Passa de vegades quan es prepara una exposició, en seleccionar les obres, pensar sobre elles, indagar en les seues vides, restaurar-les si és el cas, de vegades apareixen sorpreses. Hi ha un cas memorable entre les exposicions dutes a terme a València. És el cas de l'exposició que va tenir lloc al MuVIM del 27 d'abril al 16 de juliol del 2006 "Pintura valenciana a la col·lecció de l'Ermitage. Segles XVI-XVII". El conegut museu rus va cedir obres de pintors valencians del renaixement que atresora en les seves col·leccions, i amb ocasió dels treballs preparatoris de l'exposició al MuVIM, que van portar a terme els conservadors del museu valencià, es va descobrir que algunes de les obres cedides per a l'exposició eren falses (o diguem que se'ls havia atribuït l'autoria de manera equivocada).

El nostre amic Kay J. Browning, de Devon, UK, que vam conèixer a través de Beccy Strong, que va participar en l'exposició "neXes. Noves mirades a la fotografia documental europea", ens envia un vídeo molt bo (el que podeu veure a dalt)

En només tres temporades, les activitats de la Fundació La Posta han passat d'estar constituïdes principalment per exposicions d'arts plàstiques/arts visuals, a incorporar un important contingut docent i participatiu, i, darrerament, s'ha iniciat un procés d'extensió i ramificacións, fruit de la col·laboració amb altres entitats amigues, així com de les potencialitats dels projectes que s'estan desenvolupant, que es desdoblen mostrant aspectes que, tot i que implícits, no havien desenvolupat tota la seva capacitat.

4 canvis de roba en intervals de 30 minuts (temps de la no acció), temps suspès en el qual els performers observen i són observats per un públic que es comporta segons hàbits inconscients i quotidians.

En aquest moment sembla profitós fer una reflexió sobre els resultats que ofereix la col·laboració Museari – La Posta, amb caràcter previ a la presentació de la mostra que tindrà lloc aquest any.

Com sol ser habitual a La Posta, després de l'exhibició de treballs videogràfics/cinematogràfics en sala, els deixem en exhibició a la nostra web 24 hores 7 dies a la setmana. El fet té més interès si és possible en el cas de Parany de Jaume Subirana/Gringos ―el qual es va exhibir durant la presentació de Apologia/Antologia, la recopilació de vídeo-art dels últims 50 anys a Espanya, impulsada per la distribuïdora Hamaca―, ja que aquesta obra no pertany al catàleg d'Hamaca, llavors no està a la web del projecte

Amb el dispositiu audiovisual posat en obra durant l'exposició, Nicoleta Moise va posar en escena, a través d'una projecció en directe, l'ús que les persones assistents van fer del seu llibre. La forma de passar les pàgines, de detenir-se en certes imatges o textos; però també la manera en què les mans que toquen el llibre el desplacen de la seva ubicació, el llisquen o s'inclinen, reencuadrando a la pantalla de projecció les imatges del llibre manipulat.

Després de dues temporades, es poden apreciar les línies d'actuació que es van consolidant d'entre el conjunt d'idees que van il·luminar el naixement de La Posta.

Vam iniciar la temporada 2015-2016 amb l'exposició Col·lectius en el cub blanc. Propostes audiovisuals "en els límits" per a una societat canviant. L'exposició es va plantejar com una combinació de vídeo-creació, cinema de no-ficció i videoinstal·lació, seguint la línia de treball que hem batejat com "En els límits", i que pretén transitar les fronteres d'aquestes etiquetes associades als llenguatges audiovisuals per entendre la relació d'aquest mitjà d'expressió tant amb l'espai artístic, com amb el conjunt de la societat.

Presentació de l’exposició “Museari: Estètiques de la Diversitat Sexual” al programa La Gauche Divine de Ràdio Klara, amb Ricard Huerta...
Llegir més »