Taller sobre Paisatge Entròpic o Dialèctic
S’obre el termini d’inscripció
INTRODUCCIÓ: SOBRE EL PAISATGE
Un dels documents més rellevants sobre el paisatge és el Conveni Europeu del Paisatge, fet a Florència el 2000. Aquest Conveni inclou, dins del concepte de paisatge, també els paisatges quotidians o degradats, que són, precisament, aquells que caracteritzen els territoris suburbans en els quals transcorre una part important de la nostra existència. A aquests paisatges es refereix aquest taller.
Fotogrames de “Il Deserto Rosso” (1964), Michelangelo Antonioni
El Conveni Europeu del Paisatge va suposar oficialitzar un canvi que s’estava produint en la manera de percebre el paisatge, conseqüència alhora d’un canvi en la seua conceptualització. De manera destacada, i com s’assenyala a les Recomanacions per a l’aplicació del Conveni Europeu de Paisatge (2008), es fa referència al trànsit entre la conceptualització del paisatge gairebé exclusivament com un bé integrant del patrimoni col·lectiu, d’ací es va passar a veure’l al marc del desenvolupament sostenible (per tant, incorporant-hi també factors culturals, socials i econòmics) i, des d’aquesta perspectiva, com el lloc de l’experiència sensorial i emocional.
Des d’aquesta nova perspectiva, interessa en particular les qüestions metodològiques per al tractament del paisatge, que no es limita a la protecció (que es corresponen amb la seua consideració com un bé, amb tendència a equiparar-lo al domini públic), sinó que es fa referència també a l’ordenació i la gestió. Aquesta és una terminologia procedent de l’ordenació del territori, disciplina a la qual tradicionalment ha estat unit el tractament del paisatge, però podríem parlar d’anàlisi i programació d’actuacions en relació amb el paisatge, una terminologia més apropiada a la perspectiva cultural ací adoptada.
En punt a la metodologia, que és l’aspecte que més ens interessa ―per a la identificació i caracterització dels paisatges―, les Recomanacions a què ens estem referint donen compte de que “les diverses pràctiques ja en curs, experimentals o usuals, a els diferents Estats europeus revelen una diversitat d’enfocaments en la producció de coneixements que són el reflex de la diversitat de concepcions culturals. Això no obstant, hi ha una clara consciència de la inadequació dels instruments teòrics i metodològics més utilitzats per a les necessitats de l’acció. Massa sovint responen a universos disciplinaris compartimentats, mentre que el paisatge demana respostes adequades a les escales de temps i espai transversals susceptibles de satisfer la necessitat de coneixement de les transformacions permanents a nivell local” (pags. 13 i 14).
En aquest context, es formula aquesta proposta de taller que cerca, partint d’un enfocament metodològic que compta amb l’aval de diversos camps de coneixement (el primer a tindre en compte el de les arts plàstiques ―no debades la primera formulació teòrica del concepte de paisatge es va produir en l’àmbit de les Belles Arts, en el qual continua tenint un paper determinant, ara renascut en l’àmbit de l’escultura expandida―, així com l’arquitectura, la geografia i d’altres), es busca generar una escola de pensament potent que siga capaç de protagonitzar l’acció en relació amb el paisatge en diversos àmbits i especialment a l’institucional, en particular pel que fa a obtenir la declaració de Lloc Històric o Paisatge Cultural (en concret els de caràcter simbòlic).
PERSONES A LES QUALS VA DIRIGIT EL TALLER
Pel que fa al perfil dels participants, el taller va dirigit, fonamentalment, encara que sense exclusió d’altres col·lectius, a artistes o arquitectes que, des de l’activisme o bé des de l’interès pels béns culturals contemporanis (dues qüestions moltes vegades estretament relacionades) volen donar-li una projecció professional orientant les seues inquietuds cap a una tasca d’anàlisi de les característiques del territori i el paisatge per tal de posar de manifest els seus valors històrics, etnològics o antropològics, i amb això estar en disposició d’elaborar els documents, informes, etc., necessaris per obtindre de l’Administració la declaració d’un lloc com a Lloc Històric o Paisatge Cultural (en particular simbòlic), en el context d’un nombre creixent de clients interessats en aquestes declaracions institucionals amb finalitats variables.
