Projecte d’arquitectura per a Fundació La Posta per Ester Giménez Beltrán
El projecte de disseny interior de la seu de la Fundació La Posta es desenvolupa a partir de dues premisses que serveixen com a punt de partida i argumenten les eleccions en el disseny del contenidor. D’una banda, la versatilitat de l’espai i la seva capacitat d’adaptació al contingut artístic ha estat la directriu principal en el disseny del projecte. Les superfícies mòbils, construïdes a partir d’un sistema de bastidors metàl·lics penjats i forrats de DM, proporcionen la màxima versatilitat de l’espai que, en definitiva, potencia la visibilitat de les obres exposades mentre s’acomoda a la voluntat de cada artista programat. Per altra banda es tracta d’aprofitar les característiques pròpies del local utilitzant-les com a virtuts del projecte. Això es tradueix en l’ús de les reculades dels paraments verticals per ubicar els espais d’emmagatzematge i llibreria i d’aquesta manera homogeneïtzar el volum de l’espai expositiu quan les peces estan tancades. Aquests elements poden quedar camuflats darrere dels bastidors corredissos d’acer galvanitzat que s’utilitzen com a superfície per a l’exposició d’obres d’art, tant elements penjats, recolzats o projectats.
Gràcies al moviment dels seus elements, esvaradissos i desplegables, la seu de la Fundació està preparada per albergar exposicions, però també tallers, conferències o activitats relacionades amb la investigació i difusió de l’art contemporani. En la seva part posterior, després d’una porta de policarbonat diversos espais d’emmagatzematge i serveis asseguren el perfecte funcionament i ordre d’una seu de les seves característiques. L’equip multimèdia instal·lat en sala permet l’ús de projeccions i àudio ubicats òptimament en l’espai, atenent a la seva geometria i dimensions.
La il·luminació posseeix també la capacitat de modificar substancialment l’espai, des de focalitzar l’atenció en un únic punt, fins a visibilitzar una llum perimetral o crear una il·luminació homogènia a la sala. La posició i tipus de les lluminàries s’han projectat per absorbir diverses configuracions. Amb el lliscament d’un dels bastidors es permet fer entrar la llum natural o enfosquir l’espai completament. Mentre la transparència de la porta d’accés assegura la visibilitat exterior. La Posta pot convertir-se en una caixa blanca o obrir els seus costats, acumular, mostrar o amagar l’obra. És capaç d’albergar diferents configuracions i en cadascuna conservar les necessitats d’un espai dedicat a l’art contemporani i atent a les necessitats tècniques que els muntatges poden requerir.
En definitiva, el lliscament de les seves superfícies, des de la porta d’accés, fins a les parets expositives mòbils i la porta divisòria de policarbonat, permet la superació de la ja clàssica “caixa blanca” com a espai expositiu.
Com que és un espai de dimensions reduïdes, la ubicació de la llibreria es resol com un element capaç d’amagar-se i mostrar-se, segons l’ocasió. La clau de la solució és la capacitat de moviment del moble llibreria que, en tres temps, dibuixa posicions diferents, girant des d’un dels seus extrems. Quan les parets estan tancades es maximitza la superfície expositiva. En obrir un dels bastidors, lliscant, el moble llibreria apareix aprofitant el buit que ofereixen els pilars. En el tercer temps, el gir a noranta graus visibilitza la llibreria des de l’accés i tendeix a fragmentar l’espai potenciant el ritual d’accés, les visuals i el contingut. D’aquesta manera, amb el moble completament desplegat, l’espai es divideix, potenciant noves superfícies expositives, recorreguts i creant un espai menys visible des de l’exterior.
Ester Giménez Beltrán, arquitecta