Brutal Ardour. Art sonor i cinema experimental

Abans que Manuel Huerga es convertira en un prestigiós director d’escena, de cinema i de televisió, en 1978, amb tan sols 19 anys, va realitzar el film “Brutal Ardour” (29:13 min.). Se sol dir d’aquesta pel·lícula que és experimental, però a diferència del que solia passar amb els films experimentals de l’època, en què la banda sonora era circumstancial responia als gustos musicals de l’autor de la pel·lícula, amb escassa o nul·la relació amb el film―, tanmateix, en el cas de “Brutal Ardour”, la música utilitzada de banda sonora no només és rellevant sinó que es torna en l’element protagonista. De fet, s’ha dit pels que han comentat la pel·lícula, que la seua mateixa estructura està determinada per l’estructura de la música a la qual, en aquest sentit, acompanyaria les imatges (sense perjudici que les imatges hagin estat fruit, igualment, de un conscienciós treball d’exploració i anàlisi). La música a la qual ens estem referint són les “Variacions” que va fer Brian Eno del Cànon de Johann Pachelbel, publicades el 1975 com a cara B del disc “Discreet Music” (a la cara A un tema musical d’ampli desenvolupament del que després es coneixeria com Ambient Music). Tanta és la dependència de les imatges respecte de la música de la banda sonora, que de fet el film pren el seu nom “Brutal Ardour” de la tercera de les “Variacions” realitzada per Eno. Aquestes “Variacions” de Brian Eno es caracteritzen per haver estat construïdes allargant fins a l’extenuació les notes que componen el Cànon de Pachelbel. Les imatges segueixen el mateix mètode. Partint d’una espècie de material trobat (com si foren les restes del rodatge d’un “Romeu i Julieta” qualsevol), aquest film és escodrinyat de manera obsessiva, a càmera lenta, fotograma a fotograma, ampliant i delectant-se en la seua textura, el granulat daurat que ho inunda tot d’una lluminositat malenconiosa.

Prestem atenció a aquesta pel·lícula en aquest moment perquè, com els més observadors del nostre web hauran descobert, La Posta té nova presidenta, es tracta de Carmen Pardo Salgado, professora titular a la Universitat de Girona d’Història i Estètica de la Música. Amb el seu impuls es va aprovar en el Pla d’Actuació de 2019 una línia d’activitat que inclou art sonor. Arran d’això, el 25 de gener, en el marc de l’exposició “Arxius d’Acció. Autoproduccions col·lectives de Cinema per vindre”, vam tenir oportunitat d’escoltar i veure la primera experiència d’art sonor a La Posta, un performance─instal·lació sonora de Luis López Casero, elaborada a partir de sons de la banda sonora de la pel·lícula “Massacre: vine i mira” de Elem Klimov. Així que, a partir d’ara l’art sonor tindrà el seu temps i el seu espai en la nostra programació. En aquest context, l’obra de Manuel Huerga “Brutal Ardour” és perfecta per portar-la a aquest Screen del web de La Posta, perquè, a la banda sonora rellevant, se li uneixen unes imatges experimentals que no deixen impassible a ningú, component aquest conjunt un film molt “en els límits” de les diferents àrees creatives practicades per La Posta.

A dalt a la pantalla es pot veure un extracte de “Brutal Ardour”, amb el Cànon de Pachelbel original, i, el film complet amb les “Variacions” de Brian Eno, ací.