Per a l’última exposició LABi 2019 volem abordar i generar reflexió al voltant dels conceptes d’identitats i fronteres, un tema bastant ampli i molt actual. Partint de la idea de memòria, que des del principi és el fil conductor del nostre treball de recerca, volíem visibilitzar algunes problemàtiques i experiències migrants, buscant abastar el tema des de diferents punts de vista.
Actualment, som espectadors de l’auge mediàtic que se li dóna a la migració, temàtica que veiem abordada en noticiaris i debats, com ara el mur que el president Trump anhela construir entre els Estats Units i Mèxic, com les tràgiques imatges de les pasteres on viatgen les persones cap a Europa, travessant l’oceà en precàries condicions, o vídeos amb actituds xenòfobes de persones que al·leguen que les i els migrants vénen a llevar-los els seus treballs. Totes són imatges amb una forta càrrega sensacionalista, i exhibeixen el fenomen migratori com un problema i una situació recent o nova. Però ¿es que és tan nou el migrar? Quina diferència hi ha entre les migracions actuals amb les anteriors?
Recordem un poc d’història occidental, tornem enrere en el temps i considerem com Espanya, Portugal, Anglaterra, França i Holanda, des del segle XVI fins al XVIII van colonitzar Amèrica, amb migracions humanes que voregen els milions de persones. També va existir el colonialisme a Àsia i Àfrica. Tinguem també en compte l’àmplia migració espanyola i italiana a les acaballes del segle XIX i a inicis del XX que es va estendre per Argentina, Uruguai, Mèxic i el Brasil principalment. I posteriorment, la migració esdevinguda durant el franquisme, on països d’Amèrica Llatina com Xile van rebre a refugiats espanyols.
Quina diferència hi ha entre aquestes migracions i les actuals? Què fa que no s’hagin considerat com a tals al llarg de la història? Estem parlant d’enormes xifres humanes que van poblar continents, no només l’americà, sinó també Àsia, Àfrica i Oceania amb les colonitzacions angleses, holandeses i franceses. I segueixen augmentant i desbordant les xifres.
Què és el que produeix tensió, si fa segles que es migra? Serà potser que els que migren ara provenen de països que no s’inscriuen en les hegemonies del poder econòmic? Però les raons dels que van migrar segles enrere també van ser semblants a les actuals. Ens referim a vides humanes que ixen de les seues terres natals fugint de guerres i/o dictadures, fam, violència, anant a la recerca de noves oportunitats. Però aquells migrants d’abans de procedència europea que van transitar de nord a sud no es van trobar amb fronteres tancades o restriccions. Pel que ens sembla que la qüestió clau que provoca el conflicte és que el desplaçament es produeix des del sud global al nord. Es tracta de migrants procedents dels països en vies de desenvolupament, que tenen un passat en comú amb la colonització i que s’ubiquen majoritàriament en l’hemisferi sud. Un espai també de relacions simbòliques de poder, contraposat al poder econòmic del nord.
OBRES PARTICIPANTS
Odette Fajardo
Alimentant Espanya, 2018
Vídeo-performance, 7,30 min
Càmera: Patricia Cadavid i Luis Urquieta. Edició: Luis Urquieta
Aquesta peça es genera a partir de la reflexió sobre la colonialitat i sobre l’experiència personal de l’autora com migrant mexicana a Espanya, incidint també en allò femení. Fajardo planteja les implicacions de la colonització com una violació simbòlica i sistemàtica dels cossos i dels territoris. És a partir del dolor i de la ràbia experimentada que estructura la seua activitat, com a forma de denúncia d’una realitat que és assumida, moltes vegades també per la pròpia autora. Així, ella mateixa es descobreix com a agent inconscient retroalimentador d’un model que li agredeix, en una contradicció que, tot i això, també li descobreix la seua pròpia capacitat de modificar aquests discursos.
Anita Pouchard Serra
Urbanitats latents, 2016-2017
Vídeo, fotografia, dibuix
Instal·lació, tela, impression
Assaig fotogràfic i dibuixat sobre la New Jungle de Calais, l’assentament de migrants establert espontàniament en el pas de França a Anglaterra, entre l’abril del 2015 i l’octubre del 2016. L’obra sorgeix a partir d’una trobada amb un dels habitants del camp, que li evidència la dificultat per entendre i conèixer la realitat complexa del camp a través dels mitjans de comunicació. Així, Pouchard busca mostrar un relat no convencional, que s’allunyi de la imatge mediàtica i de l’estigmatització, revelant com aquest lloc es va transformar, a poc a poc, en una veritable ciutat, autoconstruida per refugiats i voluntaris. Les seues imatges representen la intimitat i els detalls de la vida, de les trobades, a través dels dibuixos, amb el qual busca deixar bona part del relat a la imaginació de l’espectador. Alhora, les fotografies relaten el territori, teatre d’aquestes vides reconstruïdes.
