L’extracció de minerals i les qüestions territorials han definit la identitat cultural i sociopolítica d’Àfrica, i l’impacte del colonialisme i la globalització afecta la manera com ocupem el nostre paisatge actual en aquesta Era de l’Acceleració.
El concepte central de l’exposició se centra en l’exploració i l’interrogatori de la gestió ambiental adoptant un enfocament transdisciplinari. Les obres d’art estan disposades per alertar el públic sobre la custòdia responsable del nostre únic hàbitat, la Terra. Això es farà mitjançant una exposició visual de fotografies aèries, geomàtica, obres d’art juntament amb lleis i imatges de geovigilància d’aproximadament 30 x 30 cm.
L’exposició inclou obres d’art que exploren el paper de les lleis imposades a la conquesta colonial d’Àfrica. Les conseqüències de quadricular i dividir la terra amb estudis i lleis i l’impacte de l’adquisició colonial i la Governança de la Terra a la Zona Crítica.
L’Unite Project Space a Cape Town ha allotjat exposicions col·lectives d’artistes durant les darreres dues dècades. Això inclou “Dona innovadora”, comissariada per Bongi Bengu, que sense voler va llançar Zanele Muholi (a causa de la controvèrsia al voltant de la negativa del Ministre d’Art i Cultura a inaugurar la primera versió d’aquesta exposició a Constitution Hill; veure ací ).
A l’espai s’han organitzat diversos tallers d´art, seleccionats de les convocatòries d´art SASOL i ABSA i altres esdeveniments culturals.
El projecte ATLAS està impulsat per Jeannette Unite, la recerca artística transdisciplinària de la qual se centra durant gairebé 30 anys a la Terra/medi ambient/geologia i la relació dels éssers humans amb l’extracció de minerals històricament i les mines patrimonials de què s’extreuen.
ATLAS és un grup de convidats artistes, historiadors, científics de la Terra i topògrafs de països africans, els minerals dels quals són explotats per corporacions i borses de valors amb seu en altres continents.
La visió és aconseguir mil veus sobre l’ocupació i l’ús de la terra i els minerals dels països del tercer món que estan subjectes al neocolonialisme dels seus recursos naturals.
Els artistes, historiadors, geòlegs convidats, i a qui està obert el projecte, han mostrat un interès conceptual per la terra/medi ambient/mineria/minerals i materialitat i dret, a partir d’una instal·lació matriu de dos arxius fotogràfics aeris rescatats:
- El Departament de Ciències de la Terra de la Universitat d’Oxford que va regalar fotografies aèries (de menys de 30 x 30 cm), perquè es tracta de material obsolet que pot tenir interès en el camp cultural com a material per a la docència i la investigació; inclou estereoscopis per crear imatges tridimensionals de l’Illa de Skye (Escòcia, Gran Bretanya) i Espanya.
- Els altres geocatastrals són els negatius duplicats i les fotografies aèries del departament de Planificació Territorial de Sud-àfrica. També van ser regalats, abans de ser reciclats per obtenir la plata.
El projecte grupal MINE|ATLAS va tenir la seua primera versió a la Turbine Art Fair a Johannesburg el juny de 2023.
PARTICIPANTS
- Jeannette Unite
- Strijdom van der Merwe
- Diane Vives
- Jean Dreyer (curadora (i artista) d’ARTWORDS a Glen Carlou Gallery)
- Alta Botha
- Bongi Bengu (Bongi es artista i curador)
- Theophilus Rikhotso
- Pwavidon Mathias (Nigeria / AEON Nelson Mandela University)
- Jeff Allan (sculptor print Nelson Mandela University)
- Thembinkosi Goniwe
- Bongi Dhlomo
- Patrick Mautloa
- Turiya Magadlela
- Jade Davenport MINING Historian
- Aeon Earth Scientist Dr Linol
- Kathy Robins
- Memory Biya NAMIBIA Historiadora
Jeannette Unite davant de “The Artists Paintbox”, una taula periòdica que incorpora mostres de material extret de preses de llots, escòries de fosa i abocadors de mines, així com objectes fabricats a partir d’aquests elements.
Jeannette Unite s’ha centrat en les riques i polèmiques històries minerals d’Àfrica i en les formes en què els humans exploten la Terra, des que va viure a les mines de diamants al·luvials de la costa occidental africana a la dècada de 1990. La seua investigació artística, d’arxiu i sobre el terreny aborda la qüestió de per què la Terra és important i la relació que els humans tenen amb els minerals i la Terra històricament.
Les qualitats materials de les seues obres destaquen per si mateixes: l’artista recicla detrits sobrants de llocs industrials que utilitza com a color i pigment als seus dibuixos i pintures. També col·labora amb geoquímics, químics de pintura i ceramistes per desenvolupar les seues pròpies receptes de pintura i pastissos.
La seua paleta, organitzada en una taula periòdica única, consta de flascons plens de matèria extreta, tant els preciosos minerals utilitzats a la indústria com les preses de llots i els abocadors de rellaus que ha recol·lectat en viatges a àrees d’extracció remotes a 32 països. L’ús directe de matèria mineral per part d’Unite sustenta la seua pràctica basada en la investigació que se centra en el paper actual de la mineria en (re)produir les relacions de poder colonials.
