El Perellonet. La gola, la pesca de l’angula, el monot, les cases dels pescadors d’angules, les piràmides de la platja, l’hotel Yatemar i Els Marin.
Conduït per Guillem Cervera
El nucli de població conegut com El Perellonet té el seu origen a la gola del mateix nom, construïda el 1903. Al costat d’ella es va construir la casa per a l’encarregat i guarda de les comportes, on es va instal·lar la família Blayet, fins ara, que regenta un famosíssim restaurant al poble. També va contribuir notablement a la formació del nucli de població, la construcció el 1920 de la carretera Natzaret-Oliva. Als anys trenta es van començar a instal·lar els primers pescadors d’angules, en unes barraques molt precàries buscant la proximitat als vivers d’angules. Aquestes barraques serien substituïdes després a terra ferma per les populars cases de pescadors caracteritzades per la seua coberta en forma de catenària invertida, que es poden veure al conegut com a Grup d’habitatges Marques de Valterra, en honor de qui va ser el seu promotor.
Un resum de l’esdevenir del Perellonet, de com es va formar el nucli de població i de l’intens transvasament de coneixement que hi ha al darrere ―magníficament representat al monot (l’aparell utilitzat per a la pesca de l’angula)―, es pot veure ací: http://fundacionlaposta.org/media/el-perellonet-el-monot-i-el-transvasament-de-coneixement/
A dalt el monot utilitzat per a la pesca de l’angula, i un de semiabandonat al costat de la Confraria de Pescadors, i diguem semiabandonat perquè uns dies després ja no hi estava.
Les piràmides de formigó de la platja del Perellonet podria ser un exemple magnífic de les contradiccions i complexitats de la gestió del territori i de com fer front a les seues debilitats i amenaces, aprofitant les seues fortaleses i oportunitats; o no. S’hi van col·locar als anys seixanta del segle passat per afavorir la retenció i el manteniment de la sorra a la platja, que era engolida pel mar quan hi havia tempesta, a manera d’escullera. Durant aquest temps han tingut l’oportunitat de desenvolupar aquesta funció, i encara més, han servit de punt d’ancoratge de dunes que anaven creixent amb el pas del temps. Encara que no del tot, com posa en evidència el fet que, quan hi ha hagut grans tempestes, com va passar, una de les darreres vegades, a l’hivern del 2017, la mar s’ha emportat part de la sorra, deixant a la vista un gran nombre de les piramides que estaven ocultes.
L’objectiu perseguit amb aquesta actuació de construcció d’una mena d’escullera (encara que amb un disseny cridaner pels blocs de formigó en forma de piràmide), sembra dubtes respecte que per aquelles dates (o l’autor del projecte, o qui ho va encarregar) es tinguera coneixement de com funciona la dinàmica litoral i que, el primer factor d’erosió de la platja, descomptats els temporals marins, és la destrucció del cordó dunar que serveix per a la fixació de la platja. I hi ha dubtes sobre això ja que, en lloc de protegir el cordó dunar, es va construir aquesta mena d’escullera amb uns magnífics blocs de ciment en forma de piràmide. Aleshores l’enginyeria de camins, canals i ports resolia els problemes així: a base de ficar molt de ciment. Després vindria la canalització de barrancs amb formigó. En l’actualitat s’està protegint el cordó dunar, i la platja resisteix bé, força millor que aquelles platges on es va destruir el cordó dunar quan es va decidir extremar la línia d’edificació fins a les primeres tovalloles dels visitants tombats al sol. Però cal recordar que la decisió de protegir el cordó dunar no ha estat una decisió urbanística, ni d’ordenació del territori, sinó que és conseqüència de la declaració del Parc Natural de l’Albufera, el 1986. Quedem-nos amb la imatge d’aquestes piràmides de ciment que tant han contribuït a perfilar un paisatge amb personalitat pròpia carregat de simbolisme per a la platja del Perelló.
Els hotels Yatemar i Els Marín, avui fora d’ús, són els últims vestigis d’una època en què El Perellonet va ser el primer destí per als caps de setmana i les vacances d’una emergent classe mitjana valenciana. Sorprèn com de bé s’han conservat molts dels elements constructius caracteritzadors d’aquests dos hotels, com, per exemple, aquesta gelosia al mur de tancament de l’aparcament de l’hotel Els Marín.
El primer d’aquests establiments turístics va ser l’Hotel Recatí, una meravella de l’Arquitectura Moderna, va ser construït el 1955 i es va enderrocar unes dècades després sense pena ni glòria, per ser substituït per un edifici més gran. Però l’atracció per aquell paisatge, que en molts aspectes encara es manté viu i actual, continua invariable, com posa en evidència la recent edició d’un homenatge magnífic a aquell concepte. Es pot veure ací: https://flatmagazine.es/arquitectura/la-playa-del-recati/
D’alguna manera, aquest paisatge d’hotels moderns, amb aquestes escales exteriors per les quals podem imaginar baixant en banyador turistes amb actitud desenfadada, amb barra de bar i ambient nocturn (cosa que no exclou la pantalla de televisió i les retransmissions esportives de la fi de setmana), on aturar per tenir una aventura, o per oblidar l’aventura que no va poder ser, forma part de l’altra cara de la personalitat del Perellonet, una menys heroica, amb un punt “Leaving Las Vegas”, una atmosfera com la que donava a entendre l’aparició de notícies al diari local com la que s’acompanya.
Quan la visita al Perellonet amb la primera edició del Taller de paisatge entròpic se’ns va fer de nit. A la imatge l’hotel Yatemar amb una llum encesa. Sembla que no és tan buit. Una fotografia de nit de la platja del Perellonet és molt apropiada per al significat d’aquest lloc, segons els indicis que van en la direcció de que té històries ocultes, de les que troben a la nit el moment de realització.
En aquest banc davant de la platja del Perellonet fa molt de temps que ningú s’asseu a mirar l’horitzó.
El Perellonet està ple de llocs que són el plaer de l’entropòleg.
