Taller sobre Paisatge Entròpic
2ª edició
S’obre el termini d’inscripció
Ara dintre de l’oferta del Centre de Formació Permanent CFP-UPV
Inscripcions ací
INTRODUCCIÓ: SOBRE EL PAISATGE
Un dels documents més rellevants sobre el paisatge és el Conveni Europeu del Paisatge, fet a Florència el 2000. Aquest Conveni inclou, dins del concepte de paisatge, també els paisatges quotidians o degradats, que són, precisament, aquells que caracteritzen els territoris suburbans en els quals transcorre una part important de la nostra existència. A aquests paisatges es refereix aquest taller.
Fotogrames de “Il Deserto Rosso” (1964), Michelangelo Antonioni.
El Conveni Europeu del Paisatge va suposar oficialitzar un canvi que s’estava produint en la manera de percebre el paisatge, conseqüència alhora d’un canvi en la seua conceptualització. De manera destacada, i com s’assenyala a les Recomanacions per a l’aplicació del Conveni Europeu de Paisatge (2008), es fa referència al trànsit entre la conceptualització del paisatge gairebé exclusivament com un bé integrant del patrimoni col·lectiu, d’ací es va passar a veure’l al marc del desenvolupament sostenible (per tant, incorporant-hi també factors culturals, socials i econòmics) i, des d’aquesta perspectiva, com el lloc de l’experiència sensorial i emocional.
Des d’aquesta nova perspectiva, interessa en particular les qüestions metodològiques per al tractament del paisatge, que no es limita a la protecció (que es corresponen amb la seua consideració com un bé, amb tendència a equiparar-lo al domini públic), sinó que es fa referència també a l’ordenació i la gestió. Aquesta és una terminologia procedent de l’ordenació del territori, disciplina a la qual tradicionalment ha estat unit el tractament del paisatge, però podríem parlar d’identificació i caracterització del paisatge i programació d’actuacions, una terminologia més apropiada a la perspectiva cultural ací adoptada.
En punt a la metodologia, que és l’aspecte que més ens interessa ―per a la identificació i caracterització dels paisatges―, les Recomanacions a què ens estem referint donen compte de que “les diverses pràctiques ja en curs, experimentals o usuals, a els diferents Estats europeus revelen una diversitat d’enfocaments en la producció de coneixements que són el reflex de la diversitat de concepcions culturals. Això no obstant, hi ha una clara consciència de la inadequació dels instruments teòrics i metodològics més utilitzats per a les necessitats de l’acció. Massa sovint responen a universos disciplinaris compartimentats, mentre que el paisatge demana respostes adequades a les escales de temps i espai transversals susceptibles de satisfer la necessitat de coneixement de les transformacions permanents a nivell local” (pags. 13 i 14).
En aquest context, es formula aquesta proposta de taller que cerca, partint d’un enfocament metodològic que compta amb l’aval de diversos camps de coneixement (el primer a tindre en compte el de les arts visuals ―no debades la primera formulació teòrica del concepte de paisatge es va produir en l’àmbit de les Belles Arts, en el qual continua tenint un paper determinant, ara renascut en l’àmbit de l’escultura expandida―, així com l’arquitectura, la geografia i d’altres), es busca generar una escola de pensament potent que siga capaç de protagonitzar l’acció en relació amb el paisatge en diversos àmbits i especialment a l’institucional, en particular pel que fa a obtenir la declaració de Lloc Històric o Paisatge Cultural (en concret els de caràcter simbòlic).
PERSONES A LES QUALS VA DIRIGIT EL TALLER
Pel que fa al perfil dels participants, el taller va dirigit, fonamentalment, encara que sense exclusió d’altres col·lectius, a artistes o arquitectes que, des de l’activisme o bé des de l’interès pels béns culturals contemporanis (dues qüestions moltes vegades estretament relacionades) volen donar-li una projecció professional orientant les seues inquietuds cap a una tasca d’anàlisi de les característiques del territori i el paisatge per tal de posar de manifest els seus valors històrics, etnològics o antropològics, i amb això estar en disposició d’elaborar els documents, informes, etc., necessaris per obtindre de l’Administració la declaració d’un lloc com a Lloc Històric o Paisatge Cultural (en particular simbòlic), en el context d’un nombre creixent de clients interessats en aquestes declaracions institucionals amb finalitats variables.
