Fundació La Posta torna a mostrar pintura, i la capacitat que encara té d’emocionar, malgrat els canvis tecnològics accelerats en què estem immersos i la seua increïble capacitat de crear imatges. Potser siga l’efecte tàctil que proporciona la relació directa amb la matèria pictòrica, el que ara anomenem el món analògic, que trobem a faltar especialment després del llarg període de màscares i distància social.
Tornem a la pintura i ho fem amb una retrospectiva de l’obra de l’artista holandesa (encara que nascuda a Surinam) Norma van Elburg-Jessurun, que inclou pintura realitzada des de l’inici de la seua carrera artística als anys setanta del segle passat allà on llavors es coneixia com les Antilles Neerlandeses, passant per pintura feta als anys vuitanta a Mèxic i Guatemala, als anys noranta a Xile, i, finalment, a partir del 2002, des del Moralet, Alacant. Això li dóna a la retrospectiva una dimensió temporal i geogràfica molt àmplia, incorporant imatges procedents de cultures molt diferents, realitzades sota els ensenyaments moltes vegades d’artistes locals (alguns de gran renom, com Luigi Pinedo a Curaçao o Hernán Larraín a Santiago de Xile ) amb què ha compartit i enriquit el seu bagatge de coneixement i experiència en l’art de la pintura.
De la seua llarga carrera hem seleccionat per a aquesta mostra obres d’algunes sèries particularment rellevants, com són la corresponent a retrats, flors, algun abstracte… [es pot veure una petita mostra a dalt al carrusel]. Crida particularment l’atenció els retrats, que estan presos “del natural”. Això és, sobre la base de fotografies, fetes amb consentiment dels protagonistes. Es tracta de retrats amb una composició extremadament clàssica, com els pintats per encàrrec. Tot i que en aquest cas no hi ha hagut encàrrec, sinó interès a reflectir el món que tenia al seu voltant.
D’entre totes les obres seleccionades, destaca amb molta força una de 1993. No té títol, està pintada a Santiago de Xile. Es compon d’un gerro amb unes flors, algunes pomes sobre la taula i un cap de guix. Aleshores estava rebent classes de, entre d’altres, Hernán Larrain, un pintor d’influències cubistes i en general de les Avantguardes del primer terç del segle XX. Allí va aprendre a fer les “veladures”, tècnica imprescindible quan es pinta amb color blanc. El resultat té un aire metafísic, entre Cezanne i Chirico.
Durant tots aquests anys Norma ha anat exposant la seua obra per on passava i actualment els seus treballs formen part de col·leccions particulars als EUA, França, Argentina, Suïssa. Està representada per la galeria ROMMY’S GALLERY, amb seu a Barendrecht (al costat de Rotterdam).
“Retrospectief” de Norma van Elburg-Jessurum es pot visitar a la Fundació La Posta entre el 3 de març i l’1 d’abril (durant la setmana de Falles la sala romandrà tancada). Durant aquest temps hi haurà una vetllada musical, en una data encara per determinar. Com en les “aventures artístiques” a Curaçao.
