Es vénen a la Fundació la Posta, aprofitant un viatge des de l’Argentina, María Eugenia Cordero i Andrea Beltramo, directora i curadora del Museu Barda del Desert (Rio Negro, Argentina), per tal de presentar-nos aquesta singular iniciativa que uneix la possibilitat d’una visita a un espai d’art a l’aire lliure que guarda les seues obres a la xarxa (a la qual s’accedeix amb la georeferenciació corresponent), amb una experiència artística en si mateixa com és la de deambular per aquest paisatge únic de l’Alt Valle del Riu Negre, únic no només des d’un punt de vista plàstic sinó també conceptual, pel que té d’entròpic o dialèctic. Situat entre la rivera del riu Neuquén i el llac Pellegrini, es tracta d’un espai d’una aridesa molt elevada (gairebé desèrtic), caracteritzat per la presència de les bardes (vessants de lloms penya-segats), un paisatge que guarda importants concomitàncies amb alguns paisatges espanyols, com els de les males terres (badlands, com diuen els anglosaxons i repeteixen ací alguns geògrafs), uns territoris dels quals hi ha en abundància, en particular, a la província d’Alacant, dipositaris d’una bellesa per descobrir, per això pensem que pot ser de gran interès portar la seua memòria al públic de València.

El Museu Barda del Desert és una plataforma de recerca i ecomuseu que té un recorregut de deu anys a nord-patagonia. Primer com a residència artística, avui com un espai on conflueixen programes curatorials, art educatiu, biblioteca i residència. El Museu es proposa com un espai sensible als Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030. Amb una extensió territorial de gairebé setanta hectàrees, està localitzat a la província de Río Negro, Argentina. És un lloc per ser visitat com a joc, de recerca, una oportunitat per sortir a trobar les obres i introduir-se en la geografia de les bardes. El seu recorregut convida a una posició interpretativa sobre el paisatge, la diversitat de la flora i la fauna i proposa un diàleg entre l’obra d’art i un territori.

El Museu compta amb el suport de les següents institucions: Secretaria de Cultura de Riu Negre, Fons Nacional de les Arts (Beca Creació, Beca Formació i Línia Subsidi per a Millora d’Espais Culturals), Punts de Cultura Nació, Fundació Williams i Centre Cultural de Espanya a Buenos Aires (CCEBA). Inaugurat a l’abril del 2022.

Les bardes són típiques de la regió de l’Alta Vall del Riu Negre, on es troba ubicat el Museu Barda del Desert.

A la mateixa regió trobem els Rodats Patagónics. “Els Rodats Patagónics són algunes de les unitats litoestratigràfiques més sorprenents del Cenozoic tardà de Patagonia. Charles Darwin va donar a aquestes graves el nom de Patagonian Shingle Formation, quan les va descobrir durant el seu viatge a Patagonia a l’HMS Beagle el 1832. D’acord amb els paradigmes dominants de l’època, va assignar aquests dipòsits a una transgressió gegantina durant el «Gran Diluvi Universal», considerant que la seua formació estava relacionada amb l’acció de l’onatge al llarg de la platja en temps antics. El nom de Rodats Patagónics, com generalment se’ls coneix a la literatura geològica argentina, és confús, ja que ha estat aplicat a un ampli nombre d’unitats geològiques, de múltiple origen i edat. Molts autors han discutit la naturalesa i gènesi d’aquestes graves, considerant-les com formades per processos diversos, ja sigui pedemontans, al·luvials, col·luvials, glaciofluvials, i/o marins. En l’actualitat, s’accepta que el terme Rodats Patagónics inclou dipòsits de grava de naturalesa i edat molt variades, potser amb una predominància d’aquells de gènesi pedemontana a Patagònia septentrional i deguts a la dinàmica glaciofluvial a Patagònia austral i Terra del Foc” [Oscar A. MARTÍNEZ, Jorge RABASSA, Andrea CORONATO: “Charles Darwin and the first scientific observations on the patagonian shingle formation (rodados patagónicos)”, Revista de l’Associació Geològica Argentina 64 (1): 90 – 100 (2009)]

