Monot. El documental

Screening

La jove realitzadora il·licitana Andrea Alborch, amb la seua mirada neta, curiosa, atrevida al mateix temps que respectuosa, ha aconseguit superar les expectatives amb la realització d'aquest curtmetratge assatgístic-documental que ara posem a disposició en la nostra web. La seua opera prima “Diecisiete y medio”, realitzada com a projecte final del Grau en Comunicació Audiovisual de la Universitat Miguel Hernández, utilitzava un llenguatge de ficció realista, pausada, senzilla i marcadament generacional, que li ha valgut el seu ingrés en la selecció “Curts Comunitat Valenciana 2022” del IVC [Institut Valencià de Cinematografia] i la seua admissió en els festivals Cinema Jove i Filmadrid. El pas d'aquella realitat ficcionada del seu primer curt al documental d'autor d'aquesta segona peça, ha sigut un transit natural en el qual la realitzadora demostra no sols solvència tècnica sinó una admirable capacitat d'empatia comunicativa i d'immersió apassionada en el fenomen a retratar.


El Perellonet, el monot i el transvasament de coneixement

Textos

De vegades, situacions extremes serveixen d’estímul a la imaginació humana. A principis del segle XX, alguns homes de la ciutat de València, farts de passar fam ells i les seues famílies, decideixen buscar fortuna (o almenys menjar), establint-se als anys 30 del segle passat en unes barraques al costat de la gola del Perellonet i decideixen dedicar-se a la pesca de l'angula. Van ser els primers a Espanya a tindre aquesta idea, i per dur-la a terme van enginyar un artefacte únic a la seua classe: el monot.


D’aparells i monuments o sobre el “Monot” d’Ana Lloret

Textos

Una pala de neu va ser probablement la primera eina de treball convertida en obra d'art, a l'estudi novaiorquès de Marcel Duchamp, el 1915. Es tractava de qüestionar l'estatus de l'objecte artístic des d'una perspectiva que complia l'exigència moderna que l'art fora propi del seu temps, del seu moment històric. L'esperit provocador i burlesc de Duchamp va ser aprofitat per Claes Oldenburg per, des de la tradició pop, representar utensilis quotidians (pales, martells, serres, culleres…) amb un aspecte diagramàtic, una escala exagerada i un context desnaturalitzat que buscava provocar un cert desconcert en l'espectador que l'obligués a reflexionar sobre la relació amb la cultura i l'art.


Bots, heteronorma i dissidència

Conferències

En el marc de l'exposició de Felipe Rivas San Martín "Sexual Data", una conversa entre Felipe Rivas i Valentina Henríquez "Bots, heteronorma i dissidència".


La Documenta quinze (2022) porta coneixements d’Indonèsia

Textos

Com és sabut, l'equip curatorial triat per a organitzar la propera Documenta (quinze, 2022), és el grup d'artistes, curadors, gestors culturals i dinamitzadors socials ruangrupa (amb minúscules i tot junt; significa en indonesi "espai [ruang] per a l’art [rupa]"), un grup amb base a Jakarta (Indonèsia).


Plusvàlua Queer

Screening

Gus van Sant va viatjar a Roma per a un rodatge de 12 dies i a la fi es van gravar 7 episodis de "Ouverture of something that never ended". Podria semblar que es tracta d'una estranya trobada amb Alessandro Michele, però el cas és que hi havia alguna cosa premonitòria a My Own Private Idaho (1991), el més celebrat film de Gus van Sant, quan Mike (River Phoenix) i Scott (Keanu Reeves ) viatgen al camp italià passant per Roma, a la recerca de la mare de Mike


Resum temporada 2019-2020: l’any del COVID-19

Textos

La temporada 2019-2020 ha estat marcada per la irrupció de la pandèmia del COVID-19. Des que el 14 de març es va declarar l'estat d'alarma i es va ordenar el confinament, res ha tornat a ser el mateix.


The Spanish Earth (1937)

Screening

Aquest post és continuació del publicat en novembre 2019 "Charley Toorop a l'IVAM i el realisme social". En aquell ens referim, al fil del comentari sobre l'exposició que s'estava celebrant a l'IVAM per aquelles dates Reinventant la representació: l'art holandès d'entreguerres ―amb una abundant presència d'obres de Charley Toorop―, a la vinculació de l'obra de aquesta artista amb la del seu pare Jan Toorop, i ara hem de referir-nos a l'obra del seu fill John Fernhaut (John Ferno en els crèdits de la pel·lícula The Spanish Earth)