窗帘刚刚升起。
可以听到隐形⼩小提琴的甜美⾳音乐。
舞台上闪耀着数百枝吊灯，
主要演员，穿着仪式，准备好戏剧性的进⼊入舞台
这个等待时间是多么崇⾼高的时刻
在第⼀一届议会之前的⼏几秒钟内，什什么激烈烈的焦虑体现
Acaba d’alçar-se el teló.
Sona una música molt dolça de violins invisibles.
L’escenari llueix amb la llum de centenars de canelobres.
I l’actor principal vestit de cerimònia es prepara per fer una entrada dramàtica
Quin moment més sublim aquesta espera
Quina ansietat tan gran pot concentrar-se en aquestos pocs segons que precedeixen al primer parlament.
El Verí és que les coses s’assemblen.
No el beuratge que mata, sinó l’antídot a l’evidència que contempla la seua mort i li permet a la cosa noves accepcions.
El tronc que s’anul·la, la pedra,
(el cos),
el ball que s’instal·la.
El Verí és un assaig o una experiència fílmica que s’articula entre imatges substituïbles, imatges específiques i performatives.
(Qui ha posat açò ací?)
Un diàleg actual que ocupa l’arxiu i l’acció.
Una dissertació videoassagística que vol justificar la presència d’alguna cosa en algun lloc i es deixa caure a l’espai de La Posta per actuar-lo.
Un triangle que et demana. Un truc,
aquest:
con un seis y un cuatro hago la cara de tu retrato.
Una oda al Verí del teatre de Rodolf Sirera i una manera de defensar allò simple des d’un engranatge que s’evidencia complex.
Dubteu.
Amb els cossos de An Wei, Judith Adataberna, Mayra Morán, Luis Lechosa, Marisabel Arias i la col·laboració de Victor Villavicencio i Tirador Studio.
pero calemos,
os espectadores temos que ficar quedos nos asentos respectemos todos os ritos
calemos
temos que gardar silencio
esta noite é unha noite de estrea
e a función vai comezar agora mesmo
però callem,
els espectadors hem de romandre quiets en els seients respectem tots els rites
callem
hem de guardar silenci
Aquesta nit és una nit d’estrena
i la funció va a començar ara mateix
Del 7 al 10 de juny.
Dijous 7 de juny inauguració a partir de les 20:00
Divendres – Dissabte de 16:00 a 20:00
Diumenge de 11:00 a 14:00
El text es de Rodolf Sirera i la traducció de Jorge Suarez Quiñones i Eugenia Gomez