En caminar per L’Horta anava recollint xicotets vestigis materials: objectes naturals o rebutjats. Sempre acompanyava la selecció d’un vestigi amb...
Llegir més »

Faitanar/Sociòpolis/La Torre i El Perellonet

L'evolució de la mirada sobre el paisatge com a objecte d'estudi, anàlisi i referent en l'art al llarg dels anys ha servit a nombrosos artistes en el desenvolupament de la seua conceptualització. Els fins d'aquesta mirada, abans estancs, actualment són variats i interdisciplinaris. La mateixa concepció del paisatge ha canviat al llarg dels segles fins a arribar a l'actualitat on és l'home i no la natura la que predomina sobre la seua construcció. Som a l'era del que ja el premi Nobel de química Paul Crutzen va anomenar “Antropocè”, punt de no retorn en el qual l'home és el transformador del medi amb un abast global i geològic.

L'exposició “Paisatges entròpics” és el final del Taller sobre paisatge entròpic, i forma part del procés de participació pública [simulat] que s'ha plantejat com a part del programa del Taller esmentat, perquè així ho demanen totes les normes i protocols d'actuació en relació amb la declaració de Paisatges Culturals i Llocs Històrics. Des d'aquesta perspectiva de procés de participació pública, el que va buscant l'exposició, com la resta d'activitats previstes al pla de participació pública elaborat pels participants al Taller, és transmetre al públic l'experiència de la identificació i caracterització dels paisatges entròpics que hem anant descobrint a les diferents rutes seguides durant el Taller.

El nucli de població conegut com El Perellonet té el seu origen a la gola del mateix nom, construïda el 1903. Al costat d'ella es va construir la casa per a l'encarregat i guarda de les comportes, on es va instal·lar la família Blayet, fins ara, que regenta un famosíssim restaurant al poble. També va contribuir notablement a la formació del nucli de població, la construcció el 1920 de la carretera Natzaret-Oliva. Als anys trenta es van començar a instal·lar els primers pescadors d'angules, en unes barraques molt precàries buscant la proximitat als vivers d'angules. Aquestes barraques serien substituïdes després a terra ferma per les populars cases de pescadors caracteritzades per la seua coberta en forma de catenària invertida, que es poden veure al conegut com a Grup d'habitatges Marques de Valterra, en honor de qui va ser el seu promotor.

El tram del vell llit del Riu Túria comprès entre el Parc de Capçalera i el lloc on es produeix la bifurcació del nou llit, és com un enclavament, creuat per límits de termes municipals (els de València, Mislata, Quart de Poblet i Paterna). Un territori de difícil lectura. Sembla com una zona d'oportunitats, per a qui les puga prendre.

Seguir una línia recta en un passeig de reconeixement d'un paisatge és una estratègia que presenta molts avantatges.

El recorregut Faitanar – Sociopolis – La Torre, inicialment pensat com una línia recta, encara que ateses les condicions del terreny, en particular el traçat de camins i carreteres seguint el parcel·lari configurat per a usos agrícoles, va obligar a anar adaptant-se a la realitat practicable, és el recorregut on trobem el paisatge més entròpic de tots els que ens vam trovar durant les jornades de visita de camp del taller. Es tracta de l'alqueria sota la gegantina infraestructura de l'accés de l'AVE a la ciutat, a l'estació de Joaquín Sorolla, localitzada en un punt molt proper a l'estació de metro de València Sud.

Taller sobre Paisatge Entròpic o Dialèctic S'obre el termini d'inscripció

Resolució de la convocatòria “Art i Geologia”