Treball sobre arxius fotogràfics històrics superposats (els de la Secció Femenina de l’Espanya franquista i els del seu homòleg a la Romania comunista) que posa en qüestió la construcció del cos femení i del paper de la dona pels dispositius de poder.
Nicoleta Moise construeix un arxiu dinàmic en superposar dues realitats visuals heterogènies però homologables, situant-se des de la fotocomposició molt a prop d’allò cinematogràfic. El seu treball rastreja en el diferencial d’espai-temps que les posa en relació i evidència les seves afinitats, les seves correspondències i dissonàncies. D’aquesta manera reformula la lectura d’aquestes construccions històriques, desplaçant-les del seu context específic en règims “totalitaris” a una semàntica ampliada dels “dispositius disciplinaris” (Foucault). Lluny de desaparèixer en les noves societats de control digital, podem rastrejar les supervivències d’aquests dispositius i les seves transformacions, així com les possibilitats contemporànies de la seva subversió.
Cofinanciat per l’