També enginyers agrònoms i botànics interessats en l’anàlisi i la valoració del paisatge.
SOBRE UNA PERÍCIA ESPECÍFICA PER A L’ESTUDI I ANÀLISI DEL PAISATGE I EL TERRITORI. EL CONCEPTE DE PAISATGE ENTRÒPIC O DIALÈCTIC.
El taller se centra, com s’ha assenyalat en la introducció, en l’adquisició d’una metodologia i una perícia específica per a l’anàlisi del paisatge i el territori orientades a l’acció. En particular, dels paisatges quotidians, fins i tot degradats, que caracteritzen la perifèria suburbana en què es desenvolupa principalment la nostra existència (amb solapament de grans infraestructures, camps abandonats fets malbé, escombreres “clandestines” a plena llum del dia, vestigis d’una civilització que demanda l’establiment d’enllaços amb el temps present).
Pas elevat de Giorgeta, camí dels Rochs, carrer de l’Alqueria dels Moros i entrada de Pedròs. L’últim recorda els paisatges que va recórrer Robert Smithson per a la seu treball “Un recorregut pels monuments de Passaic, New Jersey”, on jugava de xiquet.
De manera preliminar, podem definir la perícia específica sobre la qual versa el taller, com aquella forma d’anàlisi de les característiques pròpies d’un territori i un paisatge mitjançant el registre i la interpretació dels seus valors d’identitat, empremtes de la memòria dipositada en aquests, traces i indicis d’accions humanes que els han dotat d’un simbolisme que transcendeix la contingència del temps present, i, en algun cas, per a la intervenció projectada en aquest, que cerca la posada en valor dels aspectes simbòlics presents en aquest territori, mitjançant el desenvolupament d’obra específica per al lloc (normalment assenyalaments, o arquitectura axiomàtica, o altres tipus d’actuacions en el camp de l’escultura expandida), o, simplement, es duu a terme lanàlisi als efectes de viabilitzar la tramitació administrativa per a l’obtenció de les autoritats competents del reconeixement com a Lloc Històric o Paisatge Cultural (en particular els simbòlics).
El referent que pot inspirar ambdues línies d’actuació amb un nivell de consens força elevat és el treball que va desenvolupar durant la seua curta vida Robert Smithson. Els treballs més rellevants sobre això, pel que ara interessa, són:
― “Un recorregut pels monuments de Passaic, New Jersey” (1967)
― “Frederick Law Olmsted i el paisatge dialèctic” (1973)
Tots dos es poden llegir ―i veure les imatges incloses en aquests―, a Robert Smithson. Selecció d’escrits, edició a càrrec de Nancy Holt, la versió del qual en espanyol ha estat editada per Alias, Mèxic, última reimpressió de 2018. A més, pel que fa en particular a “Un recorregut pels monuments de Passaic, New Jersey”, també ha estat editat per Gustavo Gili, l’editorial dels arquitectes, el 2006, cosa que ens dóna una idea de la transversalitat del seu pensament.
En el primer dels escrits que hem esmentat, Robert Smithson es refereix al paisatge que constitueix l’objecte del seu estudi com a “paisatge entròpic”, i, en el segon, es refereix a aquest mateix objecte d’estudi com a “paisatge dialèctic”. Per això el nom del taller que hem organitzat.
Monuments of Passaic, Nova Jersey, by Robert Smithson.
OBJECTIUS DEL TALLER I MITJANS PER ACONSEGUIR-LOS
Els objectius del taller es podrien resumir de la manera següent:
1) la definició d’una sèrie de conceptes que a la pràctica estan sent utilitzats amb terminologia diversa i fent referència a accepcions diferents, tot això convé ordenar-ho, en particular pel que fa a l’aplicació de la perícia a desplegar en un treball d’identificació i de caracterització dels paisatges entròpics o dialèctics;
2) la definició de l’instrumental per al coneixement, la intervenció, la projectació i la gestió dels Llocs Històrics i els Paisatges Culturals simbòlics per a la seua posada en valor i actualització o millora;
3) Aplicació a un cas concret de tots aquests coneixements.
