En el marc de la VI edició de Cinema per vindre “Això no és una pel·lícula”. Exposició de curts de Virgínia García del Pino. Inauguració: dissabte 10 de novembre a les 20h, Fundació La Posta. Mostra retrospectiva, del 10 al 18 de novembre. Inauguració amb presència de Virgínia García de el Pino.
En un temps d’identitats fluctuants, híbrides i temporals el treball de Virgínia García del Pino neda a contra corrent per preguntar-se per les marques socials que ens (d)limiten més enllà de les opcions personals. Sense voluntat de denúncia ni redemptora les seues obres s’endinsen en la complexitat del món del treball, amb les seues paradoxes, les seues dependències mútues i els seus efectes especulars. La identitat laboral es presenta com a marca social que limita l’expressió individual, però que també la reforça. Atrapats i impulsats pel seu propi marc de referència, els entrevistats en els vídeos de Virgínia García del Pino troben el context ideal per confessar els seues veritats a la realitzadora. La (d)familiarització i la precisió de l’enquadrament generen un procés de desnaturalització i antirealisme que provoquen un efecte d’estranyament, situant l’espectador davant el repte de comprendre la seua pròpia identitat laboral.
Virginia García del Pino (Barcelona, 1966) és directora de cinema de no ficció i directora de projectes del Màster de Documental Creatiu de la UAB. Després de llicenciar-se en Belles Arts, la seua producció com a videoartista l’acosta al gènere documental. En 2001-2004 viu i treballa entre Barcelona i Mèxic, país en el qual realitza els seus primers curts entre els quals destaquen Pare de patir i Que es faça la teua voluntat, que s’han mostrat en centres d’art com MNCARS, CCCB, Artium o Matadero.
Els seus vídeos sorgeixen d’una temptativa de comprendre el món des d’una òptica menys dolorosa, gravitant al voltant de les convencions socials de la representació, i és, segurament, en aquest intent de comprensió on sol optar per una contundent senzillesa formal. El 2008 rep diversos guardons per El que tu dius que sóc, aquest documental li obre les portes a nombrosos festivals internacionals de cinema i forma part del programa de cinema experimental “DEL ÉXTASIS AL ARREBATO, 50 anys de l’altre cinema espanyol” produït per CCCB i SEACEX, que ha itinerat pels principals Museus i filmoteques d’Europa, EUA i Amèrica Llatina. El 2009 realitza La meva germana i jo, pel·lícula que va participar en Punt de Vista, FID Marsella i els Rencontres Internationales, entre d’altres festivals destacats i s’ha mostrat en Anthology Film Archives de Nova York dins el programa “ESPANISH NON FICTION”.
El text està extret d’HAMACA, que s’encarrega de la distribució de la seva obra. Es pot veure ací.