Aquesta primavera La Posta està dominada pels tallers Emergents [Cianotipia, Sintonia de Color, Psicogeografia, ESPAIS ZOMBI | VALÈNCIA SUD], tots ells coincideixen a expandir el concepte d'art ―en algun cas s'ha entregat, literalment, els pinzells al públic asistent―, i en diversos d'ells s’ha portat al públic al carrer, per viure i reflexionar sobre l'espai públic, el que s'havia considerat tradicionalment com l'àmbit per antonomàsia de l'escultura.

És aquesta preocupació per la població resident en el territori, que no apareix en les imatges perquè ha estat o està sent desplaçada, la seva absència, és el que marca aquests paisatges, així com la presa de partit a favor de la seva reivindicació a favor de la conservació d'aquests territoris tal com eren abans de les intervencions que els han desplaçat.

Com sol ser habitual en La Posta, després de la celebració d'una exposició centrada en l'audiovisual, perllonguem l'experiència a la web. En aquest cas ―després de "Alexander Kluge. Jardins de Cooperació"―, ho fem amb un treball que no s'ha vist en l'exposició cinematogràfica però que resumeix molt bé algunes de les característiques més destacables dels treballs que es van exhibir en la mateixa (en 2 programes). Es tracta de Vermischte Nachrichten (Miscel·lània de notícies), un treball de Kluge i Beate Mainka-Jellinghause de 1988

Passa de vegades quan es prepara una exposició, en seleccionar les obres, pensar sobre elles, indagar en les seues vides, restaurar-les si és el cas, de vegades apareixen sorpreses. Hi ha un cas memorable entre les exposicions dutes a terme a València. És el cas de l'exposició que va tenir lloc al MuVIM del 27 d'abril al 16 de juliol del 2006 "Pintura valenciana a la col·lecció de l'Ermitage. Segles XVI-XVII". El conegut museu rus va cedir obres de pintors valencians del renaixement que atresora en les seves col·leccions, i amb ocasió dels treballs preparatoris de l'exposició al MuVIM, que van portar a terme els conservadors del museu valencià, es va descobrir que algunes de les obres cedides per a l'exposició eren falses (o diguem que se'ls havia atribuït l'autoria de manera equivocada).

El nostre amic Kay J. Browning, de Devon, UK, que vam conèixer a través de Beccy Strong, que va participar en l'exposició "neXes. Noves mirades a la fotografia documental europea", ens envia un vídeo molt bo (el que podeu veure a dalt)

En només tres temporades, les activitats de la Fundació La Posta han passat d'estar constituïdes principalment per exposicions d'arts plàstiques/arts visuals, a incorporar un important contingut docent i participatiu, i, darrerament, s'ha iniciat un procés d'extensió i ramificacións, fruit de la col·laboració amb altres entitats amigues, així com de les potencialitats dels projectes que s'estan desenvolupant, que es desdoblen mostrant aspectes que, tot i que implícits, no havien desenvolupat tota la seva capacitat.

4 canvis de roba en intervals de 30 minuts (temps de la no acció), temps suspès en el qual els performers observen i són observats per un públic que es comporta segons hàbits inconscients i quotidians.

En aquest moment sembla profitós fer una reflexió sobre els resultats que ofereix la col·laboració Museari – La Posta, amb caràcter previ a la presentació de la mostra que tindrà lloc aquest any.

Com sol ser habitual a La Posta, després de l'exhibició de treballs videogràfics/cinematogràfics en sala, els deixem en exhibició a la nostra web 24 hores 7 dies a la setmana. El fet té més interès si és possible en el cas de Parany de Jaume Subirana/Gringos ―el qual es va exhibir durant la presentació de Apologia/Antologia, la recopilació de vídeo-art dels últims 50 anys a Espanya, impulsada per la distribuïdora Hamaca―, ja que aquesta obra no pertany al catàleg d'Hamaca, llavors no està a la web del projecte

Amb el dispositiu audiovisual posat en obra durant l'exposició, Nicoleta Moise va posar en escena, a través d'una projecció en directe, l'ús que les persones assistents van fer del seu llibre. La forma de passar les pàgines, de detenir-se en certes imatges o textos; però també la manera en què les mans que toquen el llibre el desplacen de la seva ubicació, el llisquen o s'inclinen, reencuadrando a la pantalla de projecció les imatges del llibre manipulat.