Parany

Com sol ser habitual a La Posta, després de l’exhibició de treballs videogràfics/cinematogràfics en sala, els deixem en exhibició a la nostra web 24 hores 7 dies a la setmana. El fet té més interès si és possible en el cas de Parany de Jaume Subirana/Gringos ―el qual es va exhibir durant la presentació de Apologia/Antologia, la recopilació de vídeo-art dels últims 50 anys a Espanya, impulsada per la distribuïdora Hamaca―, ja que aquesta obra no pertany al catàleg d’Hamaca, llavors no està a la web del projecte www.apologiantologia.net

A més, tal com la mostrem aquí l’obra també és diferent de la que ha aparegut publicada al cofre de dvd ‘s publicat per Cameo. Es tracta de l’obra tal com l’ha ofert el mateix artista, precedida de la relació de premis que ha rebut i mostres en què s’ha exhibit (Alemanya, Catalunya Nord, Àustria, MNCARS i KRTU ―l’antecedent de l’actual Centre d’Art Santa Mónica, de la Generalitat de Catalunya―).

D’altra banda, és per a nosaltres un honor poder mostrar aquest treball acompanyant-lo d’un text escrit personalment per Jaume Subirana amb ocasió de l’exhibició de Parany a la Fundació La Posta. Es tracta d’una rememoració d’En Sebastià, el protagonista de la pel·lícula. Que ho gaudiu.

En Sebastià era una persona simple. Encara no complits els divuit anys, com tants d’altres, es va veure obligat a combatre en unes circumstàncies de les que amb prou feina en tenia coneixement.

Un obús li va esgallar la cama per sota el genoll i el dit índex de la mà dreta.

En Sebastià celebrava la vida. Sempre tenia un somriure que regalar, excepte quan perdia a les cartes al casal. Però En Sebastià era una persona generosa; com ho va ser, i molt, en la col·laboració en aquest treball.

Vull destacar que en el set de rodatge només estàvem ell i dues persones més darrera la càmera. No hi havia interlocutor. Les indicacions que li vam donar van ser: “Va Sebastià, quan vulguis”. Sabia on estava la càmera i quan l’havia de mirar i quan no. Tot el demés: improvisació.

Vull destacar la seva innata capacitat interpretativa, el domini del ritme, el to i els silencis. Un regal.

La narrativa d’En Sebastià, llevat d’alguna reflexió personal, és paròdica. Basada en la imitació fonètica del francés i l’alemany, el que ens indica què ferit i mutilat va estar a França, la lliure i la ocupada.

Aquest treball és tant seu com nostre. O més.

La nostra part és un homenatge a ell i als que com ell es van veure arrencats de casa els pares encara en la immaduresa i trabocats a les trinxeres.

Moltes gràcies Sebastià.

Jaume Subirana Moya