Aquest post és continuació del publicat en novembre 2019 “Charley Toorop a l’IVAM i el realisme social” [veure ací]. En aquell ens referim, al fil del comentari sobre l’exposició que s’estava celebrant a l’IVAM per aquelles dates Reinventant la representació: l’art holandès d’entreguerres ―amb una abundant presència d’obres de Charley Toorop―, a la vinculació de l’obra de aquesta artista amb la del seu pare Jan Toorop, i ara hem de referir-nos a l’obra del seu fill John Fernhaut (John Ferno en els crèdits de la pel·lícula The Spanish Earth que es pot veure a dalt), el qual no va escapar a la influència dels Toorop. Comentàvem llavors l’estreta relació de Charley Toorop amb Joris Ivens, participant actiu en les activitats de la Filmliga holandesa que tenia a la revista i10 el seu òrgan d’expressió, una revista d’avantguarda fundada per Charley Toorop i la seua parella Arthur Müller-Lehning. De fet, Joris Ivens, que no necessita presentació (un dels grans clàssics del documental, juntament amb Grierson, Flaherty o Dziga Vertov), era assidu de la casa dels Toorop a Bergen (40 km al nord d’Amsterdam), probablement indo-holandés com tota la família (encara que no se sol dir en les seues biografies), si ens fixem en els seus trets asiàtics. En aquesta atmosfera, el xiquet John Fernhout (Bergen 1913 – Jerusalem 1987) amb tan sols 15 anys ja estava aprenent cinematografia d’una manera pràctica ajudant a Joris Ivens; després, d’una manera més acadèmica, a Paris i a Berlin. En Berlin va conèixer a Robert Capa (Gerda Taro?) I Eva Besnyö, qui li seguiria quan va tornar als Països Baixos, fugint de la persecució als jueus. El 1937 va fer una pel·lícula documental de propaganda per al Partit Comunista holandès, amb el pseudònim Pieter Bruggens, i aquest mateix any va marxar amb Joris Ivens a Espanya per registrar The Spanish Earth, en la qual apareix en els crèdits com a responsable de la fotografia amb un altre pseudònim, el de John Ferno (encara que hi ha discussió sobre l’autoria del film, perquè segons explica el seu fill Douwes hi hauria, si més no, una autoria compartida entre tots dos, que Joris Ivens no va voler reconèixer a John Fernhout, sent motiu de separació entre els dos durant anys fins que es retroben per registrar junts pel·lícules a la Xina, al tram final de la vida i obra de Joris Ivens).
John Fernhout d’aprenent amb Joris Ivens.
Amb 24 anys fotografiat per Eva Besnyö.
The Spanish Earth és un documental creatiu en què van participar un nodrit grup de personalitats fent aportacions diverses (cal tenir en compte que es tracta d’una pel·lícula rodada enmig de la guerra, en la qual tots els que hi participen, a més de fer el possible per salvar la seua pròpia vida, acaben col·laborant en tot: des de l’aportació d’idees de guió, selecció d’escenaris, transport de material ―a mà si és necessari―), i allà hi havia John Dos Passos, Ernest Hemingway, la narració d’Orson Welles a una de les edicions del film, etc.