Exposició recent PLOT al MUSEU IZIKO (seu d’ICCROM Sud-àfrica [Centre Internacional d’Estudis per a la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals] organisme consultiu UNESCO) https://www.iziko.org.za/exhibitions/plot-critical- zones/
_______________
Caitlin Mkhasibe (cognom zulu pronunciat mmm.ca.sea.beh) és una artista de mitjans mixtos radicada a Cape Town, Sud-àfrica, que va obtenir la seua BAFA a la Michaelis School of Fine Art de la Universitat de Cape Town, el 2015. Des de 2013, Emergent Art Space, una plataforma d’art sense ànim de lucre amb seu a San Francisco, ha brindat a Mkhasibe oportunitats d’escriure en línia sobre el seu art i exposicions grupals físiques a Sotheby’s a Nova York (en col·laboració amb Burning Man i coproduïda pel dissenyador d’escenaris dels Grammy, David Korins), la Nandalal Bose Gallery al Rabindranath Tagore Centre a l’Índia, Alliance Française a Tanzània i Zàmbia (en col·laboració amb KokoTen Studio|Art Gallery) i a la Universitat Concordia al Canadà. Mkhasibe també ha exposat a Artsy per Amref Health Africa ArtBall a través de Calabar Gallery a Harlem. El 2022, Mkhasibe es va convertir en membre de la junta directiva de l’Associació Internacional de Sinestetes, Artistes i Científics (IASAS), amb seu als Estats Units, una organització sense ànim de lucre que crea consciència sobre l’experiència intersensorial de la sinestèsia. Va exposar i va presentar les seues obres a les conferències en línia de la IASAS recolzades per la Universitat Concordia. El 2023, Mkhasibe va ser una de les col·laboradores del poema espacial núm. 5 de Mieko Shiomi a la Japan Society de Nova York, com a part del 60è aniversari del moviment Fluxus. Mkhasibe també ha exposat localment a Blank Projects, 99 Loop, Rust-en-Vrede Gallery, Gallery of the University of Stellenbosch i més.
El 2025 serà la co-comissària de l’exposició col·lectiva “Swifts Art Project” que tindrà lloc al Palau Abacial d’Alcalá la Real, Jaen. Aquesta mostra formarà part de l’Exposició Antologia “Sinestèsia i Arts Visuals” 2025. Organitzat per Fundació Internacional ArteCittà@arte.citta “Swifts Art Project” està co-curat per Ninghui Xiong @nhxiong7 i @caitlinmkhasibe
_______________
Hans Viljoen (1989 – ) és un arquitecte-urbanista, escriptor i investigador interessat en el patrimoni i els patrons de l’hàbitat humà. La seua experiència acadèmica i pràctica inclou 15 anys a escoles i estudis d’arquitectura (a Sud-àfrica, Suècia i Vietnam). Hans es va graduar amb un mestratge en Urbanisme al KTH Royal Institute of Technology a Estocolm el 2018, i un mestratge en Arquitectura a la Universitat de Pretòria el 2013.
Hans ha tornat recentment d’una residència d’arquitectura a Vanwyksdorp, Klein Karoo, per fer una sèrie de conferències sobre “elements de construcció” a l’Escola d’Arquitectura Explorativa, la nova escola d’arquitectura de Cape Town. També va ser convidat per Jeannette Unite per fer un zoom sobre una presa aèria històrica de Kakamas.
Kakamas al costat del riu Orange, província de Northern Cape, Sud-àfrica.
El negatiu fotogràfic aeri, “Kakamas 2820 DC 3″, pres el 1977, va ser elegit de l’arxiu de fotografies terrestres de Jeannette Unite. Kakamas és una ciutat minera remota al Cap Nord, una regió rica en minerals, construïda al voltant de canals d’irrigació a la vora del riu Orange, on es duu a terme una extensa extracció i explotació de diamants. Les diverses formes geològiques del terreny capturades en aquesta vista aèria (el riu i els canals, els paisatges urbans, les terres de cultiu i els turons) exhibeixen les diferents textures, densitats i patrons d’un paisatge que s’ha estratificat en porcions agrícoles i de béns arrels. Els quinze conjunts recuperen algunes de les formes orgàniques incrustades a la terra regimentada i de propietat particular. Aquests conjunts formen part de la intenció més àmplia de Hans d’explorar més enllà de les restriccions arquitectòniques i urbanes.
_______________
Lonwabo Kilani
La pràctica de Lonwabo és interdisciplinària. Pinta, crea animacions, instal·lacions interactives i és comissari. Ha completat una llicenciatura en direcció d’animació, en comissariat ―amb honors― i actualment està estudiant per obtenir un màster en belles arts. És fundador d’un projecte de residència d’arts digitals, Gallery.exe, cofundador d’una residència d’arts visuals col·laborativa, Studio147, i membre del col·lectiu d’artistes Gugulective. Exerceix com a membre del consell d’administració del Greatmore Arts Trust. [Font: https://www.creativeknow.org/fellows-2019/lonwabo-kilani]
