Encara que normalment, quan hi ha projecció de vídeo ―en aquest cas “L'arbre, el bosc i la Serp de 2 Caps”, dins de la instal·lació multimèdia “Ecologia: el mal necessari” de Janice Martins Appel i Domingo Mestre―, s'ofereix després de l'exhibició a sala a través de la web, aquesta vegada ens avançarem, perquè hi ha alguns aspectes que convé que el públic conega abans, perquè posen en relació tots els treballs en exposició.

El Museu Barda del Desert, que hem tingut l'honor de presentar a Fundació La Posta, a càrrec d'Andrea Beltramo, és un museu a l'aire lliure, on es realitzen obres especialment persades per a aquest lloc i deixant-se influir per les seues característiques, a més residències artístiques i activitats educatives, està ubicat a la regió de l'Alta Vall del Riu Negre, nord-patagonia, Argentina. És troba a prop del lloc on conflueixen els rius Neuquén i Limay per donar lloc al riu Negre. Un riu que, juntament amb el Colorado, una mica més al nord, van constituir durant segles una frontera interior a l'emergent nació argentina. Estem, doncs, en un territori de frontera, en molts sentits, i un paisatge que ens mostra, com un llibre obert, el passat d'Argentina.

El vídeo mostra el procés de recerca i preparació de l'exposició "Retrospectiva" de l'artista holandesa nascuda a Suriname Norma van Elburg-Jessurun (1938). Inclou imatges de Curaçao, Ciutat de Mèxic, Guatemala, Santiago de Xile i el Moralet, Alacant.

“Exspiravit Mundi” és el resultat de la investigació realitzada a la Fundació La Posta el 5 de novembre del 2022 i que se sustenta en les investigacions de Friedrich Jürgenson. Forma part de l'exposició del col·lectiu VidyaLab (Iván Albalate i David Trujillo) titulada “Trobades Daimòniques”, una aposta per anar més enllà del manifest a través de la recuperació de tècniques tradicionals de l'àmbit del paranormal, usant l'espai expositiu com a camp d'acció, contacten amb allò no visible del lloc i testifiquen a través de l'àudio i de la imatge tot allò que ens queda ocult a les percepcions humanes més bàsiques

La jove realitzadora il·licitana Andrea Alborch, amb la seua mirada neta, curiosa, atrevida al mateix temps que respectuosa, ha aconseguit superar les expectatives amb la realització d'aquest curtmetratge assatgístic-documental que ara posem a disposició en la nostra web. La seua opera prima “Diecisiete y medio”, realitzada com a projecte final del Grau en Comunicació Audiovisual de la Universitat Miguel Hernández, utilitzava un llenguatge de ficció realista, pausada, senzilla i marcadament generacional, que li ha valgut el seu ingrés en la selecció “Curts Comunitat Valenciana 2022” del IVC [Institut Valencià de Cinematografia] i la seua admissió en els festivals Cinema Jove i Filmadrid. El pas d'aquella realitat ficcionada del seu primer curt al documental d'autor d'aquesta segona peça, ha sigut un transit natural en el qual la realitzadora demostra no sols solvència tècnica sinó una admirable capacitat d'empatia comunicativa i d'immersió apassionada en el fenomen a retratar.

El més cridaner de Behind the Tin Sheets_presence és el contrast entre el que es veu i el que s'escolta. D'una banda, les imatges retraten la vida d'uns immigrants treballant en la construcció d'una línia de metro a Bangalore (Índia). I el que en principi sembla un treball documental sobre les seues condicions de vida i el seu desarrelament, quan comencem a escoltar l'àudio es produeix un desplaçament que ens porta a un altre estat, perquè se'ns expliquen històries en primera persona que parlen de somnis, fantasmes i històries d'amor.

Gus van Sant va viatjar a Roma per a un rodatge de 12 dies i a la fi es van gravar 7 episodis de "Ouverture of something that never ended". Podria semblar que es tracta d'una estranya trobada amb Alessandro Michele, però el cas és que hi havia alguna cosa premonitòria a My Own Private Idaho (1991), el més celebrat film de Gus van Sant, quan Mike (River Phoenix) i Scott (Keanu Reeves ) viatgen al camp italià passant per Roma, a la recerca de la mare de Mike

Aquest post és continuació del publicat en novembre 2019 "Charley Toorop a l'IVAM i el realisme social". En aquell ens referim, al fil del comentari sobre l'exposició que s'estava celebrant a l'IVAM per aquelles dates Reinventant la representació: l'art holandès d'entreguerres ―amb una abundant presència d'obres de Charley Toorop―, a la vinculació de l'obra de aquesta artista amb la del seu pare Jan Toorop, i ara hem de referir-nos a l'obra del seu fill John Fernhaut (John Ferno en els crèdits de la pel·lícula The Spanish Earth)

Què es pot fer en el camp de l'art ―un sector tan atent a les preocupacions i els interessos de les persones― quan estem immersos en un procés de canvi tan profund com el que representa la introducció de internet? [Només comparable al que va suposar la invenció de la impremta fa 500 anys].

El conjunt de les imatges en exposició que formen el projecte "De cara a elles" amb dones musulmanes de València, obliguen el receptor a posar la seua experiència vital en joc, a indagar en el seu interior sobre quin és el seu propi sentit en relació amb el que està veient.