SOBRE UNA PERÍCIA ESPECÍFICA PER A L’ESTUDI I ANÀLISI DEL PAISATGE I EL TERRITORI. EL CONCEPTE DE PAISATGE ENTRÒPIC O DIALÈCTIC.
El taller se centra, com s’ha assenyalat en la introducció, en l’adquisició d’una metodologia i una perícia específica per a l’anàlisi del paisatge i el territori orientades a l’acció. En particular, dels paisatges quotidians, fins i tot degradats, que caracteritzen la perifèria suburbana en què es desenvolupa principalment la nostra existència (amb solapament de grans infraestructures, camps abandonats fets malbé, escombreres “clandestines” a plena llum del dia, vestigis d’una civilització que demanda l’establiment d’enllaços amb el temps present).
Pas elevat de Giorgeta, camí dels Rochs, carrer de l’Alqueria dels Moros i entrada de Pedròs. L’últim recorda els paisatges que va recórrer Robert Smithson per a la seu treball “Un recorregut pels monuments de Passaic, New Jersey”, on jugava de xiquet.
De manera preliminar, podem definir la perícia específica sobre la qual versa el taller, com aquella forma d’anàlisi de les característiques pròpies d’un territori i un paisatge mitjançant el registre i la interpretació dels seus valors d’identitat, empremtes de la memòria dipositada en aquests, traces i indicis d’accions humanes que els han dotat d’un simbolisme que transcendeix la contingència del temps present, i, en algun cas, per a la intervenció projectada en aquest, que cerca la posada en valor dels aspectes simbòlics presents en aquest territori, mitjançant el desenvolupament d’obra específica per al lloc (normalment assenyalaments, o arquitectura axiomàtica, o altres tipus d’actuacions en el camp de l’escultura expandida), o, simplement, es duu a terme lanàlisi als efectes de viabilitzar la tramitació administrativa per a l’obtenció de les autoritats competents del reconeixement com a Lloc Històric o Paisatge Cultural (en particular els simbòlics).
El referent que pot inspirar ambdues línies d’actuació amb un nivell de consens força elevat és el treball que va desenvolupar durant la seua curta vida Robert Smithson. Els treballs més rellevants sobre això, pel que ara interessa, són:
― “Un recorregut pels monuments de Passaic, New Jersey” (1967)
― “Frederick Law Olmsted i el paisatge dialèctic” (1973)
Tots dos es poden llegir ―i veure les imatges incloses en aquests―, a Robert Smithson. Selecció d’escrits, edició a càrrec de Nancy Holt, la versió del qual en espanyol ha estat editada per Alias, Mèxic, última reimpressió de 2018. A més, pel que fa en particular a “Un recorregut pels monuments de Passaic, New Jersey”, també ha estat editat per Gustavo Gili, l’editorial dels arquitectes, el 2006, cosa que ens dóna una idea de la transversalitat del seu pensament.
En el primer dels escrits que hem esmentat, Robert Smithson es refereix al paisatge que constitueix l’objecte del seu estudi com a “paisatge entròpic”, i, en el segon, es refereix a aquest mateix objecte d’estudi com a “paisatge dialèctic”. Per això el nom del taller que hem organitzat.
Monuments of Passaic, Nova Jersey, by Robert Smithson.
OBJECTIUS DEL TALLER I MITJANS PER ACONSEGUIR-LOS
Els objectius del taller es podrien resumir de la manera següent:
1) la definició d’una sèrie de conceptes que a la pràctica estan sent utilitzats amb terminologia diversa i fent referència a accepcions diferents, tot això convé ordenar-ho, en particular pel que fa a l’aplicació de la perícia a desplegar en un treball d’identificació i de caracterització dels paisatges entròpics o dialèctics;
2) la definició de l’instrumental per al coneixement, la intervenció, la projectació i la gestió dels Llocs Històrics i els Paisatges Culturals simbòlics per a la seua posada en valor i actualització o millora;
3) Aplicació a un cas concret de tots aquests coneixements.