_____________________________

María Eugenia Cordero

Formada a la Universitat Nacional de les Arts, Argentina. Viu i treballa a Norpatagonia, Argentina, i São Paulo, Brasil. Compatibilitza la docència amb la direcció del Museu del Bardo del Desert (Riu Negre) on desenvolupa quatre programes de treball en pràctiques artístiques: curadoria, investigació, art-educatiu i residència, amb un àmbit d’aplicació territorial a Patagonia argentina. Actualment cursa la diplomatura en Bioarquitectura [UTN -FADAE-FPPA]. Durant el 2021 cursa a Clacso el seminari: Educar a través dels museus. Ensenyament del passat, formació de la ciutadania i curadoria didàctica.

Integrant del Nucli d’Estudis Postcolonials, Performances, Identitats Afrodiaspòriques i Feminismes (NUSUR), de l’Institut d’Alts Estudis Socials (IDAES), de la Universitat Nacional de San Martín. Des del 2019 va integrar el “Programa Postcolonialitat, pensament fronterer i transfronterer en els estudis feministes” (IDAES/UNSAM). Realitza juntament amb Andrea Beltramo la coordinació i cura de la taula Des/fer arxiu, pràctiques artístiques i estètiques decolonials, del Congrés d’Estudis Postcolonials i Jornades de Feminisme Poscolonial. Així com la curadoria del panell Pràctiques artístiques situades, territoris de memòria i coreografies de denúncia del mateix congrés (2018). Així com altres projectes a Guadalajara Mèxic (Premio Projecta – 2019); co-fundadora i coordinadora del projecte curatorial Interjeccions SUD, geografies de les violències, amb què van realitzar exposicions i activitats acadèmiques a Argentina, Brasil, Espanya, Xile i Colòmbia [Guanyador del premi PROAC – 2017]; va realitzar, juntament amb Juliana Curi, la instal·lació tèxtil “A batalha do corpo”, SP, Brasil – CCSP – 2016.

Andrea Beltramo

És curadora, gestora i productora cultural. Especialitzada en poètiques i intervenció d’arxius. Actualment és coordinadora al Museu Barda del Desert (Riu Negre). Va ser coordinadora del projecte “Territoris de memòria, coreografies de la denúncia” (2018-2020). Va coordinar el projecte curatorial Interjeccions SUD, que va guanyar el Premi Estímul del Programa d’incentiu a la Cultura del govern de l’estat de Sao Paulo, Brasil (ProacSP/2014) i va comptar amb el suport de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat de la Universitat de les Illes Balears (OCDS/UIB/2016-2017), amb què va realitzar exposicions i activitats acadèmiques a Argentina, Brasil i Espanya (2015-2019). Integra el Nucli d’Estudis Postcolonials, Performances, Identitats Afrodiaspòriques i Feminismes (NUSUR), (IDAES/UNSAM). Entre el 2014 i el 2020 va integrar el “Programa Postcolonialitat, pensament fronterer i transfronterer en els estudis feministes” (IDAES/UNSAM). Des del 2016 forma part de l’equip organitzador del Congrés d’Estudis Postcolonials i Jornades de Feminisme Poscolonial (CLACSO/UBA/UNSAM) i és co-coordinadora de la Mesa12 “Des/fer arxiu. Pràctiques artístiques i estètiques decolonials”. Va néixer a Buenos Aires, el 1976. L’any 2002 va emigrar a les Illes Balears, Espanya. on va viure fins al 2014. Entre el 2011 i el 2012 va viure a Porto Alegre, Brasil. Actualment viu a la seua ciutat natal.

L’Alta Vall del Riu Negre (nord-patagonia) un paisatge entròpic