4) la promoció dels valors implícits als Llocs Històrics i als Paisatges Culturals simbòlics, sobre la base d’un inventari/catàleg dels més rellevants,
5) (per assolir l’excel·lència) posar l’accent en aquells que es troben integrats en unitats paisatgístiques culturals internacionals identificades expressament a aquest efecte, ja que això pot donar lloc a l’establiment de xarxes internacionals, cosa que ha de redundar en la millor programació d’actuacions en relació amb els paisatges identificats i, en darrer terme, en benefici d’una millor consecució dels objectius generals del treball sobre el paisatge i específics del taller.
INSTRUCTORS PARTICIPANTS PER A LA CONDUCCIÓ DEL TALLER
Participen en la conducció del taller:
― Guillem Cervera Pascual, doctor per la Universitat de Barcelona amb la tesi “L’obsolescència de la ciutat, la renovació urbana i la seua vinculació amb els creixements” (2012), després de fer els cursos de doctorat a la UPV; ha treballat durant anys a l’Administració de la Generalitat Valenciana, al Departament d’ordenació del territori i paisatge; advocat habilitat de la Generalitat; el darrer destí va ser a Brussel·les, al Consell Europeu, al grup de treball de medi ambient; professor convidat al Màster d’Arquitectura Avançada, Paisatge, Urbanisme i Disseny, de la UPV; actualment cursant estudis de doctorat a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Múrcia sota la direcció de Pedro Ortuño, amb un projecte de recerca sobre un paisatge cultural espanyol èpic, que ha de donar lloc a un documental de creació
― Matilde Igual Capdevila, arquitecta paisatgista, ha centrat el treball en la fase d’anàlisi del paisatge i en l’assenyalament del paisatge amb resultats carregats de simbolisme que pren del propi territori objecte d’examen. Destaca el seu treball juntament amb el també arquitecte Luis Hilti (Zürich) & Studio Venice: Atlas of Remoteness Liechtenstein. Walking The Line from Rheinau, Liechtenstein, Siba Brünna, Liechtenstein, Institute for Linear Research, Triesen, Liechtenstein, 2021.
― Javier Rivera Linares, arquitecte, doctorat per la Universitat Politècnica de València (UPV) amb la tesi “Cap a una nova identitat del paisatge” (2015), dirigida per Enric Batlle i Durany (UPC) i Fernando Gaja Diaz (UPV); projectista d’intervencions a espais públics com la Reordenació de l’Accés al Parc Gulliver; professor al CEU Universitat Cardenal Herrera; autor prolífic, tant de llibres com d’articles per a revistes científiques; conferenciant; actualment està desenvolupant un workshop internacional d’arquitectura “ConectA” amb els arquitectes fundadors de l’estudi atenès AREA (Architecture Research Athens) sobre el disseny d’escenografies de costa; també ha dut a terme intervencions en espais museístics, com “Un jardí al Museu!”, a l’IVAM, amb ocasió del Dia Internacional dels Museus 2023.
“Un jardí al Museu!”, a l’IVAM, en ocasió del Dia Internacional dels Museus 2023, a càrrec de Javier Rivera i altres.
― Theresa Wilshusen (Kansas City, Missouri, actualment resideix a València), artista, familiaritzada amb l’obra de Robert Smithson d’una manera extensa i intensa. “Theresa sovint experimenta amb diversos materials, manipulant-los per assolir un determinat resultat desitjat o simplement explorar un nou mitjà. Li agrada incorporar mapes i textos al seu treball com un identificador amb el qual l’espectador es pot relacionar. El seu treball està sovint motivat per imatges geogràfiques, així com objectes naturals trobats” [del seu CV https://www.twilshusen.com/about-in-spanish ].
― Ignacio Díez Torrijos és Enginyer Agrònom i Màster en Arquitectura del Paisatge. Doctor per la Universitat Politècnica de València. 2015
Del 2015 al 2023 ha desenvolupat la seua tasca professional com: Coordinador / fundador de cercle. www.cercle.es. Actualment és professor ajudant doctor (assistant professor) al departament d’urbanisme a l’àrea d’Urbanística i Ordenació del Territori. Universitat Politècnica de València.
