El treball de Paula Onet per a aquesta exposició aborda un arxiu familiar (centrat exclusivament en dones) des de les tecnologies visuals i comunicatives més contemporànies. Quatre generacions de dones espanyoles que viuen juntes en una casa confronten la seva memòria i la seva visió del present en una superposició dinàmica de les seves imatges i de les seves veus. Una construcció relativament “fictícia”, visionària, que projecta sobre el futur de les mutacions tecnològiques la documentació real de memòries (femenines) en relació present.
“No es neix dona, s’arriba a ser-ho”, deia ja Simone de Beauvoir. En aquesta construcció social del gènere, que passa inevitablement per l’arxiu de la memòria visual, les mutacions de les tecnologies de producció i circulació d’imatges determinen els nous arxius de l’avenir, les nostres maneres futures d’esdevenir-dona (Deleuze).
Un projecte crossmedia d’Pelin Films i Antropodocs & Films.
Aquesta producció està finançada per l’Institut Cultural Romanès mitjançant el Programa CentenArt.
Cofinanciat per l’
