Taller sobre Paisatge Entròpic
3a edició
Ara dintre de l’oferta d’ADEIT – Universitat de València.
(Microcredencial Universitària)
Inscripcions ací
Introducció: sobre el paisatge
Un dels documents més rellevants sobre el paisatge és el Conveni Europeu del Paisatge, fet a Florència el 2000. Aquest Conveni inclou, dins del concepte de paisatge, també els paisatges quotidians o degradats, que són, precisament, aquells que caracteritzen els territoris suburbans en els transcorre una part important de la nostra existència. A aquests paisatges es refereix aquest taller.
Fotogrames de “Il Deserto Rosso” (1964), Michelangelo Antonioni.
El Conveni Europeu del Paisatge va suposar oficialitzar un canvi que s’estava produint en la manera de percebre el paisatge, conseqüència alhora d’un canvi en la seua conceptualització. De manera destacada, i com s’assenyala a les Recomanacions per a l’aplicació del Conveni Europeu de Paisatge (2008), es fa referència al trànsit entre la conceptualització del paisatge gairebé exclusivament com un bé integrant del patrimoni col·lectiu, d’ací es va passar a veure’l al marc del desenvolupament sostenible (per tant, incorporant-hi també factors culturals, socials i econòmics), i, des d’aquesta perspectiva, com el lloc de l’experiència sensorial i emocional.
Des d’aquesta nova perspectiva, interessa en particular les qüestions metodològiques per al tractament del paisatge, que no es limita a la protecció (la qual cosa es correspon amb la seua consideració fonamentalment com un bé, amb tendència a equiparar-lo al domini públic), sinó que també es fa referència a l’ordenació i la gestió. Aquesta és una terminologia procedent de l’ordenació del territori, disciplina a la qual tradicionalment ha estat unit el tractament del paisatge, però podríem parlar d’identificació i caracterització del paisatge i programació d’actuacions, una terminologia més apropiada a la perspectiva cultural adoptada ací.
En punt a la metodologia, que és l’aspecte que més ens interessa ―per a la identificació i caracterització dels paisatges―, les Recomanacions a què ens estem referint donen compter que “les diverses pràctiques ja en curs, experimentals o usuals, als diferents Estats europeus revelen una diversitat d’enfocaments en la producció de coneixements que són el reflex de la diversitat de concepcions culturals. Això no obstant, hi ha una clara consciència de la inadequació dels instruments teòrics i metodològics més utilitzats per a les necessitats de l’acció. Massa sovint responen a universos disciplinaris compartimentats, mentre que el paisatge demana respostes adequades a les escales de temps i espai transversals susceptibles de satisfer la necessitat de coneixement de les transformacions permanents a nivell local” (pags. 13 i 14).
En aquest context, es formula aquesta proposta de taller que cerca, partint d’un enfocament metodològic que compta amb l’aval de diversos camps de coneixement (el primer a tindre en compte el de les arts visuals ―no debades la primera formulació teòrica del concepte de paisatge es va produir en l’àmbit de les Belles Arts, on continua tenint un paper determinant, ara renascut en l’àmbit de l’escultura expandida―, així com l’arquitectura, la geografia i altres), es busca generar una escola de pensament potent que siga capaç de protagonitzar l’acció en relació amb el paisatge en diversos àmbits i especialment a l’institucional, en particular pel que fa à obtenir la declaració de Lloc Històric o Paisatge Cultural (en concret els de caràcter simbòlic).
Persones a qui va dirigit el taller
Pel que fa al perfil dels participants, el taller va dirigit, fonamentalment, encara que sense exclusió d’altres col·lectius, a artistes, arquitectes o geògrafs que, des de l’activisme o bé des de l’interès pels béns culturals contemporanis (dues qüestions moltes vegades estretament relacionades), volen donar-li una projecció professional orientant les seues inquietuds cap a una tasca d’anàlisi de les característiques del territori i el paisatge per tal de posar de manifest els valors històrics, etnològics o antropològics, i amb això estar en disposició d’elaborar els documents, informes, etc., necessaris per obtenir de l’Administració la declaració d’un lloc com a Lloc Històric o Paisatge Cultural (en particular simbòlic), en el context un nombre creixent de clients interessats en aquestes declaracions institucionals amb finalitats variables.
