“En l’abisme de la meua ment”. Vídeo i Col·loqui

Manuela Trasobares és una pintora, escultora, artista fallera, cantant d’òpera i la primera regidora transgènere de la política espanyola. L’artista té una obra artística prolífica i variada, enquadrada en l’art contemporani més transgressor, que bé mereixeria una retrospectiva. Tota la seua obra té un rerefons artístic compromès amb la lluita per la justícia social, la igualtat i la República. Aquesta obra comparteix amb el seu primer llibre Voluntat de Poder una actitud combativa barrejada amb la veritat i realitat de la pròpia artista.

Voluntat de Poder és el primer llibre de Manuela Trasobares [Editorial Hidroavión, 2022]. El títol i, consegüentment, l’obra en si parteixen del concepte nietzscheà de voluntat de poder. L’obra es compon de dues parts, d’una banda, una part on l’artista repassa diferents esdeveniments històrics, centrant-se especialment en els moviments revolucionaris i reinterpretant la història amb una metodologia deconstructiva, i de l’altra, una part autobiogràfica que abasta els anys 1962 fins a 1978. Ambdues parts queden unides per la perspectiva transobarista de la pròpia autora en què es descriu la manipulació que s’amaga darrere de la voluntat de poder. De la mateixa manera, l’artista planteja una sèrie de reflexions existencialistes i la necessitat de respondre una sèrie de preguntes referides a la societat i a la vida humana.

L’anàlisi del concepte de poder parteix de Nietzche i el seu concepte de voluntat de poder. Darrere d’aquest concepte s’amaga una realitat incerta i dubtosa en què el poder transmet una realitat interessada que ens fa percebre i concebre les limitacions, els paradigmes, les lleis, els colors, etc. En definitiva, tot allò que determina la realitat. D’aquesta manera, la voluntat de poder aconsegueix guionitzar i projectar històries segons el seu propi interès.

En paraules de la pròpia artista,

“Tot està totalment relacionat, ja que tant la meua obra plàstica com la meua obra literària és una profunda anàlisi historicofilosòfica de com el poder manipula la realitat al seu lliure interès, fent que el poble estigui totalment enganyat vivint realitats completament falses i artificials. Conceptes com democràcia, llibertat, fraternitat i legalitat no existeixen. En un món realment just les necessitats tan elementals com el menjar, l’habitatge, la justícia o l’educació no haurien de ser un gran negoci. També analitzo que totes les revolucions que hi ha hagut al llarg de la nostra història, com la francesa, han estat un gran frau. La humanitat no evoluciona. Sempre manen els mateixos i el poble continua estant idiotitzat”.

Les creacions de Manuela Trasobares tenen a veure amb l’estil pop i minimal de les escultures de Jeff Koons, el colorit i la plasticitat de Niki De Saint Phalle, l’hiperrealisme escultòric de John d’Andrea o la provocació escultòrica de Maurizio Cattelan. Entre les seues principals influències hi ha el surrealisme de Dalí o l’art de Walt Disney.

En cadascuna de les seues obres es remarca la posició del personatge representat dintre de la temàtica recreada, en un escenari on el rigor intel·lectual, el realisme, allò conceptual o l’avantguarda adquireixen un paper protagonista. Totes aquestes obres tenen un tètric barroquisme lúgubre d’estranya dolçor.

El proper divendres 13 de gener es presenta a la Fundació La Posta el col·loqui “En l’abisme de la meua ment”. El col·loqui està format per dos blocs. En el primer es reproduirà el documental audiovisual “En l’abisme de la meua ment” on apareix recollida l’obra artística pictòrica i escultòrica que l’artista atresora a casa seua a Geldo (Castelló). Posteriorment tindrà lloc el col·loqui en si, en què es comentaran els aspectes més rellevants del llibre Voluntat de Poder de la mà de la pròpia artista. El col·loqui està moderat per Alejandro Chust, ajudant de direcció de la Fundació La Posta.

PUBLICACIONES RELACIONADAS val

En l’abisme de la meua ment. La ressenya