4) la promoció dels valors implícits als Llocs Històrics i als Paisatges Culturals simbòlics, sobre la base d’un inventari/catàleg dels més rellevants,
5) (per assolir l’excel·lència) posar l’accent en aquells que es troben integrats en unitats paisatgístiques culturals internacionals identificades expressament a aquest efecte, ja que això pot donar lloc a l’establiment de xarxes internacionals, cosa que ha de redundar en la millor programació d’actuacions en relació amb els paisatges identificats i, en darrer terme, en benefici d’una millor consecució dels objectius generals del treball sobre el paisatge i específics del taller.
INSTRUCTORS PARTICIPANTS PER A LA CONDUCCIÓ DEL TALLER
Participen en la conducció del taller:
― Guillem Cervera Pascual, coordinador del taller i instructor; ha treballat durant anys a l’Administració de la Generalitat Valenciana, al Departament d’ordenació del territori i paisatge; advocat habilitat de la Generalitat; el darrer destí va ser a Brussel·les, al Consell Europeu, al grup de treball de medi ambient; professor convidat al Màster d’Arquitectura Avançada, Paisatge, Urbanisme i Disseny, de la UPV; actualment cursant estudis de doctorat a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Múrcia sota la direcció de Pedro Ortuño, amb un projecte de recerca sobre un paisatge cultural espanyol èpic, que ha de donar lloc a un documental de creació.
― Matilde Igual Capdevila, arquitecta paisatgista, ha centrat el treball en la fase d’anàlisi del paisatge i en l’assenyalament del paisatge amb resultats carregats de simbolisme que pren del propi territori objecte d’examen. Destaca el seu treball juntament amb el també arquitecte Luis Hilti (Zürich) & Studio Venice: Atlas of Remoteness Liechtenstein. Walking The Line from Rheinau, Liechtenstein, Siba Brünna, Liechtenstein, Institute for Linear Research, Triesen, Liechtenstein, 2021.
― Khairi Jemli (Tunísia, establert a València), és arquitecte i artista, desenvolupa un treball que utilitza l’audiovisual com a forma d’expressió, destaca el seu treball “Dream City”, que dóna compte de les seves caminades pel barri de San Antón, Cuenca, i altres llocs, en un projecte desenvolupat amb els veïns dels barris; va codirigir amb María Ruido el documental “The Dream is Over”, que tracta la problemàtica fronterera entre Àfrica i Europa; “A la de 1, a la de 2, aladr3n”, sobre Aladren, municipi del camp de Carinyena (Saragossa). Doctor en arquitectura a l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat de Castella-la Manxa [UCLM]. Actualment és professor a la Universitat de Múrcia.
― Theresa Wilshusen (Kansas City, Missouri, actualment resideix a València), artista, familiaritzada amb l’obra de Robert Smithson d’una manera extensa i intensa. “Theresa sovint experimenta amb diversos materials, manipulant-los per assolir un determinat resultat desitjat o simplement explorar un nou mitjà. Li agrada incorporar mapes i textos al seu treball com un identificador amb el qual l’espectador es pot relacionar. El seu treball està sovint motivat per imatges geogràfiques, així com objectes naturals trobats” [del seu CV https://www.twilshusen.com/about-in-spanish ].
PROGRAMA
El taller tindrà lloc a la Fundació La Posta, al carrer Pintor Fillol, 2, València, entre el 8 i el 18 de gener de 2024, en horari de dilluns a dijous de 16:30 a 20:00, segons el programa següent:
― dilluns 8 de gener de 2024:
16.30 hores: Presentació, a càrrec del coordinador del taller. Conferència: “Un enfocament amb sortida professional per a l’anàlisi i la programació d’actuacions per a paisatges dialèctics o entròpics”. Debat amb tots els participants.
17:00 hores: a càrrec de Guillem Cervera: “Dos treballs fonamentals de Robert Smithson: «Un recorregut pels monuments de Passaic, New Jersey» (1967) i «Frederick Law Olmsted i el paisatge dialèctic» (1973)”. 17:50 hores: pausa. 18:00 hores: un resum de “Il Deserto Rosso” (1964), d’Antonioni, centrat en els paisatges entròpics; 18:45; debat i conclusions.