També enginyers agrònoms, botànics o historiadors de l’art interessats en l’anàlisi i la valoració del paisatge.
Sobre una perícia específica per a l’estudi i l’anàlisi del paisatge i el territori. El concepte de paisatge entròpic i dialèctic.
El taller se centra, com s’ha assenyalat en la introducció, en l’adquisició d’una metodologia i una perícia específica per a l’anàlisi del paisatge i el territori orientades a l’acció. En particular, dels paisatges quotidians, fins i tot degradats, que caracteritzen la perifèria suburbana en què es desenvolupa principalment la nostra existència (amb el seu característic solapament de grans infraestructures, camps abandonats fets malbé, abocadors “clandestins” a plena llum del dia, vestigis d’una civilització passada que demana l’establiment d’enllaços amb el temps present).
D’esquerra a dreta i de dalt a baix: pas elevat de Giorgeta, carrer de l’Alqueria dels Moros (a l’Horta al nord de la ciutat), Camí dels Rochs i Entrada de Pedròs (a l’Horta al sud de la ciutat) . L’últim recorda els paisatges que va recórrer Robert Smithson per a la seua feina “Un recorregut pels monuments de Passaic, New Jersey”, on jugava de xiquet. Una feina a la qual prestarem especial atenció.
De manera preliminar, podem definir la perícia específica sobre la qual versa el taller, com aquella forma d’anàlisi de les característiques pròpies d’un territori i un paisatge mitjançant el registre i la interpretació dels seus valors d’identitat, empremtes de la memòria dipositada en aquests, traces i indicis d’accions humanes que els han dotat d’un simbolisme que transcendeix la contingència del temps present, i, en algun cas, per a la intervenció que s’hi projecta, que cerca la posada en valor dels aspectes simbòlics presents en aquest territori, mitjançant el desenvolupament d’obra específica per al lloc (normalment l’assenyalament, o arquitectura axiomàtica, o altre tipus d’actuacions al camp de l’escultura expandida), o, simplement, es duu a terme l’anàlisi als efectes de viabilitzar la tramitació administrativa per a l’obtenció de les autoritats competents del reconeixement com a Lloc Històric o Paisatge Cultural (en particular els simbòlics).
El referent que pot inspirar ambdues línies d’actuació amb un nivell de consens força elevat és el treball que va desenvolupar durant la seua curta vida Robert Smithson. Els més rellevants en aquest sentit, pel que ara interessa, són:
― “Un recorregut pels monuments de Passaic, New Jersey” (1967)
― “Frederick Law Olmsted i el paisatge dialèctic” (1973)
Tots dos es poden llegir ―i veure les imatges incloses en aquests―, a Robert Smithson. Selecció d’escrits, edició a càrrec de Nancy Holt, la versió del qual en espanyol ha estat editada per Alias, Mèxic, última reimpressió de 2018. A més, pel que fa en particular a “Un recorregut pels monuments de Passaic, New Jersey”, també ha estat editat per Gustavo Gili, l’editorial dels arquitectes, el 2006, cosa que ens dóna una idea de la transversalitat del seu pensament.
En el primer dels escrits que hem esmentat, Robert Smithson es refereix al paisatge que constitueix l’objecte del seu estudi com a “paisatge entròpic”, i, en el segon, es refereix a aquest mateix objecte d’estudi com a “paisatge dialèctic”. Per això el nom del taller que hem organitzat.
