“Nomadic Community Garden” (2018) and “Left for Dead” (1994), Denis Ponté

El treball de Denis Ponté recala a Nomadic Community Garden a Londres i ens aproxima a una experiència comunitària que ens recorda, per algun moment, la Christiania de Copenhaguen, però la seua virtut més important és que posa en evidència la persistència en el temps de formes de vida en comú, l’organització de les quals no gira entorn del treball remunerat, com és el cas de la comunitat —els membres dels quals es renoven constantment, però que roman com a tal comunitat— de grafiters i tota mena d’artistes existents a Nomadic Community Garden.

D’una altra sèrie de Denis Ponté “Left for Dead”, feta a New York el 1994, hem seleccionat una fotografia on apareix en primer pla l’espai urbà de la vida nòmada. Tant en aquesta com en les altres fotografies (i especialment la dels graffiters sota el pont), es fa palès que la vida urbana transcorre en espais urbans fets malbé, sense un ús clar, com és el cas dels espais que apareixen sota els ponts de les infraestructures urbanes, o a les grans superfícies pavimentades que apareixen a les ciutats que no són ni voreres ni places, fruit de l’aplicació dels estàndards d’espai buit proporcional a l’edificabilitat realitzada, que quan l’edificabilitat creix molt, dóna lloc a uns espais buits sense un ús clar, la qual cosa, unit a la constant disminució del nombre de vianants perquè la mobilitat ha estat substituïda pel transport en vehicle particular, especialment als suburbis, acaba creant l’escenari perfecte per al desenvolupament de la vida nòmada.

Denis Ponté (1964, Ginebra)

denis ponté

Un fotògraf que compagina el seu treball a l’estudi, amb l’activitat docent a la Universitat i els seus desplaçaments a través del món, captant el que veuen els ulls d’una manera molt directa. Diu Serge Desarnaulds (actor de Jean Luc Goddard i escriptor): “Fotògraf en què el compromís és manifest en moltes de les seues obres (Left for Dead, 1994; Au bord du monde, 1995; Histoire de vivre, 1998; Face à elle , 2015). Aquest compromís, alhora artístic i social, marca una independència d’esperit reconeixible i una ètica, unida a la responsabilitat del seu treball, així com la llibertat de crear sense encaix en un marc econòmic limitant i fora de tota afiliació institucional que poguera reduir les seues exigències. Aquesta actitud té un preu i és digna d’admiració. Aquests diversos aspectes en fan d’ell un artista el talent del qual ha estat subratllat, especialment quan les seues imatges tenen com a tema el retrat o l’entorn natural i social observat durant un viatge. […] Es necessiten poques paraules per designar aquest talent: un do que sap captar el sorgiment en el moment just, és a dir en aquell moment inesperat que nosaltres esperem sempre i que continuarem esperant durant molt de temps des que la fugacitat de la impressió se’ns apareix i reapareix”.

Denis Ponté ha desenvolupat al llarg de la seua carrera nombrosos projectes artístics de temàtica social. Alguns dels seus treballs més representatius són: Laissé pour mort (Ginebra, 1995), Face à Elle (Ginebra, 2015); I understand. Do you? (El Caire, 2016), Portraites parlés (Martigny, Valais, Suïssa, 2019), De cara a elles, Fundació La Posta (València, 2019), Homo Artifex, Fundació Bancaixa, Sagunt, 2021 (inclou video-entrevistes). A més de la fotografia, comparteix la seua experiència en tallers duts a terme a països de l’Àfrica occidental.