L’any passat Fundació La Posta. Centre d’Investigació de la Imatge i Museari. Museu de l’imaginari, van signar un conveni de col·laboració per tal de facilitar la cooperació entre ambdues institucions en l’àmbit de la programació d ‘activitats culturals relacionades amb l’art contemporani i la defensa de la diversitat sexuala. Aquest acord comptava amb un antecedent de col·laboració amb excel·lents resultats en la temporada anterior, la primera temporada de La Posta, amb l’exposició L’Aula Invertida. Estratègies pedagògiques i pràctiques artístiques des la diversitat sexual, organitzada en el marc del Congrés internacional sobre Educació Artística i Diversitat Sexual (EDADIS), un projecte del Grup de Recerca FIDEX (Universitat Miguel Hernández, Altea). Per a aquest any s’ha programat l’exposició “Poètiques Museari: Art i provocació des de la diversitat sexual”, que tindrà lloc entre el 18 de juny i el 16 de juliol de 2017. En aquest context sembla profitós fer una reflexió sobre els resultats que ofereix la col·laboració Museari – La Posta, amb caràcter previ a la presentació de la mostra que tindrà lloc aquest any.

Museari és un museu on line que exhibix imatges de les obres per mitjà de fotografies utilitzant tecnologia digital. En principi es podria dir que es tracta de l’estàndard actual, i en aquest sentit se’ns apareix com un forma notablement autosuficient. Probablement per això, quan traspassa el “quart mur” de la pantalla de l’ordinador per materialitzar-se en la realitat analògica que constitueix l’espai expositiu de la Posta, no ho fa tant perquè busqui assolir una perfecció de la qual estaria mancada, sinó que, seguint una altra estratègia, molts dels artistes presents a la mostra el que haurien buscat, davant la invitació a mostrar el seu treball en l’espai d’exposició de la Posta, és fer una cosa completament diferent.

És el cas, per exemple, d’Adolfo Siurana, que en ser convidat a exposar a La Posta, en comptes de mostrar les obres que ja s’havien pogut veure en Museari, com ara “Hombrías”, una escultura que en Museari s’ha mostrat fotografiada , pel que sembla que en la seva exhibició a La Posta estava abocada a exhibir-se com a tal escultura -aquest suposat perfeccionament a què ens referíem abans-. No obstant això, l’artista opta per alguna cosa completament diferent, i el que fa és mostrar un esbós previ, que al seu torn forma part d’un conjunt de temptatives, dutes a terme provant diferents formulacions del concepte.

Adolfo Siurana, “Hombrías”, a Museari.

Adolfo Siurana, “de la serie Hombrias”, a La Posta.

El mateix es podria dir del treball d’Alex Meza, que en Museari va mostrar una cosa molt plàstica, encara que estiguera representada amb una fotografia digital, de manera que es podia esperar que en l’espai expositiu de La Posta hagués buscat aquest perfeccionament plàstic a què ens hem referit . No obstant això, convidat l’artista a mostrar el seu treball a La Posta, opta per una estratègia completament diferent i, paradoxalment, el que fa és mostrar la mateixa idea però ara construïda amb una fotografia, que s’ha de veure en un espai físic (no el virtual del museu on line).

Alex Meza, “Sudamérica”, a Museari.

Alex Meza, “Trinchera”, a La Posta.

El mateix passa amb Concha Daud, que convidada a mostrar la seva obra a l’espai de La Posta, opta per un canvi radical. En lloc de buscar el supòsit perfeccionament de l’obra plàstica que havia exhibit en Museari (allà mediada per la fotografia digital), mostrant-la tal qual com és. Per contra, deixa de banda les aquarel·les i l’acrílic sobre cartró i ens mostra una escultura en ferro.

Concha Daud, “Verano”, a Museari.

Concha Daud, “Senos y Oquedades”, a La Posta.

El cas de Pepe Miralles és diferent, perquè la quantitat de registres practicats en el seu mostra a Museari, fa que el exhibit a La Posta no sigui ni igual ―suposadament millorat―, ni diferent. En aquest cas, va ser el lloc que va ocupar la seva obra en l’espai de La Posta, en l’últim racó (al costat de l’entrada al lavabo), el que va dotar a l’obra – “Secret i Pudor” – d’una intimitat molt pertinent.

Pepe Miralles, “Recuerdos Negros”, a Museari.

Pepe Miralles, “Cruzando el Paisaje”, a Museari.

Pepe Miralles, “Secreto y Pudor”, a La Posta.

poètiques museari: art i provocació des de la diversitat sexual