L’origen del llibre Crónicas de bolsillo, de Carlos Maiques, va començar amb l’anunci del projecte Swap. Es demanava la col·laboració a: “Tots aquells que hagen rebut alguna vegada un regal en forma de dibuix (i el conserve) de Carles Maiques estan convidats a aportar-lo a l’exposició (recopilació) que es realitzarà durant els dies que s’assenyalen. El projecte servirà com a punt de partida per reflexionar sobre el concepte de Gift economy / Economia o do del regal, i pretén generar la publicació d’un llibre a partir d’aquells dibuixos de Carlos Maiques que van ser regalats al llarg dels anys i constitueixen una mica així com «les cròniques valencianes». L’obertura de Swap i primera recepció de dibuixos serà el dia 24 d’octubre de 2015 de 18h a 21h. Qui vulgua fer arribar el seu dibuix per una altra via pot posar-se en contacte amb Anja Krakowski”.

El llibre inclou diversos textos (de José Manuel Costa, de Teresa Marín, de Blanca Montalvo, José Maldonado, Anja Krakowski …), i un d’Álvaro de los Ángeles (qui va ser membre del Patronat de la Fundació La Posta), que es refereix precisament al “do del regal” ―encara que a continuació oferim un altre fragment―.

El llibre és una edició d’Anja Krakowski i ha estat dissenyat per La f@ctoria.

Álvaro de los Ángeles

“El do no s’intercanvia per res. Es posseeix i s’ofereix lliure, sense demanar res material a canvi, ni preparar-se com en un ritual místic o d’exhibició publica. El do no és tant la possessió de si, com la seva posada en pràctica en els altres. Representa el mètode pel qual entenem que, qui el posseeix, el té i ho comparteix. Parlant de Jacques Derrida, analitzant el seu concepte de do, Geoffrey Bennington diu que «cal intentar pensar en el do abans de l’intercanvi, i en la llei abans del contracte, per apropar-se a la cosa». I, més endavant: «Si l’essència del do és no ser objecte d’intercanvi, veiem que, parlant estrictament, s’anul·la com a tal». I, seguint amb la reflexió, «perquè el do estigui net de tot moviment d’intercanvi, hauria de passar inadvertit pel receptor. Hauria de no rebre’s com a do, no ser un do en absolut» […] «aquí hi ha implícita tota una complicació de la temporalitat: el do no està mai en el present; es dóna en un passat que mai ha estat present i es rep en un futur que tampoc serà present mai» [Derridabase].

“Sempre m’ha semblat veure a Carlos Maiques com un autèntic portador d’un do, encara que insistiré en la possibilitat que, a més, s’esforça per oferir un altre; aquest potser si, vinculat amb un cert intercanvi. El primer do fa referència a la capacitat de veure i de fer més enllà del que s’esperava. La possibilitat d’aturar en un espai molt concret, delimitat i parcel·lat de paper, l’essència d’una situació concreta. Parlar d’essència i dons ens pot portar a un terreny molt més espiritual del que sens dubte volem o podríem haver imaginat en un primer moment, però al mateix temps ens obliga a pensar perquè aquestes paraules sorgeixen associades a una activitat mundana, en situacions ocioses, de distensió: persones reunides al voltant d’una taula, o en grup, xerrant…

[Breu extracte de l’escrit d’Álvaro de los Ángeles per a Carlos Maiques: Crónicas de bolsillo, que es va presentar a Fundació La Posta el 28 de desembre de 2017; per seguir llegint cal anar al llibre…]