Ha desenvolupat treballs a l’àmbit del paisatge com els següents: Pla del Jardí del Túria. Ajuntament de València. 2024. Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella de València. Aprovat el 2020. Ajuntament de València. Pla sectorial d’infraestructures verdes d’Andorra. Aprovat el 2018. Govern d’Andorra. Anell Verd d’Alzira. 2017. Ajuntament d’Alzira. Pla d’acció territorial de protecció de l’Horta de València. 2010. Pla d’Infraestructura Verda del Litoral de la Comunitat Valenciana. Aprovat el 2018. Conselleria dHabitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori. Generalitat Valenciana. Projecte de requalificació paisatgística de l’entorn de Serrería i Estación del Cabanyal. 2023. Ajuntament de València. Projecte de paisatge per al jardí històric del Museu de Blasco Ibáñez (València). 2020
― Chele Esteve Sendra, enginyera de disseny, professora del Departament de Dibuix UPV, fa classes a la Facultat de Belles Arts de Metodologia de Projectes, Disseny Bàsic i Creativitat, Models i Prototips, i altres. Ex Directora Acadèmica del Màster en Disseny Industrial de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Nebrija (Madrid). Entre altres publicacions: Martínez Torán, Manuel; Esteve Sendra, Chele (2022): “Interiorismo naval de los años 50 y 60: Martínez Medina, una referencia en España”, en Además de: Revista Online de Artes Decorativas y Diseño, 8, 139 – 172. Lillo Giner, Santiago; Rodrigo Molina, Angeles; Esteve Sendra, Chele (2021): “Metodología para la restitución gráfica de un edificio desaparecido. La Casa de Armas de Valencia”. EGA. Revista de expresión gráfica arquitectónica, 43 (26), 96 – 109. Esteve Sendra, María Consuelo (2016): “Gummy, morbidez y descanso para China”. Experimenta, 7 (1), 68 – 69. Portales Mañanos, Ana; Esteve Sendra, María Consuelo; Ricardo Moreno Cuesta; Magal Royo, Teresa (2012): “Bamboo, from traditional crafts to contemporary design and architecture”, Procedia – Social and Behavioral Sciences (51), 777 – 781.
― Pablo Ávila Martínez, arquitecte, grau per la Universitat Politècnica de València, ha realitzat pràctiques al Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Segorbe ia l’empresa Grespania Cerámica, al departament de solucions tècniques; ajudant a l’estudi de Víctor Sánchez Ltd; experiència com a relacions públiques, gestió cultural al Col·legi Major Luis Vives i organització d’esdeveniments.
PROGRAMA
El taller tindrà lloc a la Fundació La Posta, al carrer Pintor Fillol, 2, València, al Jardí Botànic de València, al carrer Quart, 80, València, i a la Facultat de Belles Arts, UPV, al Camí de Vera, s/n; entre el 15 i el 30 d’abril de 2024, en horari de dilluns a dijous de 16:30 a 20:00, segons el programa següent:
― dilluns 15 d’abril del 2024:
16.30 hores: Introducció a càrrec del director del taller.
16.45 hores: Conferència a càrrec de Javier Rivera Linares: “Identitat del paisatge? el límit com a oportunitat”.
17:45 hores: Plantejament de cas; debat amb els participants.
18.15 hores: Presentació a càrrec de Guillem Cervera: alguns casos sobre sobre una manera de mirar el territori i el paisatge: 1) dos treballs fonamentals de Robert Smithson: «Un recorregut pels monuments de Passaic, New Jersey» (1967) i Frederick Law Olmsted i el paisatge dialèctic (1973); 2) de Gordon Matta Clark: Reality Properties: Fake Estates (1973);
19:15 hores: 3) un resum de “El Desert Roig” (1964), d’Antonioni, centrat en els paisatges entròpics.
19:45 hores: Debat inicial sobre el paisatge entròpic.
― dimarts 16 d’abril del 2024:
16:30 hores: Presentació a càrrec de Matilde Igual Capdevila: “Línies rectes i embuts: exploració i experimentació en paisatges remots”.
17.30 hores: plantejament de cas; debat amb els participants.