Marina Álvarez-Dardet Colomer
[CIE Sapadors, València], 2019?
[CIE Zona Franca, Barcelona]
[Cel·la de dones]
[Habitació amb tassa]
[Exterior d’un pati]
Dibuix i pintura digital a partir de fotos i esbossos realitzats per al curtmetratge d’animació MAKUN (Emilio Martí, 2019)
MAKUN és un curtmetratge d’animació, realitzat per Emilio Martí a partir de l’experiència d’haver visitat un dels Centres d’Internament per a Estrangers (CIE). A través del vídeo, Martí denuncia la realitat dels CIEs com presons per innocents i visibilitza les misèries a què se sotmet, tant a Espanya com a la UE, als que volen deixar enrere situacions terribles. Igualment, la prohibició d’obtenir i publicar imatges d’aquests centres, tancant l’accés a la premsa, s’evidencia com una obstinació a amagar una crueltat institucional sistematitzada, que assenyala directament a l’Estat com a principal executor. Els dibuixos i pintures digitals que aquí es presenten són una selecció dels que reconstrueixen diversos CIEs i que formen part de MAKUN.
Fermín Jiménez Landa
En la foscor brillant, 2017
vídeo
L’illa, com a arquetip de la fugida, és un clixé cultural, més enllà de la geografia, en el qual es projecten els desitjos. Un desig d’escapar alimentat pel mercat del turisme, en connivència amb el capitalisme i els estats, que evidencia un clar interès pel moviment de cert sector de la humanitat, el turista, que deixa diners, i per al qual és cada vegada més accessible cert tipus de desplaçaments. Tot això en temps en què les fronteres són cada vegada més rígides per a altres sectors de població. Així, la lliure circulació, la capacitat de moure lliurement pel món, és permesa únicament a aquells privilegiats que poden fer-ho per pur plaer, que poden costejar-s’ho. De la mateixa manera, el propi desig sembla també un privilegi dels que poden pagar-ho, mentre que restringeix l’anhel per una vida millor als que busquen nous llocs on tenir millors oportunitats.
Esmeralda Pérez Tamís
Sanant ferides, 2009
Fotografies de registre de performance. impressió digital
Performance portada a terme durant 15 dies a la ciutat fronterera de Tijuana, Baixa Califòrnia, un punt clau de la migració i deportació de migrants. Tamís va rentar els peus a homes, dones i nens deportats des dels Estats Units, molts d’ells sense documentació. Amb aquesta acció, Tamís posa en relleu els problemes psicològics i emocionals als quals s’enfronten aquestes persones tractant d’aconseguir el somni americà, o per la frustració experimentada per aquells que han aconseguit romandre en situació irregular durant un temps i és deportat, a una frontera que tampoc li pertany.
Anja Krakowski
Statesmen
Vídeo monocanal. Durada 12 min
Videoprojecció monocanal sobre superfície reflectant
Instal·lació. tècnica mixta
Statesmen conforma un fragment ensamblari extret de la instal·lació RIGHT HERE, RIGHT NOW, RIGHT THERE, RIGHT THEN? el gos de les tres i quart.
Els conceptes i les idees són viatgers i no obstant això, les ideologia vigents intenten fixar-los. Congelats, en forma i sota pretext artístic, s’aixequen per glorificar un esdeveniment, un moment històric o un poder precís.
Sota perspectives canviants (de la història, del context o del posicionament) les estàtues es converteixen en anacronismes de les identitats col·lectives, revelant desigualtats, asincronies i impactes (com guerres i desplaçaments migratoris).
Statesmen és part d’un assaig-ficció que explora la complicada relació que mantenen les memòries, les identitats col·lectives i els mites fundacionals amb els seus signes de fixació, en una època caracteritzada per l’aparent immediatesa i la seua èmfasi en l’etern ací i ara.
Per mitjà de l’acumulació d’imatges, objectes i capes d’informació, es genera una narrativa que insisteix en la seua pròpia naturalesa contradictòria, atrapada entre la hipermnèsia de Borges i l’oblit imperatiu d’Orwell.
Transitant Fronteres és un projecte de l’equip LABi, un grup del estudiants del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València, en col·laboració amb la Fundació La Posta – Centre de Recerca de la Imatge.
