Procés de participació pública

Presentacions

En el marc del Taller sobre paisatge entròpic (2a ed.), que es celebra des de meitat d'abril, a la jornada núm. 9 que va tenir lloc el dilluns 6 de maig, plantejava el programa que duríem a terme una “posada en comú de totes les experiències durant les visites guiades; projecció d'imatges, de les preses pels participants; mostra dels registres efectuats; presentació per part dels participants de propostes d'exposició dels resultats de les anàlisis efectuades dels paisatges”; i sobre l'exposició, es diu una mica més endavant: “Es mostrarà el resultat de la mirada dels participants al taller, sobre els paisatges entròpics estudiats en visites de camp guiades, per tal [simulat, perquè es tracta d'un exercici pràctic], d'animar un procés de participació pública, tal com exigeixen els procediments administratius per a la declaració i ordenació de “Llocs Històrics” i “Paisatges Culturals”, on cada participant mostrarà les seues inquietuds i donarà resposta a l'objectiu del taller”. Doncs bé, aquesta jornada va concloure amb la definició d'un pla de participació pública complet, el que s'assenyala a continuació, per seguir-lo en les properes dates, i el dijous 20 de juny inauguració de l'exposició a l'espai vitrina de l'Editorial UPV, situat al costat de l'Àgora de la Universitat.


TARQUIM/ Gènere: Fang

Performance

TARQUIM és fang depositat en els camps per les riuades. És el fang que apareix en les vores dels arrossars, emmotlable i tou, fusió d'aigua i terra amb nutrients en diferents estats de descomposició. Ens porta a una gamma de textures i colors única, aportant a les séquies de l'Albufera una dimensió enquadrada alhora que salvatge. És espai limítrof entre mar i dos aigües dolces, amb barrancs i rambles al voltant.


ES PREGA TOCAR. CaSO4.2H2O. Raúl León-Mendoza

Conferències

Generalment a les exposicions solem trobar-nos amb cartells que diuen “Es prega no tocar”. No obstant això, en el cas de l'exposició de Raúl León Mendoza CaSO4.2H2O, cal que el públic ho toque tot, que agafe amb les mans els treballs en exposició. Perquè no es tracta només de formes i colors, sinó que ha d'apreciar també el pes i la textura dels diferents materials emprats


Exhibició dels resultats del taller “Aigua”

Col·laboracions

Un mes de tallers a la Fundació La Posta, entre meitat de desembre de 2023 i meitat de gener de 2024, amb arquitectes i artistes, per treballar sobre el territori i el paisatge.


Obra gràfica i editorials

Conferències

En el marc de l'exposició "Ay veu secreta de l'amor fosc", amb treballs de Jesús Martínez Oliva, estarà amb nosaltres Mili Hernández, el divendres 17 de novembre a les 19:00 hores. En el context de la il·lustració de textos escrits, el treball editorial se'ns presenta com a particularment rellevant. És per aquest motiu que hem convidat a l'editora, la persona que va fundar, juntament amb altres sòcies, FLORES RARAS, perquè compartixca amb nosaltres l'experiència d'una aventura com és l'edició de llibres, i, en particular, llibres il·lustrats , una experiència que s'afegeix a la de llibrera, en conjunt, unes experiències de treball que pensem poden ser d'enorme utilitat per al col·lectiu LGTBIQ+.


“En l’abisme de la meua ment”. Vídeo i Col·loqui

Performance

Manuela Trasobares és una pintora, escultora, artista fallera, cantant d'òpera i la primera regidora transgènere de la política espanyola. L'artista té una obra artística prolífica i variada, enquadrada en l'art contemporani més transgressor, que bé mereixeria una retrospectiva. Tota la seua obra té un rerefons artístic compromès amb la lluita per la justícia social, la igualtat i la República. Aquesta obra comparteix amb el seu primer llibre Voluntat de Poder una actitud combativa barrejada amb la veritat i realitat de la pròpia artista.


“La Vida Nòmada i el Rincón de Ademuz”. Col·loqui

Conferències

La vida nòmada té els seus paisatges, com els que es poden veure a l'exposició “La Vida Nòmada”. A les ciutats: sota els ponts, o antigues zones industrials obsoletes en què ha tornat la naturalesa salvatge, com els que ha registrat Joost Conijn a l'audiovisual «Siddieqa, Firdaus, Abdallah, Soelayman, Moestafa, Hawwa a Dzoel-kifl», fet a Amsterdam; o els que ha fotografiat Denis Ponté: “Nomadic Community Garden” i “Left for Dead”, fet a Londres i Nova York. També paisatges en camp obert: refugis a les muntanyes, i paratges desolats on ningú et buscaria, com els fotografiats per Ulrike von Gültlingen: “Hohrodberg”, construccions militars a Alsàcia; o el mar de pedres de Arroyo Cerezo (Rincón de Ademuz) que ha estudiat el geòleg Enrique Gil Bazán, i que mostrem a “La Vida Nòmada” en un mur de recerca.