Generalment a les exposicions solem trobar-nos amb cartells que diuen “Es prega no tocar”. No obstant això, en el cas de l’exposició de Raúl León-Mendoza CaSO4.2H2O, cal que el públic ho toque tot, que agafe amb les mans els treballs en exposició. Perquè no es tracta només de formes i colors, sinó que ha d’apreciar també el pes i la textura dels diferents materials emprats, en particular, per distingir l’algeps a què fa referència el títol de l’exposició CaSO4.2H2O, de la resina que s’ha fet servir en la reproducció de la pedra de guix (la que està a l’origen de la sèrie que s’exhibeix) o altres materials i instrumental.
Es busca la revaloració de l’algeps com a material per a l’escultura i per a la construcció, dos mons que sempre han estat estretament vinculats, aprofundint en el coneixement de les seues prestacions. I el procés seguit ha estat el següent: s’ha pres una pedra de guix, se n’ha tret un motlle, per a fer rèpliques d’aquesta pedra de guix amb la pols de guix obtingut de la seu propia molienda, prèvia deshidratació al forn, i tornada a introduir H2O perquè forge i puga donar lloc a una nova pedra de guix dins del motlle.
A cada repetició del procés ha sobrat material, a conseqüència que l’algeps perd densitat i augmenta de volum. Al final de la sèrie, es té entre les mans una representació de la pedra de guix original que ha perdut pes i consistència, gairebé es desfà entre les mans. Tenim davant nostre l’actualització de les lleis de l’entropia.
A més, a la mostra ara a La Posta, els passos intermedis apareixen representats per “pedres de guix” ―totes elles idèntiques en la seua forma―, encara que realitzades amb resina en una impressora 3D, previ escaneig de la pedra de guix que va resultar de cada una de les iteracions. Es tracta de deixar documentat cadascun dels cicles. “D’aquesta manera, volem que la pràctica artística escultòrica s’aproxime simbòlicament al procés d’oblit d’aquests procediments de transformació que ens han permès històricament vincular-nos amb el territori amb què vivim a través de l’aprofitament dels seus recursos geològics propers” (Raúl León Mendoza , a l’explicació del projecte que es pot veure ara a la web de La Posta ací). Natividad Navalón, a la presentació de la mostra, va qualificar aquesta reproducció mitjançant impressora 3D de les pedres de guix que han anat desapareixent, com la millor utilització que s’ha pogut donar a una impressora 3D.
Un escultor fent pedres de guix amb motlle i amb pols de pedra de guix convenientment forjat. Que satisfà la gana de realitat d’un públic que mirava allò, el dia de la inauguració, amb els ulls brillants de qui veu meravelles, les que ens proporciona el món quan deixem de mirar la pantalla de l’ordinador. Fins i tot ens podem embrutar les mans amb la darrera pedra de guix “creada” per Raúl León.
Durant l’exposició es celebraran una sèrie de conferència que ens permetrà aprofundir en el coneixement del guix, les seues prestacions i el valor patrimonial de tot això:
― dia 1 de març, a les 19:30: xerrada i conversa amb Vicenzina La Spina, del Departament d’Arquitectura i Tecnologies de l’Edificació de la Universitat Politècnica de Cartagena: “El guix tradicional a Espanya: la seva empremta material i cultural”.
― dia 8 de març, a les 19:30: xerrada i conversa amb Andrés Millán Añon, de Millanplasol, S.L., especialistes en bioconstrucció: “La tradició i modernitat del guix alabastrí de Terol”.
Col·laboren:
Més publicacions relacionades:
Aprendre de la pedra. Presentació del Museu Barda del Desert (Norpatagonia)