Dins el taller “Portar la pel·lícula a un altre part” que ha dirigit Sofia Asencio del 27 de novembre al 1 de desembre (entre el Centre del Carme Cultura Contemporània i La Posta), s’anunciava per a la jornada final una “pel·lícula-performance” envoltada d’un cert misteri, perquè es permetia la possibilitat de participar-hi amb independència de la resta del taller; només una condició: havia de romandre atent a la pantalla per conèixer el punt de trobada, que va resultar ser, segons es va donar a conèixer 24 hores abans, a Plutón CC (C/ En Plom, 5), al vespre (que ara es fa de nit molt aviat), buscant la foscor com han fet sempre els cinèfils, el moment en què la llum projectada arriba a tota la seua intensitat.
Tot va començar uns dies abans a les instal·lacions del CCCC, exactament a la sala Contraforts ―la que va anunciar la nova direcció del Centre com la destinada a activitats artístiques i culturals amb objectius socials―. A nosaltres la sala Contraforts ens agrada molt, perquè sembla un backstage (a l’altra banda el Refectori). Però la creació anava a ocórrer fora, al carrer, pel barri del Carme. Podeu veure imatges a dalt en el carrusel.
Es tractava de dividir una pel·lícula en fragments i decidir en quins llocs es projectaven aquests fragments; i a partir d’ací deixar volar la imaginació i reflexionar sobre el que estava passant i les seues implicacions, la forma com s’experimenten les imatges, com es transformen i ens transformen, i com incideixen en l’espai, que en aquest cas és públic o comunal, i en les relacions que s’estableixen en el mateix. La pel·lícula triada va ser “Sans toit ni loi” (Sense sostre ni llei), d’Agnès Varda amb Sandrine Bonnaire. La pel·lícula ja és en si mateixa un conjunt d’episodis, comptats passant per diferents paisatges de Nimes. Explica la història de Mona, una rodamón a la qual trobaran morta a l’hivern i després, en un llarg flashback, coneixerem la seua història. Es pot veure una mena de tràiler ací.
Aquesta activitat o exposició (estem treballant intensament en la definició d’aquest nou format), ha constituït un dels plats forts de la VI edició de Cinema per vindre, d’aquest 2018. Gràcies a la col·laboració amb el Centre del Carme, i aprofitant el impuls que ha ofert la revista CONCRETA a Cinema per vindre dedicant-li un número monogràfic, que es va presentar a la Filmoteca precisament enmig del taller “Portar la pel·lícula a una altra part”, el dijous 29 de novembre. Com va dir Sonia Martínez, codirectora de Cinema per vindre, en el moment de la presentació d’aquest número de CONCRETA, abans de la projecció de la pel·lícula de Pere Portabella “Umbracle” (1972): “la revista ens ha fet un regal oferint-nos l’oportunitat de repensar Cinema per vindre”. I aquí estan els resultats.
