Què es pot fer en el camp de l'art ―un sector tan atent a les preocupacions i els interessos de les persones― quan estem immersos en un procés de canvi tan profund com el que representa la introducció de internet? [Només comparable al que va suposar la invenció de la impremta fa 500 anys].

El conjunt de les imatges en exposició que formen el projecte "De cara a elles" amb dones musulmanes de València, obliguen el receptor a posar la seua experiència vital en joc, a indagar en el seu interior sobre quin és el seu propi sentit en relació amb el que està veient.

Se sol citar com a esdeveniment que va donar origen a l'Orgull Gai i tot el que vindria després, la revolta que va tenir lloc al garito Stonewall Inn i en els seus voltants, al Greenwich Village de Nova York, el 28 de juny de 1969. De això fa 50 anys. Per aquest motiu, no sembla mala idea dedicar-li un record.

El dissabte 6 d'abril, dins de la programació d'activitats paral·leles dutes a terme en el marc de l'exposició "Trames Feministes" ―una formulació de l'equip LABi (un projecte del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València en col·laboració amb Fundació la Posta)―, hem tingut l'oportunitat de veure una mostra de vídeo i instal·lacions feministes (més una visita guiada), composta dels següents treballs:

Abans que Manuel Huerga es convertira en un prestigiós director d'escena, de cinema i de televisió, en 1978, amb tan sols 19 anys, va realitzar el film "Brutal Ardour" (29:13 min.). Se sol dir d'aquesta pel·lícula que és experimental, però a diferència del que solia passar amb els films experimentals de l'època, en què la banda sonora era circumstancial ―responia als gustos musicals de l'autor de la pel·lícula, amb escassa o nul·la relació amb el film―, tanmateix, en el cas de "Brutal Ardour", la música utilitzada de banda sonora no només és rellevant sinó que es torna en l'element protagonista.

Una producció original de Cinema per vindre ―La estratègia de l'herba, dalt a la pantalla― que resumeix força bé la forma d'operar d'aquestes jornades de cinema de no-ficció i experimental, l'activitat de les quals incorpora a participants i públic d'una manera poc diferenciada introduint-los en un flux que travessa diversos moments i llocs.

En preguntar-li a Pedro G. Romero "Existeix hui la contracultura?", Contesta: "Hi ha ressons i miralls d'això que, històricament, coneixem com «la contracultura», no sé, la Comuna Antinacionalista Zamorana ressona a Espai en Blanc, o en els Tiqqun a França o a Mèxic; Ocaña i Nazario són fàcilment transportables a certa formes d’allò queer, o la rumba suburbial té la mateixa poesia que el trap que escolta flamenc..."

Ser part d'un grup històricament exclòs com ho és la comunitat LGBTI, em va permetre entendre que en el camp de l'exigibilitat de drets hi ha un recurs que contínuament és saquejat i destrozad: l'imaginari simbòlic; qui ho conquesta, ha aconseguit guanyar gran part del terreny, així, l'art esdevé una estratègia i el cos en una eina.

Aquesta temporada a Fundació La Posta la programació de Labi 02 ha estat protagonitzada per fotògrafs xilens: Alexis Díaz B., Paloma Sagüez, Rodolfo Muñoz, Francisco Navarrete Sitja, Jorge Pérez. #FOTOGRAFIACHILEValencia

Com sol ser habitual en La Posta, després de la celebració d'una exposició centrada en l'audiovisual, perllonguem l'experiència a la web. En aquest cas ―després de "Alexander Kluge. Jardins de Cooperació"―, ho fem amb un treball que no s'ha vist en l'exposició cinematogràfica però que resumeix molt bé algunes de les característiques més destacables dels treballs que es van exhibir en la mateixa (en 2 programes). Es tracta de Vermischte Nachrichten (Miscel·lània de notícies), un treball de Kluge i Beate Mainka-Jellinghause de 1988