18.15 hores: Presentació a càrrec de Theresa Wilshusen: «La representació de les identitats en els xicotets detalls que defineixen l’espai i en la seua interrelació amb allò construït al territori».
19.15 hores: plantejament de cas; debat amb els participants.
― dimecres 17 d’abril del 2024:
16:30 hores: visita de camp guiada per Matilde Igual Capdevila: “Un passeig espai-temporal Faitanar-Sociópolis-La Torre”.
― dijous 18 d’abril del 2024:
16.30 hores: visita de camp guiada per Theresa Wilshusen: “La línia recta que ens porta fins al final de la ciutat”, un recorregut en línia recta des de l’Estació de metro de Colom fins a l’Entrada del Francès, que ens permetrà anar-hi veient com es produeix l’acumulació de capes de ciutat durant la història.
― dilluns 22 d’abril del 2024:
16:30 hores: Presentació a càrrec de Guillem Cervera Pascual: “Els Llocs Històrics i els Paisatges Culturals (amb especial referència als simbòlics), a la normativa internacional, espanyola i valenciana”;
17.30 hores: plantejament de cas; debat amb els participants.
18:00 hores: Presentació a càrrec de Guillem Cervera: “Aportacions a la metodologia per a la declaració de Lloc Històric o Paisatge Cultural, des del corrent artístic Art del Territori (Art Públic, Activisme artístic, Spurensicherung [Emprentes de la Memòria], “El llenguatge directe de la realitat”, el “gir etnològic”): recuperació de vestigis; exemples”.
19:00 hores: Presentació a càrrec de Pablo Ávila, animació per a l’elaboració d’exercicis de mirada, apreciant l’entropia al territori i el paisatge, i la seua materialització en diferents formats, obrint un canal de comunicació a internet per a consultes.
― dimarts 23 d’abril del 2024:
16.30 hores: Presentació a càrrec d’Ignacio Diez Torrijos: aplicació a Llocs Històrics i Paisatges Culturals dels procediments urbanístics, de paisatge i avaluació ambiental estratègica, amb especial referència als processos de participació pública i les exposicions amb aquesta finalitat.
17.30 hores: jornada de taller, amb aportació de materials per part dels participants; amb projecció d’imatges; debat i possible elecció de casos entre les propostes presentades, per exposició a la darrera jornada del taller, si escau.
― dimecres 24 d’abril del 2024:
16:30 hores: visita de camp guiada per Javier Ribera: “Tanca nou i llera vella: 2 rius 2 identitats”.
― dijous 25 d’abril del 2024:
16:30 hores: visita de camp guiada per Guillem Cervera Pascual: “Un possible Lloc Històric: La gola del Perellonet”.
― dilluns 29 d’abril del 2024:
16.30 hores: Presentació a càrrec de Pablo Ávila: resum de les qüestions que se li han plantejat on line o directament, per obrir pas a un debat més ampli.
17.30 hores: posada en comú de totes les experiències durant les visites guiades; projecció d’imatges, de les preses pels participants; mostra dels registres efectuats; presentació per part dels participants de propostes d’exposició dels resultats de les anàlisis efectuades dels paisatges.
18.30 hores: organització de l’exposició per al muntatge l’endemà.
― dimarts 30 d’abril del 2024:
16.30 hores: muntatge de l’exposició a l’Espai Expositiu Editorial UPV
19.00 hores: inauguració.
Es mostrarà el resultat de la mirada dels participants al taller, sobre els paisatges entròpics estudiats en visites de camp guiades, a fi [simulat, perquè es tracta d’un exercici pràctic], d’animar un procés de participació pública, tal i com exigeixen els procediments administratius per a la declaració i ordenació de “Llocs Històrics” i “Paisatges Culturals”, on cada participant mostrarà les seues inquietuds i donarà resposta a l’objectiu del taller.
FORMA DE PARTICIPACIÓ
Aquellos que estén interesados en participar en el taller habrán de inscribirse aquí
Número de places mínim 8 i màxim 20.
DRETS D’INSCRIPCIÓ
75,00 € – Alumni UPV PLUS
75,00 € – Alumne UPV
75,00 € – Personal UPV
100,00 € – Públic en general