La Resistència Invisible del Quotidià II: Equívoc

Juan Fabuel, Comissari d’Exposicions Resident

Aquesta segona exposició la plantege com una extensió del projecte inicial.

Per a aquesta segona part he convidat a Kim Schoen i a Aitor Lajarín. Tots dos artistes viuen i treballen als Estats Units d’Amèrica, però sempre passant llargues temporades a Europa. Si a la primera part els artistes convidats tenen un vincle molt fort amb Europa, encara que són artistes amb una forta experiència transnacional i uns treballs que destil·len aquesta mirada global. Per a aquesta continuació del projecte volia restablir aquest tipus d’idees però fixant la mirada en el context dels Estats Units d’Amèrica, i no per un desig comparatiu sinó perquè crec que en aquests espais geopolítics és on s’han desenvolupat les formes hegemòniques de “aculturació” contemporànies. Evidentment hi ha molts més escenaris socials que actualment requereixen d’aquesta mateixa mirada crítica però per qüestions més pràctiques que ideològiques, em sento temptat a delimitar aquesta àrea d’actuació en aquesta primera etapa.

De Kim Schoen i d’Aitor Lajarín, a més del matís transnacional i la seva visió global, m’interessa la capacitat que tenen per treballar moltes de les qüestions tractades anteriorment des de l’abstracció o la ficció, utilitzant diverses tècniques i disciplines com el vídeo o la instal·lació. La comissària Suzanne Cotter es va referir encertadament en una de les exposicions a la desconfiança de la imatge com un document fiable en la història. Aquesta falta d’objectivitat esmentada per Cotter per a mi serveix com a recordatori que la ficció té un paper extremadament important en la construcció de la realitat i que en moltes situacions aquesta ficció és un pal·liatiu que té un potencial extraordinari per curar i regenerar.

Tant Aitor Lajarín com Kim Schoen plantegen ficcions necessàries dins de la quotidianitat. Tots dos artistes estableixen nous límits de l’imaginable amb el seu treball ja sigui des de l’absurd, el realisme o la ironia, i per a aquest projecte expositiu a La Posta presentaran treballs en vídeo desenvolupats en els últims anys.

L’obra de Kim Schoen juga amb les retòriques de l’exhibició, representant la vulnerabilitat dels agressius monuments del paisatge comercial amb els seus vídeo instal·lacions. Reconstruint les formes visuals i lingüístiques de la retòrica, Schoen explora la mal·leabilitat del discurs i la seva translació a textos i imatges. En el seu treball performatiu l’impacte de les influències literàries en la repetició vàcua de la cultura de consum, ajuda a formar una visió holística molt més complexa que uneix imatge i cos en un espai on ja no poden ser separats.

El treball d’Aitor Lajarín per la seua banda utilitza elements arquitectònics, espacials i urbanístics com a vehicle per comentar qüestions tant polítiques com socials al voltant de l’urbà en general i al moment actual que viuen determinades ciutats en particular, pensant que tractar d’entendre l’espai que ens envolta és tractar d’entendre el nostre moment social. El seu treball visual ofereix petits actes de subtil rebel·lió i irreverència en resposta a determinats patrons, conductes i ordres hegemònics establerts en la nostra part del món suposadament desenvolupada i en les seves peces explora la manera com construïm i dissenyem el nostre dia a dia a través de desitjos i sentiments. Aitor, per oferir alternatives a les condicions de vida marcades per un capitalisme tardà, presenta divertides ficcions paral·leles al ser i estar establert.

Schoen (Los Angeles, 1970) va rebre el seu MFA en fotografia per la Universitat de CalArts el 2005 i el seu Màster en Filosofia en el departament de fotografia per The Royal College of Art a Londres el 2008. Exposicions recents del seu treball inclouen: Unsparing Quality (Diane Rosenstein Fine Art, Los Angeles), Stupidious (South London Gallery, Londres), i A Voyage Around My Room (Norma Mangione Gallery, Turin) i articles sobre el seu treball a: Los Angeles Times i Art in America. – kimschoen.com

Lajarín (Vitòria-Gasteiz, 1977) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat del País Basc l’any 2002. L’any 2007 rep la Beca Artium de creació i investigació als Estats Units, pel que trasllada la seva residència a la ciutat de Los Angeles al començament del 2008. Aitor Lajarín va ser Menció d’Honor en el Premi Generació 2009 de Caja Madrid i primer premi de Pintura Jove IberCaja aquest mateix any entre altres nombrosos reconeixements al seu treball. Exposicions recents del seu treball inclouen: Idees, Objecte, Acoblament (2012), Palma Dotze – Galeria d’Art, Vilafranca del Penedès, From Here to Everywhere. Profiling Postcity (2011), Artium Centre Museu Basc d’Art Contemporani, Vitòria-Gasteiz i Aitor Lajarín (2010), Artium, Centre-Museu Basc d’Art Contemporani, Vitòria-Gasteiz. – aitorlajarin.com