A l’espai expositiu de l’Editorial UPV (a prop de l’Àgora, la vitrina al costat de reprografia UPV)
Aquesta exposició s’inscriu en el marc del Taller sobre paisatge entròpic (2a ed.), que es va celebrar des de meitat d’abril fins a maig de 2024. Al llarg del taller es varen realitzar visites de camp guiades, sempre a peu, una opció que afavoreix l’observació atenta del paisatge, per tal d’estudiar els paisatges entròpics que ens ofereix la ciutat de València i els seus voltants. Entre els recorreguts portats a terme es troben: Faitanar-Sociòpolis-La Torre; des de l’Estació de metro de Colom fins a l’Entrada del Francès en línia recta; el llit nou del Túria; i el Perellonet.
Com a cloenda del programa, es plantejava una posada en comú de totes les experiències i les diferents mirades de les participants sobre aquests paisatges, a través dels registres efectuats, donant com a resultat aquest conjunt polifònic.
Presentem la nostra pràctica amb la voluntat d’animar-vos als observadors a continuar-la, a mode de procés de participació pública, despertant les vostres pròpies inquietuds, com a receptors dels nostres registres però també com a part activa de la ciutat. Convidant-vos a iniciar un registre i una mirada curiosa sobre els vostres entorns, caracteritzats per una barreja d’estètiques, d’artefactes i d’estímuls, que moltes vegades hem
acabat per assumir-los com a quotidians i conseqüentment desactivant-ne el seu potencial reflexiu.
El nostre conjunt d’experiències pretén també instar a considerar els elements del paisatge com a instruments capaços de remoure’ns o fer-nos reaccionar. Es proposa amb finalitats tan diverses que poden anar des de la satisfacció fins a la denúncia.
Reivindiquem cadascuna de les subjectivitats presentant-ne les nostres com a punt de partida per descobrir indrets tan paradigmàtics com pot ser una alqueria sota una enorme infraestructura que serveix d’entrada a l’AVE a la ciutat de València; un carrer al centre urbà que trenca amb la direcció de la resta de carrers; un parc i un abocador clausurats; o una barana que indica el final de la ciutat.
Serà en aquesta mobilitat reflexiva on podrem entendre el paisatge com una superposició de capes, definint-lo com André Corboz intitula un dels seus llibres: el paisatge com a palimpsest. Un paisatge entròpic que, com un mosaic, va teixint el seu camí.
Mar Machado i Colomer
Paisatges entròpics. L’exposició