Monuments of Passaic, New Jersey, by Robert Smithson
Objectius del taller i mitjans per aconseguir-los
Els objectius del taller es podrien resumir de la manera següent:
1) la definició d’una sèrie de conceptes que a la pràctica estan sent utilitzats amb terminologia diversa i fent referència a accepcions diferents, tot això convé ordenar-ho, en particular pel que fa a l’aplicació de la perícia a desplegar en un treball d’identificació i de caracterització dels paisatges entròpics o dialèctics;
2) la definició de l’instrumental per al coneixement, la intervenció, la projectació i la gestió dels Llocs Històrics i els Paisatges Culturals simbòlics per a la seva posada en valor i actualització o millora;
3) Aplicació a un cas concret de tots aquests coneixements.
4) la promoció dels valors implícits als Llocs Històrics i als Paisatges Culturals simbòlics, sobre la base d’un inventari/catàleg dels més rellevants,
5) (per assolir l’excel·lència) posar l’accent en aquells que es troben integrats en unitats paisatgístiques culturals internacionals identificades expressament a aquest efecte, ja que això pot donar lloc a l’establiment de xarxes internacionals, cosa que ha de redundar en la millor programació d’actuacions en relació amb els paisatges identificats i, en darrer terme, en benefici d’una millor consecució dels objectius generals del treball sobre el paisatge i específics del taller.
Instructors participants al taller
Participen en la conducció del taller:
― Guillem Cervera Pascual, doctor per la Universitat de Barcelona amb la tesi “L’obsolescència de la ciutat, la renovació urbana i la seua vinculació amb els creixements” (2012), després de realitzar els cursos de doctorat a la UPV; ha treballat durant anys a l’Administració de la Generalitat Valenciana, al Departament d’ordenació del territori i paisatge; advocat habilitat de la Generalitat; el darrer destí va ser a Brussel·les, al Consell Europeu, al grup de treball de medi ambient; professor convidat al Màster d’Arquitectura Avançada, Paisatge, Urbanisme i Disseny, de la UPV; actualment cursant estudis de doctorat a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Múrcia sota la direcció de Pedro Ortuño, amb un projecte de recerca sobre un paisatge cultural espanyol èpic, que ha de donar lloc a un documental de creació.
― Matilde Igual Capdevila, arquitecta paisatgista, ha centrat el treball en la fase d’anàlisi del paisatge i en l’assenyalament del paisatge amb resultats carregats de simbolisme que pren del propi territori objecte d’examen. Destaca el seu treball juntament amb el també arquitecte Luis Hilti (Zürich) & Studio Venice: Atlas of Remoteness Liechtenstein. Walking The Line from Rheinau, Liechtenstein, Siba Brünna, Liechtenstein, Institute for Linear Research, Triesen, Liechtenstein, 2021.
― Javier Rivera Linares, arquitecte, doctorat per la Universitat Politècnica de València (UPV) amb la tesi “Cap a una nova identitat del paisatge” (2015), dirigida per Enric Batlle i Durany (UPC) i Fernando Gaja Diaz (UPV); projectista d’intervencions a espais públics com la Reordenació de l’Accés al Parc Gulliver; professor ajudant al Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de València; autor prolífic, tant de llibres com d’articles per a revistes científiques; conferenciant; també ha dut a terme intervencions en espais museístics, com “Un jardí al Museu!”, a l’IVAM, amb ocasió del Dia Internacional dels Museus 2023.
“Un jardí al Museu!”, a l’IVAM, en ocasió del Dia Internacional dels Museus 2023, a càrrec de Javier Rivera i altres.
― Theresa Wilshusen (Kansas City, Missouri, actualment resideix a València), artista, familiaritzada amb l’obra de Robert Smithson d’una manera extensa i intensa. “Theresa sovint experimenta amb diversos materials, manipulant-los per assolir un determinat resultat desitjat o simplement explorar un nou mitjà. Li agrada incorporar mapes i textos a la seua feina com un identificador amb què l’espectador es pot relacionar. La seua feina és sovint motivada per imatges geogràfiques, així com objectes naturals trobats” [https://www.twilshusen.com/about-tw ].
