Afterlife After Eight / L’Apartament

L’Apartament: residències desubicadas

La crisi del coronavirus ens obliga a buscar i experimentar noves formes de continuar la nostra investigació. Aquest cop, des de l’espai domèstic i utilitzant internet com a mitjà. Creiem que el caràcter al·legòric del projecte L’Apartament, condueix al clar moviment de traslladar l’espai de l’art a l’espai íntim de la llar: Traiem un llit de casa al carrer. Ara el llit torna.

En aquest viatge de retorn, volem plantejar un nou format d’intervencions: residències ‘desubicades’. Plantegem a les artistes que utilitzen el seu espai de confinament per a realitzar intervencions, documentar-les, i posteriorment utilitzar Instagram per bolcar el contingut a @labimasterfoto

maquetaokmoli_27-min

“Afterlife After Eight”: Moliana Mundy

“El futur ja no existeix, la societat en constant canvi i mutació, ja no creu en ell. Hem de fer un pas enrere i trobar un espai ― vora, plec ― de discerniment des del qual puguam observar el flux sense caure, però, en l’aïllament”.

Així introduïa Moliana Mundy la seua obra ‘Sinantropía, l’estètica de la supervivència’, realitzada l’any 2017 a Tenerife, Illes Canàries.

Mundy va fixar la seua atenció en les ‘existències sinantròpiques’, certes espècies de flora i fauna que, a causa de les condicions estructurals i físiques de les urbs, es veuen en la necessitat d’adaptar-se i crear espais de refugi i supervivència, utilitzant materials tant naturals com sintètics. L’artista es fixa en aquest comportament i desenvolupa la seua obra al voltant de la necessitat de crear un lloc des del qual “fer una pausa per desconnectar del món exterior i prendre posició”.

Quan pensem en un espai que estiga ‘protegit contra els possibles perills del món’, possiblement ens assalten imatges d’alts i gruixuts murs, afirma Mundy. També, hi ha altres arquitectures del resguard amb un caràcter menys definitiu, més transitori i circumstancial com són les trinxeres, les barricades, les posades de camí, els asils polítics, les haimes dels tuaregs. D’altra banda, hi ha refugis que, lluny de pretendre un cos físic estable i assentat, es configuren en un espai simbòlic: ‘Una nena que sota els llençols del seu llit, llegeix tota la nit secretament’.

Tractant d’investigar sobre les diferents maneres de fer art durant aquest nou paradigma que planteja el confinament que la societat global està experimentant, Moliana Mundy proposa una residència “desubicada” per a L’Apartament. Gràcies a la mutabilitat del propi dispositiu artístic, vam plantejar la possibilitat d’invertir els termes: utilitzar l’espai íntim d’una habitació en un espai per a l’art.

A “Afterlife After Eight”, Mundy reflexiona citant Hakim Bey, sobre la necessitat de generar una Zona Temporalment Autònoma dins dels propis espais de la quotidianitat. Generant així un espai més recollit que el de la pròpia llar, un espai de recreació, de certa evasió momentània i sempre permeable a l’afecció.

“Aquests refugis només pretenen ser espais de demora, de pèrdua transitòria del pas, de ruptura efímera amb la inèrcia, per intentar comprendre, per fer un art del viure”.

Moliana Mundy @alphy_mm col·labora amb la seua proposta “Afterlife After Eight” al programa de residències desubicadas del LABi04 (Laboratori de Pensament, Creació i Difusió de la Imatge) un projecte del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València en col·laboració amb la Fundació la Posta, creat per investigar i experimentar noves vies d’estudi i comprensió de la imatge, en connexió amb les necessitats ciutadanes contemporànies. Projecte comissariat per Alejandro Robaina, Maria Bonafé, Pilar Mompó, Sofia Alemany i Sofia Pastor.

moliok-01-min