Al Ghorfa
(The Chamber)
you, me, and everyone in between
A l’Antic Egipte la capella de la tomba era un lloc de trobada i comunió amb els morts. Les parets de la capella de la tomba estaven decorades amb escenes de la vida del difunt, expressions de qui eren i, en última instància, qui esperaven que continuaren sent al més enllà.
Els antics egipcis van passar les seues vides cuidant les seues identitats pòstumes a través del seu art funerari, és a dir: els seus sarcòfags antropoides, artefactes personals, atuells canòpics que contenien els seus intestins importants i, igualment rellevant, les parets de les seues capelles funeràries. En fer-ho, van preservar les seues identitats i els seus cossos, cosa que creien que eren els aspectes més importants per definir algú, donant entrada a la tradició religiosa, les convencions socials i fins i tot les expectatives familiars. Els principals materials utilitzats per a la conservació en aquesta època eren imatges en relleu pintat o simples frescos (a les parets de les capelles de les tombes), preservació del cos amb resina, inclosos importants amulets i artefactes personals, i recipients de ceràmica o pedra per a les entranyes del cos i altres béns necessaris per a l’altra vida ―alguns d’aquests béns es fabricaven a mà en versions en miniatura per a les persones més pobres, per garantir que se’ls pogueren endur independentment del seu estatus.
Hi va haver grans exemples d’individus astuts i audaços que van optar per rebutjar el sistema de tradició i expectatives i van cuidar de fer una expressió autèntica de les seues identitats utilitzant aquests materials i mètodes. Els egiptòlegs moderns van fer suposicions sobre els artefactes trobats a les tombes, així com les imatges d’aquests individus audaços i les seues vides esteses per les parets de les capelles de les tombes, basant-se en els seus propis prejudicis, cultura i perspectives. Els egiptòlegs contemporanis intenten comprendre les imatges i els artefactes projectant les seues creences i les seues formes d’interpretació sobre aquests éssers antics sense el context matisat de l’idioma, la gent i la cultura antics.
Al Ghorfa (la càmera), fa referència a les càmeres en què jeu el cos dins del seu sarcòfag mirant les estrelles del cel. Ací celebrem la vida de tu, la meua i la de tots els altres a través de la comunió i l’observació dins d’Al-Ghorfa.
Al Ghorfa és per a la comunitat on s’ubica. Al Ghorfa està construït per a tu, mitjançant una col·lecció de tres obres d’art principals: The Gender Veil, Private Views i Searching Self, que proporcionen artefactes i imatges desplaçades, desconstruïdes, reconstruïdes i reemplaçades perquè pugues (re)crear la teua pròpia identitat. Utilitza aquest espai ara per connectar el teu passat, present i el que passe després (o no) utilitzant tres mitjans principals inspirats en els antics egipcis dins d’aquestes obres d’art: gràficament a través de fotografies instantànies que capturen individus, moments, artefactes, cultura i sentiments; mitjançant objectes col·locats en un collages de resina creant una representació de múltiples històries i identitats individuals; i a través de l’exhibició d’instal·lacions ceràmiques fracturant identitats, recomponent-les i forjant-ne de noves.
_________________________
Theresa Wilshusen (n. 1984) és una artista multidisciplinària nord-americana. Actualment és aspirant a Doctorat en Producció Artística a la Universitat Politècnica de València, i va rebre un títol tècnic en Decoració Ceràmica de l’Escola d’Art “La Industrial” de Barcelona (2019). Va realitzar un Mestratge en Creació Artística Contemporània a la Universitat de Barcelona (2016). Theresa es va graduar amb una Llicenciatura en Belles Arts i una Llicenciatura en Espanyol de la Universitat Estatal del Nord-oest de Missouri a Maryville, Missouri (2008).