Tornant al nostre protagonista, John Fernhout va estar durant tot el rodatge a Espanya, fins i tot després per al muntatge de la pel·lícula, mentre que Joris Ivens se n’anava a Nova York. John Fernhout és un personatge que desperta una enorme curiositat. Va ser apartat per la seua mare de la genealogia familiar que representa a Drie generaties [Tres generacions], 1941, una pintura de Charley Toorop en la qual apareix autoretratant-se al costat del seu pare Jan Toorop (una escultura de John Radecker, que es pot veure a Rotterdam al Museum Boijmans), i un dels seus fills (Edgar Fernhout), que seguiria els seus passos com a pintor. Segons explica Douwes ―el fill de John Fernhout (en un documental sobre la seua vida en elaboració), John seria apartat de la família quan un dia, amb dotze o tretze anys, va dir que volia anar al cinema i la seua mare li va dir que si anava al cinema que no tornara a casa, i, efectivament, es va quedar al carrer. No obstant això, amb aquesta anècdota, paradoxalment, sincronitza amb el seu iaio Jan Toorop, que també va ser separat dels seus pares, primer per estudis i després per la mala fortuna: havien de venir a acomiadar-se d’ell quan va deixar Batavia (Jakarta), després d’ 4 anys separat d’ells pels estudis a la capital, i quan havia de veure’ls per última vegada abans de traslladar-se a Europa per continuar els seus estudis a Amsterdam i Delft, el vaixell en què venien des de la Illa de Bangka va tenir un contratemps i van arribar amb retard, per llavors, Jan Toorop ja havia sortit de Batavia. Mai més tornaria a veure’ls.
John Fernhout va ser un home d’una forta personalitat, de produccions cinematogràfiques que excedien el pressupost assignat de manera sistemàtica, escassament reconegut als Països Baixos (fins fa poc). No obstant això, les seues produccions han comptat amb gran predicament a Anglaterra i Estats Units (especialment els seus documentals sobre la guerra). The Spanish Earth és, sens dubte, una de les seues grans obres. Un cop acabada la pel·lícula, el film va viatjar als EUA on havia tingut el seu origen, i on va servir per a la recaptació de grans sumes de diners per ajudar els republicans (sobretot amb material sanitari), gràcies al suport del president Roosevelt i de tot l’establishment cinematogràfic de l’època (Ernst Lubitsch, Fritz Lang, King Vidor, Lewis Milestone, Anatol Litvak i John Cromwell, els actors Robert Montgomery, Myriam Hopkins, Errol Flynn, Joan Bennett i els escriptors Dashiell Hammett, Dudley Nichols, Dorothy Parker i Marc Connelly van donar suport al film d’alguna manera). A Espanya la pel·lícula va ser estrenada el 1938 a Barcelona i Madrid amb gran èxit, en una versió doblada a l’espanyol de la qual no es conserva cap còpia [es poden veure més detalls ací]. No obstant això, van ser molt criticades les sardanes que s’escolten a la banda sonora, perquè “sembla un sacrilegi per als andalusos de Madrid (sic). Buñuel no estava gens satisfet i hem decidit que per a la versió espanyola, que farem en el futur, canviarem la música. Allà (a Espanya) les persones són molt sensibles a aquestes diferències” (declaracions de Joris Ivens que van aparèixer publicades a L’Avant-Scène du Cinéma, 259-260 [1981], pàg. 5).
The Spanish Earth no només mostra la Guerra Civil espanyola, sinó que també explica la història d’un grup d’agricultors que cultiven les seues terres durant aquest període. En aquest sentit la pel·lícula es desenvolupa en dos nivells. D’una banda, l’espectador s’enfronta a totes les facetes de la guerra: l’heroisme i els horrors, els soldats que lluiten contra el feixisme i la intervenció estrangera, les trinxeres, els ferits, així com les imatges de Madrid, devastada per les bombes alemanyes i italianes. D’altra banda, en una atmosfera relativament pacífica, veiem els agricultors d’un xicotet poblat que encara posseixen la seua terra i que tenint el coneixement i els mitjans per conrear-la, com la lluita es lliura al front, això no els impedix conrear la terra i, posteriorment, proveir els combatents.
La pel·lícula va ser registrada, en aquest segon nivell que mostra la vida al camp, al poble de Fuentidueña del Tajo (Madrid). Mai en el poble han vist la pel·lícula. De fet, en la Wikipedia, en la veu Fuentidueña, no hi ha cap referència a la pel·lícula. Sembla que ningú recorda que un cop aquest xicotet poble va ser l’escenari, el paisatge, i els seus habitants els protagonistes d’una pel·lícula de culte.
