“Siddieqa, Firdaus, Abdallah, Soelayman, Moestafa, Hawwa en Dzoel-kifl” (40′, 2004), Joost Conijn

El treball de Joost Konijn “Siddieqa, Firdaus, Abdallah, Soelayman, Moestafa, Hawwa en Dzoel-kifl” (40′, 2004), que es va poder veure a la Triennal de París de 2012, “Intense Proximité”, al Palais de Tòquio, és un treball videogràfic que mostra la vida d’un grup de xiquets en un descampat als afores d’Amsterdam. Tot i que el primer que crida l’atenció és que durant tota la jornada es veu poca presència dels seus pares, i no estan abandonats, però això no és el més rellevant, sinó el fet que, encara que hi són, podrien ser a qualsevol altre lloc . Res no dóna a entendre que allò sigui la seua residència permanent, i no per precària. Tot és extremadament provisional. Els nens construeixen els seus instruments per al joc amb el que troben al seu pas. Però hi són fent-ho amb gran intensitat, amb un gran domini de l’espai, no com algú que pateix el desarrelament. En definitiva, com a nòmades.

Diu Claire Staebler, a la Guia de l’Exposició de la Triennale de París 2012 “Intense proximitè”, on aquest audiovisual es va mostrar en unes condicions específiques (en l’ampliació al subsòl del Palais de Tokio): “Conijn posa la seua càmera i simplement pren de la font aquesta energia infantil, qüestionant amb força i senzillesa la pertinença cultural, la religió i l’autoritat, mentre espenta els límits de la tolerància i la integració”. Efectivament, s’estan forçant les fronteres de la tolerància. Aquest tipus de feines que converteixen la vida en matèria primera per a una experiència artística plantegen de manera inevitable problemes de legitimitat (si és que no es tracta directament de problemes legals), en particular en relació amb l’ús de les vides i la imatge d’altres . Tant és així ―que es dóna sempre aquesta tensió i aquests problemes―, que, segons informa la web del Franz Hall Museum, de Harlem (Països Baixos), a la col·lecció del qual obra l’audiovisual de Joost Conijn que comentem: “No gaire després del estrena de la pel·lícula, els polítics d’Amsterdam intervindrien i Bureau Jeugdzorg trauria els xiquets del seu pare i els trauria de casa seua”.

Joost Conijn (1971, Amsterdam)

Joost-Conijn-4

La seua activitat es desenvolupa a mig camí entre la tecnologia i l’art. És inventor i aventurer. Entre altres coses, ha construït avions, fent servir peces de bicicletes. El primer es va estavellar poc després d’enlairar-se, però amb el segon va viatjar fins a Kenya. Ha recorregut diversos països de l’est d’Europa amb un vehicle fet de fusta que funciona amb gas generat pel mateix vehicle. Ha realitzat pel·lícules narrant aquestes aventures. Entre d’altres, una sobre el viatge en bicicleta pel Marroc amb dos amics.

Obres seues i vestigis de les seues aventures i els seus invents es troben a les col·leccions del Franz Hall Museum de Harlem (Països Baixos) i al Museum Boijmans Van Beuningen de Rotterdam. Els seus treballs i experiències s’han mostrat a espais d’art de tot el món: Royal Athenaeum of Antwerp, el 2017; Kyoto Municipal Museum of Art, el 2015; 13th Istanbul Biennial i Biennale of Sydney el 2014; Museum Volkenkunden Leiden (NL) el 2013; Kröller-Müller “Art Cars” Utrecht i Triennal de París “Intense Proximité” el 2012; Matadero Madrid el 2009; MAPAMUNDISTES ’08 Pamplona el 2008; Cobra Museum (Solo exhibition), Amstelveen (NL) el 2005; Fundació Miro (Solo exhibition), Barcelona, el 2005; etc.

Joost Conijn ha inspirat el caràcter del protagonista de la novel·la de Tommy Wieringa: Joe Speedboat, editat per De Bezige Bij [L’Abella Ocupada], 2005. La qual ha obtingut infinitat de premis. Tot i que Joost Conijn es desmarca de l’assumpte dient que qualsevol que el conegui sap que hi ha diferències notables amb Joe Speedboat.