Propostes audiovisuals “en els límits” per a una societat canviant
L’exposició “Col·lectius en el cub blanc” es planteja com una combinació de vídeo-creació, cinema de no-ficció i videoinstal·lació, seguint la línia de treball que hem batejat com “En els límits”, i que pretén transitar les fronteres d’aquestes etiquetes associades als llenguatges audiovisuals per entendre la relació d’aquest mitjà d’expressió tant amb l’àmbit artístic, com amb el conjunt de la societat.
Relació d’artistes i obres:
Left Hand Rotation, “Velocitat Absurda” i “Supera la barrera”, 2014, 20’ 54’’ + 6’ 23’’
Potser aquest col·lectiu artivista emparat en l’anonimat del seu pseudònim és el que millor representa l’esperit d’aquesta selecció. El seu característic mètode de treball defineix a la perfecció la seva proposta: Desembarquen en una ciutat, identifiquen les seves problemàtiques socials (especialment urbanístiques), s’enfrascan en un taller participatiu, realitzen i registren una acció tan irònica com reivindicativa i finalment elaboren un documental. Aquest esquema ha estat repetit fins a una desena de ciutats entre Espanya i Llatinoamèrica en el seu ambiciós projecte “Gentrificació no és un nom de senyora”. En aquesta ocasió presentem tota la documentació relativa a la seva etapa a Múrcia, caracteritzada per la desfeta urbanística que provoca la polèmica arribada de l’AVE. El documental “Velocitat Absurda” es complementa amb el registre de l’acció “Supera la barrera”, i el material disponible en sala ens ajudarà a apropar-nos més a l’escenari muntat per aquests artistes per incidir en l’opinió crítica dels veïns dels barris del Carme i Santiago el Major. Més info a http://www.lefthandrotation.com/gentrificacion/murcia.html
SomosNosotros, “Res a guanyar, res a perdre”, 2015
Després de ser seleccionada a la darrera convocatòria d’Hamaca i inclosa en els fons del MNCARS, vam presentar per primera vegada a València aquesta obra que, a la nostra sala, es mostrarà en la versió més “escultòrica”. SomosNosotros (García Fernández) ens mostra mitjançant una estrident i grotesca posada en escena un muntatge fet a partir de nombroses entrevistes, en un procés emmarcat en el projecte “AAER”. En ella combinen les respostes donades per diferents artistes per evidenciar la inestabilitat laboral, el buit legal de la figura de l’artista com a treballador, els abusos i excessos per part de diferents entitats, el significat del camp del “art emergent”, els nuls honoraris del artista i la desvirtuació del treball immaterial.
Cinematrueque, “Deriva 001”
Format pels cineastes Octavio Guerra, Rafa Casany i Samuel Domingo, el col·lectiu Cinematrueque naix a València el 2013 com “un viatge per l’imaginari de petites poblacions en què els seus habitants protagonitzen les històries, llegendes i paisatges de la seva pròpia comunitat“. Des d’aquesta intenció, el seu mètode de treball s’organitza a partir de “derives“, en les que es llancen a la carretera (comarcal) amb la càmera a l’espatlla, acostant-nos a realitats culturals allunyades de l’enrenou, en què el fet fílmic es percep d’una forma ben diferent al estrèpit dels multicinemes, però on aquest record de cinema “a l’antiga” segueix formant part de l’imaginari cultural.
Paupac Azul, “Els bons xics“
“Els bons xics ens hem cansat de ser dòcils, i encara que sabem bé el que ens juguem, estem intentant socavar per on xafen els de sempre, amb l’establit entre les seues mans. Mirem el sistema, i una vegada vam pensar fins i tot que podíem enganyar-los i fer-lo nostre. però com som bons xics, només vam aconseguir pencar fins desllomar-nos i desil·lusionar-nos una mica“. Aquesta obra és al mateix temps una reflexió íntima i un al·legat contra la correcció política, la passivitat, els estereotips, el conformisme … i tot això sense caure en la retòrica i en els gastats clixés del fals activisme pamfletari.
Velocitat Absurda, Left Hand Rotation