Açò és un avanç (un anunci previ) de l'exposició que anàvem a inaugurar aquesta setmana (8 de novembre de 2024): “Geomàtica: Land | Law | Minerals”, d'un grup multidisciplinari d'artistes i altres professionals dedicats al territori, sud-africans , un grup dirigit per Jeannette Unite; una exposició la inauguració de la qual hem ajornat atesa la situació que estem patint d'inundacións i les seues seqüeles, especialment a la part sud de la ciutat de València (més enllà del llit nou del Túria) i en molts altres municipis de l'Horta Sud.

Resolució de la convocatòria "El reg a la ciutat"

A dalt en la pantalla d'aquest screening podeu veure, d'Osamu Sato, un dels artistes creadors de videojocs presents a la mostra “Devil Sun: Sobrevivint al “survival horror” japonès”, el seu treball “Eastern Mind: Lost Souls of Tong Nou” [Ment oriental: Les ànimes perdudes de Tong Nou]. Bé, en realitat el que podeu veure és un Full Playthrough, un vídeo que mostra com algú va jugar tot el joc. El joc de veritat es pot gaudir a La Posta.

A l'exposició de videojocs “Devil Sun: Sobrevivint al «survival horror» japonès”, comissariada per Aitor de Maenza i Sergio Martín, es mostren treballs de tres grans artistes japonesos: Osamu Sato, Kenji Eno i Kikiyama. De Kikiyama no podem dir gaire, ja que amaga gelosament la seua identitat. Però, pel que fa a Osamu Sato i Kenji Eno, cal destacar que, no només són grafistes i desenvolupadors de videojocs, sinó també músics.

Fundació La Posta – Laboratori de recerca de la imatge, sempre ha prestat una atenció especial a projectes artístics que posaven el focus d'atenció al territori i al paisatge. Unes vegades el territori més immediat (el mateix barri del Carme) i d'altres amb una perspectiva més àmplia. De vegades amb un contingut més antropològic i de vegades centrant l'atenció en els paisatges.

En caminar per L’Horta anava recollint xicotets vestigis materials: objectes naturals o rebutjats. Sempre acompanyava la selecció d’un vestigi amb...
Llegir més »

Faitanar/Sociòpolis/La Torre i El Perellonet

L'evolució de la mirada sobre el paisatge com a objecte d'estudi, anàlisi i referent en l'art al llarg dels anys ha servit a nombrosos artistes en el desenvolupament de la seua conceptualització. Els fins d'aquesta mirada, abans estancs, actualment són variats i interdisciplinaris. La mateixa concepció del paisatge ha canviat al llarg dels segles fins a arribar a l'actualitat on és l'home i no la natura la que predomina sobre la seua construcció. Som a l'era del que ja el premi Nobel de química Paul Crutzen va anomenar “Antropocè”, punt de no retorn en el qual l'home és el transformador del medi amb un abast global i geològic.

L'exposició “Paisatges entròpics” és el final del Taller sobre paisatge entròpic, i forma part del procés de participació pública [simulat] que s'ha plantejat com a part del programa del Taller esmentat, perquè així ho demanen totes les normes i protocols d'actuació en relació amb la declaració de Paisatges Culturals i Llocs Històrics. Des d'aquesta perspectiva de procés de participació pública, el que va buscant l'exposició, com la resta d'activitats previstes al pla de participació pública elaborat pels participants al Taller, és transmetre al públic l'experiència de la identificació i caracterització dels paisatges entròpics que hem anant descobrint a les diferents rutes seguides durant el Taller.

El nucli de població conegut com El Perellonet té el seu origen a la gola del mateix nom, construïda el 1903. Al costat d'ella es va construir la casa per a l'encarregat i guarda de les comportes, on es va instal·lar la família Blayet, fins ara, que regenta un famosíssim restaurant al poble. També va contribuir notablement a la formació del nucli de població, la construcció el 1920 de la carretera Natzaret-Oliva. Als anys trenta es van començar a instal·lar els primers pescadors d'angules, en unes barraques molt precàries buscant la proximitat als vivers d'angules. Aquestes barraques serien substituïdes després a terra ferma per les populars cases de pescadors caracteritzades per la seua coberta en forma de catenària invertida, que es poden veure al conegut com a Grup d'habitatges Marques de Valterra, en honor de qui va ser el seu promotor.