― Ignacio Díez Torrijos és Enginyer Agrònom i Màster en Arquitectura del Paisatge. Doctor per la Universitat Politècnica de València. 2015
Del 2015 al 2023 ha desenvolupat la seua tasca professional com: Coordinador/fundador de cercle. www.cercle.es. Actualment és professor ajudant doctor (assistant professor) al departament d’urbanisme a l’àrea d’Urbanística i Ordenació del Territori. Universitat Politècnica de València.
Ha desenvolupat treballs a l’àmbit del paisatge com els següents: Pla del Jardí del Túria. Ajuntament de València, 2024. Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella de València, aprovat el 2020, Ajuntament de València. Pla sectorial d’infraestructures verdes d’Andorra, aprovat el 2018, Govern d´Andorra. Anell Verd d’Alzira, 2017, Ajuntament d’Alzira. Pla d’acció territorial de protecció de l’Horta de València, 2010. Pla d’Infraestructura Verda del Litoral de la Comunitat Valenciana, aprovat el 2018, Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Generalitat Valenciana. Projecte de requalificació paisatgística de l’entorn de Serreria i Estació del Cabanyal, 2023, Ajuntament de València. Projecte de paisatge per al jardí històric del Museu de Blasco Ibáñez (València), 2020.
Projecte de requalificació paisatgística de l’entorn de Serreria i Estació del Cabanyal, 2023, Ajuntament de València.
― Jaime Escribano Pizarro, Llicenciat en Geografia (2004) i Dr. Europeu a Geografia (2010) per la Universitat de València (UV). Professor Titular a l’Àrea d’Anàlisi Geogràfica Regional del Dept. de Geografia de la UV (2023), membre del Grup de Desenvolupament Rural i Avaluació de Polítiques Públiques UDERVAL (GIUV2015-214), integrat a l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL). Membre de l’equip investigador del projecte R+D+I del Pla Nacional del Ministeri de Ciència i Innovació: “La despoblació a Espanya: de repte demogràfic a repte territorial (PID2020-114554RB-I00)”, i del projecte de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana: “Processos de desenvolupament local en entorns rurals: noves dinàmiques i reptes territorials (AICO/2021/104)”. CoEditor d’AGER: Revista d’Estudis sobre Despoblació i Desenvolupament Rural, i secretari del Grup de Geografia Rural de l’Associació Espanyola de Geografia (AGE).
― Rocío de los Llanos Herrera Flores, Llicenciada en Belles Arts, Especialització en dibuix/Representació gràfica tècnica, UPV. Beca Erasmus Accademia di Belle Arti di Venezia. Curs d’Aptitud Pedagògica (C.A.P.), Institut de Ciències de l’Educació UPV. Enginyera Tècnica en Disseny Industrial, ETSID UPV. Taller d’il·lustració a premsa, UIMP, Santander. 2014/2016 Màster en Producció Artística, Facultat Belles Arts UPV. Beca Formativa de Col·laboració “Laboratori de Recursos Media” Departament de Dibuix UPV. 2018/2024 PhD a Paisatge i Ambient (Passaggio i Ambient), Università degli Studi di Roma La Sapienza.
2005/2006 Col·laboració en tallers didàctics IVAM. 2011/2012 Implementació de la línia editorial establerta per a les diferents emissores del grup PRISA dins del producte imprès. 2012/2013 Directora Artística Risky Digital Marketing Studio S.L. 2018 Docent F.P. Arts i Oficis, Junta de Castella-la Manxa. 2023 fins a l’actualitat: Tècnic mitjà de suport a la investigació projecte RuTIC “Literatura i paisatge mediterrani”, Universitat de València.
