Els itineraris d’algunes persones trans a la història i certs mites relacionats amb la fusió dels éssers humans amb altres animals comencen des de la més remota Antiguitat, època en la qual un únic gènere era l’expressió de la perfecció. De bell antuvi, les sexualitats i els marcs de gènere ambivalents han estat representats amb éssers híbrids i intersexuals. A l’Edat Mitjana és molt interessant conèixer la vida de santes i dones famoses que es transformaren en hòmens per a poder desenvolupar les seues vides, com és el cas de Jeanne d’Arc, processada per transvestisme. I també passà al contrari, és a dir, n’hi hagueren homens que visqueren com a dones, com ara la nostra ben coneguda Margarida Borràs i molts altres que ho feren aprofitant-se del temps de Carnestoltes. Serà als segles XVI-XX quan tenim més documentació al voltant de narratives personals molt singulars: les dones barbudes Brígida del Río i Magdalena Ventura, la cirurgiana transsexual Elen@ de Céspedes o la monja alferes Catalina d’Erauso, la torero La Reverte o la guerrillera La Pastora. El cinema també ha recuperat moltes històries singulars mitjançant pel·lícules especials com “Ocaña. Retrat Intermitent” de Ventura Pons. Aqueixes i altres vides extraordinaries seran tractades en aquesta conferència, la qual va ser exposada per primera vegada a la Cinquena Trobada Estatal de l’Associació Chrysallis de Famílies de Menors Transsexuals el passat 12 de març a Getafe. La recerca ha estat després ampliada per a la seua presentació al XVIIIè Col·loqui Internacional de l’Associació Espanyola d’Investigació d’Història de les Dones, que tindrà lloc a la Universitat de Saragossa el proper mes d’octubre amb el títol: “Les persones trans* a la història: troballes i resultats”.
