Fundació La Posta – Laboratori de recerca de la imatge, presenta el projecte artístic guanyador de la convocatòria “El reg a la ciutat” 2024 per a 2025. Fruit del desenvolupament d’una idea per llarg temps treballada per Andrés Agudelo Ganem, és per a nosaltres un honor poder oferir al públic la possibilitat de gaudir d’aquest treball.
Aquesta proposta artística explora les formes de reg tradicional a l’horta i les seues infraestructures hídriques, submergint-se al territori per captar i traduir fenòmens observats en una intervenció artística.
Es busca que mètodes tradicionals, com el sistema de assuts i sèquies, puguen reinterpretar-se i implementar-se en el context urbà, partint de la seua materialitat i els seus components específics. La idea és ressaltar, abstreure i reinterpretar la riquesa tècnica, estètica i conceptual d’aquests elements hidràulics.
A través de la instal·lació es pretén incentivar el públic a reflexionar sobre la interacció entre les infraestructures hidràuliques i el paisatge natural i urbà, tot promovent una consciència sobre la importància d’aquests elements en el context ambiental i cultural.
Els sistemes de reg i la seua narrativa
La transformació del territori és inherent a la vida humana, en major o menor grau l’activitat cultural ha influït en el seu entorn. A través de la història han existit diferents maneres d’abordar aquesta transformació i hem vist com aquestes intervencions s’han fet servir per al control i l’exercici del poder. No es tracta només d’explotar els recursos naturals, sinó també de propagar un model d’estat o una ideologia específica.
L’horta valenciana és un exemple clar d’un territori altament intervingut i manipulat.
L’artificialitat del llit del Túria és evident en gran part del seu recorregut a causa de diverses modificacions humanes. Canalitzacions i desviacions n’han alterat significativament el flux natural, mentre que preses i altres infraestructures hidràuliques controlen i distribueixen les seues aigües. Aquest maneig intensiu ha portat a la gairebé total pèrdua de les seues aigües en certs trams, que són recuperades posteriorment mitjançant un sistema de sèquies, reflectint la complexitat de la gestió hídrica. En el tram final, alló que alguna vegada va ser un delta reconeixible s’ha transformat en una estructura geomètrica amb prou feina identificable en arribar a la Mediterrània. Aquestes intervencions no només evidencien el control i l’aprofitament dels recursos hídrics al llarg de la història, sinó també la capacitat de l’ésser humà per transformar i adaptar l’entorn natural a les seues necessitats, generant un paisatge que combina elements d’intervenció tècnica i naturalesa residual.
Els sistemes de distribució d‟aigua al llarg del riu s’entrellacen com una complexa xarxa d’infraestructures que transcendeixen els límits temporals. Aquestes construccions, algunes tan antigues com l’ocupació àrab, formen un mosaic que abasta des de preses i assuts fins a sèquies, ponts, camps cultivats, fàbriques, molins, ports i vies. Algunes estructures ancestrals encara funcionen, adaptant-se a les pràctiques recents de reg i cultiu, mentre que d’altres han quedat en desús, acumulant-se en el temps i l’espai.
Aquestes construccions van més enllà de la funció pràctica i s’eleven a la categoria d’elements escultòrics. Marquen el territori de manera tangible i artística, configuren paisatges dins del propi paisatge. Són capes acumulatives que narren històries d’ocupació, transformació i evolució, en convergir en un conjunt que transcendeix les dimensions físiques per convertir-se en una obra d’art que sorgeix de la interacció única entre la natura i la creativitat humana.
_____________________
Andrés Agudelo Ganem és un artista visual colombià radicat a Berlín. Els seus començaments van ser a l’arquitectura i el disseny, disciplines que li van brindar les eines i la perspectiva per després interessar-se i endinsar-se en l’art i explorar temes com la identitat, el paisatge, el territori, els espais urbans i el cos. La seua formació inclou un Màster en Producció Artística de la Universitat Politècnica de València (UPV), que ha estat clau per desenvolupar una mirada crítica que qüestiona i observa la identitat, tant individual com col·lectiva, en una constant interacció entre allò específic i allò global.
La seua trajectòria artística abraça projectes relacionats amb temes d’espacialitat, cosa que m’ha permès desenvolupar una sensibilitat particular envers els fenòmens urbans i mediambientals contemporanis, especialment la producció espacial relacionada amb això.
Les imatges que produisc, carregades de simbolisme, interactuen entre si i generen nous significats que van més enllà de la mera representació directa. La meua pràctica inclou la fotografia, la il·lustració, el collage, el vídeo, i el disseny i publicació de llibres. A més de desenvolupar el meu propi treball, he col·laborat amb altres artistes com a membre contribuent en projectes conceptuals, performances i instal·lacions, cosa que enriqueix el meu enfocament interdisciplinari.
Convocatòria per al desenvolupament de projectes artístics: “El reg a la ciutat”