― Adrià Besó Ros, Llicenciat en Geografia i Història (1990) i doctor Història de l’Art (2010) per la Universitat de València. Ha desenvolupat la seua activitat professional com a director del Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March, des de la seua creació el 1996, fins a l’any 2013. Durant tot aquest període ha compaginat aquesta activitat amb la docència com a professor associat al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. El 2013 va obtenir una plaça de professor ajudant doctor i des del 2018 és professor titular. Membre electe del claustre des del 2014. Entre el 2018 i el 2023 ha estat director de l’àrea de patrimoni cultural de la Universitat de València.
Les seues línies de recerca se centren en l‟estudi d’algunes manifestacions del patrimoni cultural relacionades amb els paisatges on s’integren, com l’arquitectura popular, l’arquitectura industrial i el patrimoni de l’obra pública, sobre les quals ha publicat diferents aportacions en revistes especialitzades i en obres col·lectives.
Ha treballat en l’elaboració dels inventaris de patrimoni etnològic immoble (1994) i de patrimoni industrial de la Comunitat Valenciana (1997-2005) i ha format part d’equips redactors de diversos instruments de planejament territorial, plans especials, plans directors de monuments i de catàlegs municipals de béns i espais protegits, i ha estat autor d´un bon nombre d´informes en matèria de protecció i gestió de béns culturals immobles (com el del Lloc Històric “Elca, la casa del poeta Francisco Brines”). Ha participat en més d’una desena de contractes de recerca i diversos projectes R+D finançats en convocatòries públiques.
Elca, la casa del poeta Francisco Brines, Lloc Històric declarat per la Generalitat Valenciana mitjançant Decret de 27 de gener de 2023.
― Lamia Mohacht (1983- Rabat, Marroc) Llicenciada en Belles Arts amb especialitat en Dibuix per la Universitat Politècnica de València, i compta amb un màster en Fotografia, Art i Tècnica de la mateixa universitat, és fundadora i directora de Volta Art Gallery, una galeria especialitzada en la representació d´artistes emergents d´Espanya, amb un enfocament particular cap a l’art del Nord d´Àfrica i Medi Orient. Abans de fundar la galeria, Lamia va desenvolupar la seua carrera com a artista, cosa que li ofereix una perspectiva única en entendre tant les necessitats dels creadors com les dels gestors artístics. Aquesta doble experiència permet acostar-se als projectes des d’una òptica més completa i enriquidora. En la seua participació al Taller sobre paisatge entròpic, amb la conferència “Nous Mapejats a l’Art Contemporani”, ha seleccionat projectes d’artistes amb què ha treballat, els quals s’alineen amb el tema del taller, especialment el projecte de l’artista Sara Gurrea, el treball de la qual aprofundeix al barri del Carme a València.
Sara Gurrea: “La ubicació, excel·lent”. Seguint les empremtes dels turistes a la ciutat turistificada.
― Luis Pablo Martínez Sanmartín, Llicenciat en Geografia i Història (especialitat Història Medieval), DEA en Història Moderna per la Universitat de València, DEA en Història de l’Art per la Universitat de Múrcia i Màster universitari en Mediació i Gestió del Patrimoni a Europa per la UNED. Des del 1998 és inspector de patrimoni moble de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Ha estat coordinador per la Generalitat Valenciana de la candidatura del Palmerar d’Elx a la inscripció a la Llista del Patrimoni Mundial (inscrit el 30 de novembre de 2000); de la candidatura del Misteri o Festa d’Elx a la proclamació com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat (proclamat el 18 de maig de 2001); de la candidatura conjunta del Consell d’Homes Bons de l’Horta de Múrcia i el Tribunal de les Aigües de València a la inscripció a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (inscrits el 30 de setembre de 2009). L’any 2013 es va llicenciar en Antropologia Social i Cultural per la Universitat Miguel Hernández. Professor del Màster Oficial de Desenvolupament Local i Innovació Territorial (DELEITE-UA). Organitzador de la 3a École d’été, realitzada el juny de 2016 a la Seu Universitària de Villena de la Universitat d’Alacant, amb el títol: “Nous museus, ciutats i turisme”. Des del juny del 2023, cap de Secció d’Exposicions de la Direcció General de Cultura.
