Va incloure el treball de net art “Reading Ascii Eye” de flat33, en una de les entradas laterals.

En tant que es tracta d’un tipus d’accions derivades d’un cert art conceptual i del minimal ―pel que fa a posar l’accent en la intervenció del públic, que amb la seua presència física i no només la mirada, acabaria de dotar sentit a l’obra―, presenta un notable interès la documentació d’aquestes accions, punt en el qual la fotografia té un paper rellevant. En aquest sentit, cal destacar, d’entre les accions desenvolupades a “L’Apartament” el cas de “Safareig”, que ha deixat rere seu un bon nombre d’imatges, carregades d’una plàstica que en algun moment recorda el realisme social que va practicar el mateix Antonio Fillol que dóna nom al carrer en la qual han passat els fets; al qual cal afegir una successió de happenings que han inclòs música, dark room, i, en algun cas (en alguna de les accions dutes a terme), un nihilisme força conforme amb el marc teòric en què es desenvolupa tot el programa.

Agarreu-lo, Antonio Fillol  “Agarreu-lo” (1894), Antonio Fillol

"Estoy aquí", Talegos.Tk “Estoy aquí” (2020), Talegos.Tk

Les activitats a “L’Apartament” del LABi han estat precedides a La Posta per la sèrie d’accions organitzades per Norberto Llopis i Miguel Ángel Baixauli: “Silenci”, en el marc del programa “Variacions sobre el pla” comissariat per Ángela Montesinos i Juan Luis Toboso per IVAM Produeix. En particular, una de les últimes accions desenvolupades fins al moment Posada en qüestió“, a càrrec de Paula Valero Comín, constitueix un bon enllaç entre una sèrie i l’altra. Sembla que és la manera més apropiada d’abordar la fallida històrica i l’autèntica descomposició de la realitat davant dels nostres nassos, que s’està produint en aquest canvi d’època.

Puesta en cuestión, Paula Valero Comín  Posada en qüestió“, a càrrec de Paula Valero Comín

De moment, la seqüència de residències d’artistes a “L’Apartament” es veu interrompuda per la crisi del coronavirus. Una altra crisi.