― dimarts 9 de gener de 2024:
16:30 hores: a càrrec de Matilde Igual Capdevila: “Línies rectes i embuts: exploració i experimentació en paisatges remots”; 17.30 hores: plantejament de casos; debat amb els participants.
18:00 hores: a càrrec de Guillem Cervera Pascual: “Els Llocs Històrics i els Paisatges Culturals (amb especial referència als simbòlics), a la normativa internacional, espanyola i valenciana”. 18:50 hores: pausa. 19.00 hores: aplicació a les figures esmentades dels procediments de paisatge, amb especial referència als processos de participació pública i les exposicions amb aquesta finalitat. 19:30 hores: plantejament de casos de possibles Llocs Històrics i Paisatges Culturals simbòlics; debat amb els participants.
― dimecres 10 de gener de 2024:
16:30 hores: a càrrec de Khairi Jemli: “Paisatges en Focus: Narratives Visuals des de San Antón (Cuenca)”; 17:30 hores: plantejament de casos; debat amb els participants.
18.00 hores: a càrrec de Theresa Wilshusen: “La representació de les identitats en els xicotets detalls que defineixen l’espai i en la seua interrelació amb allò construït al territori”; 19:00 hores: plantejament de casos; debat amb els participants.
― dijous 11 de gener de 2024:
16:30 hores: a càrrec de Guillem Cervera: “Aportacions a la metodologia per a la declaració de Lloc Històric, des del corrent artístic conegut com a Spurensicherung [Emprentes de la Memòria]: recuperació de vestigis; exemples”.
17.30 hores: jornada de taller, amb aportació de materials per part dels participants; amb projecció d’imatges; debat i possible elecció de casos entre les propostes presentades, per exposició a la darrera jornada del taller, si escau.
19.00 hores: fi de la jornada.
[Cap de setmana]
― dilluns 15 de gener de 2024:
16:00 hores: visita de camp guiada per Matilde Igual Capdevila: “Un passeig espai-temporal Faitanar-Sociópolis-La Torre”.
19:00 hores: de tornada a Fundació La Posta: debat de tots els participants; amb projecció d’imatges captades durant la visita; possible plantejament d’actuacions en relació amb els paisatges analitzats.
― dimarts 16 de gener de 2024:
16:00 hores: visita de camp guiada per Khairi Jemli: “La vida a les alqueries de l’horta afectades per la ZAL mai realitzada”.
18:00 hores: visita de camp guiada per Theresa Wilshusen: “La línia recta que ens porta fins al final de la ciutat”, un recorregut en línia recta des de l’Estació de metro de Colom fins a l’Entrada del Francès, que ens permetrà anar-hi veient com es produeix l’acumulació de capes de ciutat durant la història.
― dimecres 17 de gener de 2024:
16:00 hores: visita de camp guiada per Guillem Cervera Pascual: “Un possible Lloc Històric: La gola del Perellonet”.
19:00 hores: de tornada a Fundació La Posta: debat de tots els participants; amb projecció d’imatges captades durant la visita; possible plantejament dactuacions en relació amb el paisatge analitzat.
― dijous 18 de gener de 2024:
16.30 hores: posada en comú de totes les experiències durant les visites guiades; projecció d’imatges, de les preses pels participants; presentació per part del coordinador d’un resum/model de possibles actuacions en relació amb els paisatges analitzats, a la vista de les exposades a les jornades anteriors.
17.30 hores: Presentació per part dels participants, de propostes d’exposició dels resultats de les anàlisis efectuades dels paisatges.
18.30 hores: Conclusions i avaluació del compliment dels objectius plantejats per al taller.
19.00 hores: fi de la jornada i del taller.
FORMA DE PARTICIPACIÓ
Aquells que estiguin interessats a participar al taller han de presentar la seua sol·licitud, amb acceptació de les condicions a què fa referència aquest anunci, per seguir el programa establert, mitjançant correu electrònic dirigit a laposta@fundacionlaposta.org
S’acceptaran les sol·licituds fins a un màxim de 12 persones.
Els sol·licitants admesos rebran un correu de confirmació on se li proporcionaran les dades per efectuar una donació a la Fundació La Posta per import de 50€.