Els horts de palmeres d’Elx a l’anomenat Palmerar, amb la seua característica forma ortogonal seguint el traçat de les sèquies de reg.
― Sara María Rodríguez Gamarra, artista peruana resident a València, Màster en Fotografia Art i Tècnica (Universitat Politècnica de València 2021), comunicadora social (Universitat de Lima, 2007), va estudiar fotografia de moda (Espai Buenos Aires 2015) a més d’haver cursat diversos tallers amb artistes com Eugenio Recuenco, David Trullo, Félix Hernández entre d’altres.
El seu interès per la fotografia comença quan descobreix la fotografia conceptual com a mitjà dexpressió. Ha realitzat exposicions dels seus projectes personals a diversos centres culturals, galeries de Lima i l’estranger: Centre Cultural La Noche: “Diario Personal” (2009), “Late la Noche” (2009 i 2010); Galeria de Arte Anama: “Fragmentos”; Centre de la Imagen: “Photosíntesis” (2011); Galeria Sala 58: “Mujer” (2014); Bazarte de Fundación Euroidiomas: col·lectiva 2015, Fundació Euroidiomes “Solazar” (2016 individual); Universidad de Lima “Retratos de Familia” (2017); Exposición The Naughty Show (2017 – Miami).
― Lucía Firbas, ve de cursar un doble grau en antropologia i literatura francesa a la universitat de Rutgers (New Jersey, EUA). Després de la seua formació en humanitats, i una passantia al departament de planejament al municipi de Princeton (NJ), buscava adquirir capacitats tècniques per a la gestió del medi ambient i del territori amb un màster a la Universitat de València (TGMAT). Espera poder continuar el seu aprenentatge al camp de la geografia humana, tractant la intersecció integral del medi físic amb l’experiència viscuda dels seus habitants.
Programa
El taller tindrà lloc a la Fundació La Posta, al carrer Pintor Fillol, 2, València; al Jardí Botànic de València, al carrer Quart, 80, València; i a la Facultat de Geografia i Història, avda. Blasco Ibañez, 28, València; entre el 24 de febrer i el 6 de març i el 24 de març i el 3 d’abril del 2025 (en total 16 jornades), en horari de dilluns a dijous de 16:30 a 20:00; i, després del parèntesi de setmana santa i pasqua, depenent del temps que necessitin els participants per a la implementació del pla de participació pública que s’haja acordat (inclosa l’exposició), es fixarà una data per a la inauguració al mes de juny de 2025 (en total 60 hores).
Tot això segons el programa següent:
- LLEGENDA
“Aprendre a mirar”
“Gestió del territori i el paisatge”
“Eines específiques per al desenvolupament del treball”
Visita de camp guiada
Treball en grup o taller
Treball per a casa
― dilluns 24 de febrer de 2025:
16.30 hores: Introducció a càrrec del fundador del Taller.
16:45 hores: Presentació a càrrec de Matilde Igual Capdevila: “Línies rectes i embuts: exploració i experimentació en paisatges remots”.
17.45 hores: plantejament de cas; debat amb els participants.
18.15 hores: Presentació a càrrec de Guillem Cervera: alguns casos sobre una manera de mirar el territori i el paisatge: dos treballs fonamentals de Robert Smithson: «Un recorregut pels monuments de Passaic, New Jersey» (1967) i « Frederick Law Olmsted i el paisatge dialèctic» (1973)
19:30 hores: Debat inicial sobre el paisatge entròpic.
― dimarts 25 de febrer de 2025:
16.30 hores: Conferència a càrrec de Javier Rivera Linares: “Identitat del paisatge? el límit com a oportunitat”.
17:30 hores: Plantejament de cas; debat amb els participants.
