La trajectòria de Virgínia García del Pino (Barcelona, 1966), s’ha construït a través d’una desena d’obres audiovisuals de diferent durada al llarg de dues dècades, i en elles hi ha una clara premissa de mirar de nou sobre allò ja vist. Ací radica la seua resistència particular, la seua pedra de toc davant del sistema. Sembla evident que aquesta acció permet veure les coses com si abans mai s’hagueren mirat o, almenys, no d’aquesta manera; el que entronca de manera directa amb l’essència del propi cinema, fascinat des dels seus orígens per la superfície de les coses i les cares de les persones. CINEMA PER VINDRE presenta sis d’aquestes obres menys conegudes a la Fundació La Posta i en col·laboració amb la revista Concreta: un joc d’armar que mereix intentar construir-se i reconstruir-se sense fi, com un muntatge cinematogràfic que busqués construir moments verídics.

El que tu dius que sóc (2007)

Un escorxador, un guàrdia civil, un enterramorts, una stripper, un cuidador de porcs i una dona a l’atur ens parlen sobre la identitat del treballador i la repercussió social que tenen les seues professions.

Pare de patir (2002)

El format original d’aquest vídeo era una projecció de diapositives amb so. Les imatges, que reflecteixen la societat de consum, les dificultats i els trets culturals i religiosos de la ciutat, es creuen amb el so: una barreja de veus realitzada a través de lectures de textos i entrevistes realitzades a la gent als carrers de Guadalajara (Mèxic).

La meva germana i jo (2009)

Un documental sobre les històries familiars, la infància, l’amor i el rebuig, provocat per la imatge de dos germans adolescents que viatgen cap a la infància de la directora, en agut contrast amb el dur present del que inevitablement som part.

Sí senyora (2012)

La relació entre la “senyora” i la “serventa”, a través d’entrevistes realitzades a Mèxic, ens mostra com aquestes treballadores són imprescindibles perquè dones de classe alta i mitjana es puguen alliberar tenint-ho tot: marit, fills, treball.

Festen The Remake (2012)

Remake de “Festen”, de Thomas Vinterberg (1998), amb una pel·lícula trobada d’unes noces de plata.

Espai simètric (2010)

És una pel·lícula simètrica que tracta l’espai comú entre una dona devastada per la seua malaltia i un astronauta que està decidit a participar en el primer viatge tripulat a Mart. Els dos parlen amb el director en un intent per investigar els límits de la condició humana. Els camins de les seues vides mostren una certa simetria.