Norma van Elburg–Jessurum va néixer a Surinam (1938) però aviat va marxar a Curaçao, que llavors era la capital de les Antilles Neerlandeses, i quan va tindre edat d’anar a l’Institut va marxar als Països Baixos. Allà va conèixer el seu marit i pare dels seus fills, amb qui es va casar el 1963. Aleshores els Països Baixos no eren el país pròsper, obert i modern que és hui en dia: no coneixien Elvis Presley. Una sorpresa per a Norma que venia del Carib, on es feia sentir una forta influència de la cultura nord-americana, encara que a les illes de Curaçao, Surinam i Aruba es parlara una barreja d’espanyol, portuguès i la llengua vinguda d’Àfrica amb els esclaus (el papiamento). Com que el seu marit era un alt funcionari del Ministeri d’Afers Estrangers, aviat va començar el deambular per diferents països d’Amèrica: primer a les Antilles Neerlandeses (entre 1975 i 1983), Mèxic (1985-1990), Xile (1990-1994). A cada nou destí Norma va anar millorant la seua pràctica pictòrica aprenent d’artistes locals. A Curaçao amb Luigi Pinedo i a Santiago de Xile amb Juan Calderón, Natty Parera i Hernán Larraín. Aquest darrer seria membre de l’Acadèmia de Belles Arts de l’Institut de Xile a Santiago.
Entre els mestres de Norma van Elburg-Jessurun a Curaçao va estar el famós pintor Luigi Pinedo. En aquesta retallada de premsa, el diari local dona compte el 31 de juliol de 1995 de “l’Aventura artística al Museu” de Curaçao, amb la presència del pintor Luigi Pinedo, l’escriptor Guillermo Rosario i el pianista Johnny Kleinmoedig, que va traduir en notes musicals els colors de Pinedo.
Hernán Larraín, oli sobre tela, 120 x 80 cm
De la seua llarga carrera hem seleccionat per a aquesta mostra obres d’algunes sèries particularment rellevants, com són les corresponents a retrats, flors, algun abstracte… Crida particularment l’atenció els retrats, que estan presos “del natural”. Això és, sobre la base de fotografies, preses amb consentiment dels protagonistes. En algun cas amb una mica de mala gana, la qual cosa s’ha reflectit en el retrat, que és de fet el millor de tots. N’hi ha d’homes i dones de Xile, Mèxic i Guatemala, on Norma va viatjar amb assiduïtat mentre residia a Mèxic. Es tracta de retrats amb una composició extremadament clàssica, com els pintats per encàrrec. Tot i que en aquest cas no hi ha hagut encàrrec, sinó interès a reflectir el món que tenia al seu voltant. Que no són només paisatges.
Dentre totes les obres seleccionades, destaca amb molta força una de 1993. No té títol, està pintada a Santiago de Xile. Es compon d’un gerro amb unes flors, algunes pomes sobre la taula i un cap de guix. Aleshores estava rebent classes de, entre d’altres, Hernán Larrain, un pintor d’influències cubistes i en general de les Avantguardes del primer terç del segle XX. Allí va aprendre a fer les “veladures”, tècnica imprescindible quan es pinta amb color blanc. El resultat té un aire metafísic, entre Cezanne i Chirico.
Algunes de les pintures a l’exposició, de la sèrie de bodegons, sembla que no estigueren acabades. S’exhibeixen sense emmarcar per reforçar aquest efecte. Són pastissos sobre paper (una tècnica que Norma utilitza normalment als retrats). El paper està, de vegades, retallat brut. Res d’això no desmereix l’obra. Ans al contrari, ens parla de la pulsió a la mà, de tota una vida traslladant-se a l’obra.
El 2002 Norma es va traslladar a viure a Espanya, al Moralet, una pedania del municipi d’Alacant, caracteritzada per la forma com s’ha dut a terme la parcel·lació dels terrenys, amb origen en quatre grans finques de terratinents locals. Manca d’un centre reconeixible des que el 2008 va tancar l’escola (ara només queda l’ermita de Sant Antoni de Pàdua). Una zona majoritàriament d’estrangers, transeünts, firaires… que van buscant tranquil·litat, el clima i un paisatge àrid d’una bellesa molt contemporània.
Des del Moralet Norma s’ha integrat a la vida cultural i artística d’Alacant. Pertany a l’Associació d’Artistes Alacantins, al si de la qual va participar a l’exposició “Creant junts 2015” que va tenir lloc a la Llotja del Peix; així com en altres exposicions, al Casino Mediterrani, el 2011, on va mostrar la seua sèrie de retrats d’homes i dones de Mèxic, Guatemala i Xile; a la sala d’exposicions municipal del Pinós, a l’octubre del 2005; en una subhasta solidària el 2020 per recaptar fons per a les beneficiàries de l’associació Afrikable. Etc. A més de donar classes de pintura a la seua residència. Les seues obres es troben a col·leccions particulars dels EUA, França, Argentina, Suïssa. Està representada per la galeria ROMMY’S GALLERY, amb seu a Barendrecht (al costat de Rotterdam), que, entre altres artistes representats, fa de mediadora per als graduats recents de l’Acadèmia d’Art Nola Hatterman a Surinam, mitjançant la promoció i venda d’obres d’art a rommysgallery.com.
“Retrospectief” de Norma van Elburg-Jessurum es pot visitar a la Fundació La Posta entre el 3 de març i l’1 d’abril (durant la setmana de Falles la sala romandrà tancada). Durant aquest temps hi haurà una vetllada musical, en una data encara per determinar. Com en les “aventures artístiques” a Curaçao.