18.15 hores: Presentació a càrrec de Theresa Wilshusen: «La representació de les identitats en els petits detalls que defineixen l’espai i en la seua interrelació amb allò construït al territori».
19.15 hores: plantejament de cas; debat amb els participants.
― dimecres 26 de febrer de 2025:
16:30 hores: visita de camp guiada per Matilde Igual Capdevila: “Un passeig espai-temporal Faitanar-Sociópolis-La Torre”.
― dijous 27 de febrer de 2025:
16.30 hores: visita de camp guiada per Theresa Wilshusen: “La línia recta que ens porta fins al final de la ciutat”, un recorregut en línia recta des de l’Estació de metro de Colom fins a l’Entrada del Francès, que ens permetrà anar-hi veient com es produeix l’acumulació de capes de ciutat durant la història.
― dilluns 3 de març de 2025:
16:30 hores: Presentació a càrrec de Guillem Cervera Pascual: “Els Llocs Històrics i els Paisatges Culturals (amb especial referència als simbòlics), a la normativa internacional, espanyola i valenciana”;
18:00 hores: Presentació a càrrec de Guillem Cervera: “Aportacions a la metodologia per a la declaració de Lloc Històric o Paisatge Cultural, des del corrent artístic Art del Territori (Art Públic, Activisme artístic, Spurensicherung [Emprentes de la Memòria], Land Art, el “gir geogràfic”): recuperació de vestigis; exemples”.
19:30 hores: Presentació a càrrec de Guillem Cervera i Lucía Firbas, animació per a l’elaboració d’exercicis de mirada, apreciant l’entropia al territori i el paisatge, i la seua materialització en diferents formats, obrint un canal de comunicació a internet per a consultes sobre el procés de participació pública i, en particular, sobre l’exposició amb aquesta finalitat.
― dimarts 4 de març de 2025:
16:30 hores: presentació a càrrec de Rocío de los Llanos Herrera Flores: Senyalització als llocs culturals.
17.30 hores: jornada de taller, amb aportació de materials per part dels participants; amb projecció d’imatges; debat i possible elecció de casos entre les propostes presentades, per exposar-les a la darrera jornada del taller, si escau.
― dimecres 5 de març de 2025:
16:30 hores: visita de camp guiada per Javier Ribera: “Llit nou i llit vell: 2 rius 2 identitats”.
― dijous 6 de març de 2025:
16.30 hores presentació a càrrec d’Adrià Besó Ros: Llocs Històrics: conceptes generals.
17.30 hores: aplicació al cas d’Elca, la residència del poeta Francisco Brines.
18.30 hores: Obrir debat amb els alumnes sobre els temes plantejats i, en aquest context, han d’anar aflorant llocs d’interès per treballar-hi. Sobre aquesta base, plantejar als alumnes un exercici en què aplique el que s’ha après a un cas concret que triïn. O, amb vista al procés de participació pública i l’exposició (participació pública inclou entrevistes amb aquells que mantenen vincles amb el territori i el paisatge que és objecte d’ordenació i gestió), preparar una feina per a participació o per a exposició. Per fer l’exercici tindran temps des que acaben les classes (abans de setmana santa), fins que se celebre l’exposició al juny. Durant aquest temps els alumnes disposaran de 4 hores de tutoria.
― dilluns 24 de març de 2025:
16:30 hores: presentació a càrrec de Rocío de los Llanos Herrera Flores: Disseny d’exposicions.
18:00 hores: Presentació a càrrec de Guillem Cervera: alguns casos sobre una manera de mirar el territori i el paisatge: de Gordon Matta Clark: Reality Properties: Fake Estates (1973)
19:00 hores: un resum de “El Desert Vermell” (1964), d’Antonioni, centrat en els paisatges entròpics.
― dimarts 25 de març de 2025:
16.30 hores: presentació a càrrec de Guillem Cervera Pascual: “Un possible lloc històric: La gola del Perellonet”.
18:30 hores: presentació a càrrec de Lamia Mohacht: Nous mapejats a l’art contemporani.
