CaSO4.2H2O és la fórmula química del sulfat de calci dihidratat, un mineral el nom comú del qual és guix. Amb aquest nom, i tenint per objecte aquest material que tantes ressonàncies històriques té al camp de les arts plàstiques, Raúl León va presentar un projecte a la Convocatòria per al desenvolupament d’un projecte artístic: “Art i Geologia”, convocada per la Fundació La Posta, de la qual ha resultat seleccionat com el millor projecte.
És un projecte que és un treball transdisciplinar sobre la transcendència d’aquest mineral com a element patrimonial fonamental en el desenvolupament social, artístico-cultural i tecnològic.
Els processos de transformació de l’algeps o pedra de guix (CaSO4.2H2O) en materials aprofitables per a l’ésser humà comencen al període Neolític (6000-3000 a.C.). L’algeps és una part del paisatge geològic del territori que s’ha transformat durant segles en construccions, escultures, fertilitzants agrícoles i coagulants alimentaris. Tot i això, la saviesa transmesa per aquests processos de transformació s’ha vist interrompuda durant el segle XX per la industrialització i producció massiva d’aquests materials.
Antigues pedreres d’extracció de guix a Soneja i Sot de Ferrer, algunes en actiu i altres finalitzades i restaurades, com la de baix, on s’ha creat un aiguamoll artificial que està servint a la recuperació d’espècies autòctones.
L’activitat de la pedrera va fer desaparèixer les restes de la línia fèrria que discorria per aquest entorn des de la mina de Ojos Negros (Teruel) fins al port de Sagunt. En aquest paratge és possible apreciar perfectament els talls realitzats per la maquinària durant la tasca d’extracció, així com els camins dels camions per treure les matèries primeres.
La importància d’aquest procés de transformació de l’algeps (CaSO4.2H2O) en guix (CaSO4.1/2H2O) és reivindicada des de múltiples disciplines acadèmiques i socials (arquitectura, sociologia, antropologia i geologia). Aquesta saviesa vernacla i situada, si bé és un procés d’extracció i de transformació de materials, és el reflex de processos metabòlics socials que per l’escala i l’impacte són extremadament respectuosos amb el medi natural.
“l’edifici es construeix amb materials vinculats amb el paisatge, la seua geologia, els seus cultius o la seua climatologia i per altra banda l’edifici s’integra al paisatge perquè està construït amb materials extrets d’ell mateix”
Vincenzina La Spina: “Estudio del Yeso Tradicional en España: Yacimientos, canteras, hornos y la arquitectura tradicional, su estado de conservación y propuestas de itinerarios visitables para su revalorización y difusión”, Universidad Politécnica de Cartagena, 2016, pàg. 7
CaSO4.2H2O pretén participar de la recuperació simbòlica i efectiva dels processos de transformació d’aquest mineral en materials derivats de manera directa, artesanal i respectuosa amb el medi natural.
PROGRAMA D’ACTIVITATS
El projecte es desenvolupa en tres accions que es comuniquen i es complementen:
- Acció 01. Panell d’experts i grup d’interès.
Durant els aproximadament dos mesos de posada en pràctica del projecte, es produiran una trobada amb experts en producció del guix tradicional i les seues diverses aplicacions. L´objectiu d´aquesta trobada és rescatar de l’oblit tècniques constructives i processos de transformació que són un signe d’identitat de les construccions locals especialment a la conca mediterrània espanyola, alhora que es pretén projectar la potencialitat d’aquestes savieses en perill de desaparició en el context actual de crisi climàtica.
Per tant, Fundació La Posta es transformarà durant aquests mesos en un centre temporal de documentació, debat transdisciplinar i posada en comú sobre els processos de transformació del paisatge geològic i l’aprofitament tradicional del guix.
Coordinant aquesta part del projecte comptem amb l’experta en estudi del guix tradicional a Espanya, Vincenzina La Spina (Professora Titular d’Universitat, Departament d’Arquitectura i Tecnologia de l’Edificació de la Universitat Politècnica de Cartagena).
- Acció 02. Museu del Guix i Ajuntament de Soneja.
A la Comunitat Valenciana són molts els llocs on trobem vestigis de la transformació d’aquesta part del paisatge geològic en matèria primera. Entre aquests llocs, destaca la localitat de Soneja, que compta amb l’únic museu dedicat al guix a Espanya.
Museu del Guix a Soneja
Com que el tema tractat té una forta vinculació amb el territori, el paisatge geològic situat i específic, pretenem produir i fer una “Ruta del guix” en coordinació amb els responsables del Museu del Guix de Soneja i altres agents locals rellevants (historiadors, cronistes i investigadors). D’altra banda, partint dels col·laboradors locals, plantegem una jornada de recuperació dels procediments d’extracció, cocció i molienda del guix natural.
- Acció 03. Escultura cíclica per a l’exposició a la Fundació La Posta al mes de febrer de 2024.
Partint de quatre roques extretes a les pedreres històriques de les localitats d’Andilla, Gestalgar, Picassent i Soneja, es proposa un treball escultòric cíclic.
Aquest procés consisteix en la realització d’un motlle de la pedra d’algeps original (CaSO4.2H2O), la cocció i la molienda de la pedra per a l’obtenció de guix (CaSO4.1/2H2O) i el buidatge del motlle amb el mateix material mineral obtingut a partir de la pedra original. Aquest procés es repetirà sobre cada pedra fins a la desaparició completa.
Imatge de la pedra d’algeps original (a baix), reproducció en escaiola (mitjà) i resultat d’escaneig i reproducció en impressió 3D (DLP) amb resina (a dalt)
D’aquesta manera, volem que la pràctica artística escultòrica s’aproxime simbòlicament al procés d’oblit d’aquests procediments de transformació que històricament ens han permès vincular-nos amb el territori amb què vivim a través de l’aprofitament dels seus recursos geològics propers. Aquest procés de desaparició es documentarà fotogràficament i a través de l’escaneig i la reproducció en impressió 3D (DLP) de cadascuna d’aquestes iteracions (cocció, molienda, buidatge). Amb aquest procediment circular es demostra també la sostenibilitat d’un material mineral tan noble com el guix, que en permet el reaprofitament. Aquest procés de transformació circular es durà a terme als laboratoris del Departament d’Escultura de la Universitat Politècnica de València.
Un cop finalitzada la intervenció a la Fundació La Posta les escultures i documentació produïda es dipositarà al Museu del Guix de Soneja, com una aportació, que en el context de la pràctica artística i escultòrica contemporània complemente la part historiogràfica i etnològica que ja presenta el museu.
Convocatòria per al desenvolupament d’un projecte artístic: Art i Geologia