19.30 hores: plantejament de cas; debat amb els participants.
― dimecres 26 de març de 2025:
16:30 hores: visita de camp guiada per Lamia Mohacht: “Seguint les empremtes de Sara Gurrea pel barri del Carme”.
― dijous 27 de març de 2025:
16.30 hores: presentació a càrrec de Jaime Escribano Pizarro: “Gestió del territori rural i del paisatge i desenvolupament local: conceptes generals”.
18:00 hores: Aplicació a un cas.
19.00 hores: Obrir debat amb els alumnes sobre els temes plantejats i, en aquest context, han d’anar aflorant llocs d’interès per treballar-hi. Sobre aquesta base, plantejar als alumnes un exercici en què aplique el que han après a un cas concret que triïn. O, amb vista al procés de participació pública i l’exposició (participació pública inclou entrevistes amb aquells que mantenen vincles amb el territori i el paisatge que és objecte d’ordenació i gestió), preparar una feina per a participació o per a exposició. Per fer l’exercici tindran temps des que acaben les classes (abans de setmana santa), fins que se celebri l’exposició al juny. Durant aquest temps els alumnes disposaran de 4 hores de tutoria.
― dilluns 31 de març de 2025:
16.30 hores: presentació a càrrec d’Ignacio Diez Torrijos: aplicació dels procediments urbanístics, de paisatge i avaluació ambiental estratègica, amb especial referència als processos de participació pública i les exposicions amb aquesta finalitat.
18:00 hores: presentació a càrrec de Matilde Igual Capdevila: “Paisatges entròpics, ciutat inacabada. Tabula rasa, palimpsest i la vida quotidiana. Mirades arran de terra.
― dimarts 1 d’abril del 2025:
16.30 hores: presentació a càrrec de Luis Pablo Martínez Sanmartín: anàlisi del Paisatge Cultural del Palmerar d’Elx, posant-lo en relació amb la normativa d’UNESCO: la Convenció del Patrimoni Mundial.
19.00 hores: presentació a càrrec de Sara María Rodríguez: sobre la fotografia documental del paisatge i el territori.
― dimecres 2 d’abril del 2025:
16:30 hores: visita guiada conduïda per Sara María Rodríguez per diferents localitzacions per practicar el que s’ha vist a la jornada anterior sobre fotografia documental.
― dijous 3 d’abril del 2025:
16.30 hores: Presentació a càrrec de Guillem Cervera i Lucía Firbas: resum de les qüestions que se li han plantejat on line o directament, per obrir pas a un debat més ampli.
17.30 hores: posada en comú de totes les experiències durant les visites guiades; projecció d’imatges, de les preses pels participants; mostra dels registres efectuats; presentació per part dels participants de propostes d’exposició dels resultats de les anàlisis efectuades dels paisatges.
18.30 hores: organització de l’exposició, per al muntatge al dia que es determine, a principis de juny, aproximadament.
― dilluns (per determinar) de juny de 2025:
16.30 hores: muntatge de l’exposició a l’Espai Expositiu Editorial UPV
19.00 hores: inauguració.
Es mostrarà el resultat de la mirada dels participants al taller, sobre els paisatges entròpics estudiats en visites de camp guiades, a fi [simulat, perquè es tracta d’un exercici pràctic], d’animar un procés de participació pública, tal i com exigeixen els procediments administratius per a la declaració i ordenació de “Llocs Històrics” i “Paisatges Culturals”, on cada participant mostrarà les seues inquietuds i donarà resposta a l’objectiu del taller.
Inscripció
Aquells que estiguen interessats a participar al taller hauran d’inscriure’s ací
https://postgrado.adeituv.es/es/cursos/area_de_humanidades-3/paisaje-entropico/datos_generales.htm
Número de places: mínim 8 i màxim 20.
Drets dinscripció
200€ – Públic en general
150€ – alumnes de la UV i de la UPV