On comencen els mapes. Pablo Sandoval

Els mapes ens semblen eterns, inqüestionables, els tenim naturalitzats. Les línies que es dibuixen delimiten territoris, descriuen fons marins i perfilen constel·lacions. En definitiva, delimiten i constitueixen una realitat.

Aquestes descripcions del que és tangible, per dir-ho d’una manera, són una de les preocupacions del treball de Pablo Sandoval. Ell se situa en un espai que qüestiona la naturalització d’aquests dispositius científics i dels fets que descriuen. Tenint com a text canònic l’Idioma analític de John Wilkins de Borges, on l’escriptor argentí planteja una certa enciclopèdia d’un emperador xinès amb catalogacions i maneres d’ordenar que s’escapen de les nostres concepcions modernes. Maneres en què allò personal, allò general i allò específic s’entremesclaven. Així, partint d’aquest text aclaridor que ens ensenya el fictici de les categories científiques, Sandoval s’apropia de les maneres de fer dels col·leccionistes i científics (pre i moderns). Assumeix el mateix paper i utilitza les mateixes metodologies per traçar nous mapes i altres coneixements.

A “On comencen els mapes” Sandoval és el cartògraf que dibuixa el seu entorn. Les portades del Sistema dels elements (portades), són la coberta dels catàlegs de les col·leccions de l’artista. Crea una història natural d’ell mateix, a través del que l’envolta i posseeix. En elles els títols són dispars: “Que s’agiten com a bojos”, “Tocats per Apol·lo”, “Invisibles”… no són més que les categories usades per ordenar aquests objectes. És a l’escriptori, sobre la taula, on l’artista treballa, analitza i genera les seues branques de coneixement. És l’escriptori de Sandoval que està aixecat sobre múltiples potes que es plantegen com a columnes, com a pilars del temple de coneixement, molt relacionat amb les idees arquitectòniques neoclàssiques de museus i biblioteques.

L’artista ha recol·lectat misterioses criatures a les seues Natures insòlites. Construïdes per il·lustrar els relats de desconegudes criatures. Sandoval parteix d’una intel·ligència artificial per generar un nou imaginari d’éssers quimèrics. Que no són res més que fragments de criatures ja conegudes que estructuren un nou cos. Així s’acosta al procés de l’il·lustrador, quan un explorador descrivia els nous animals que hi havia. Sandoval també faria d’il·lustrador del firmament amb la peça Atlas estel·lars. Representant el cosmos amb diferents constel·lacions, noves associacions entre els punts que dibuixen les estrelles que escapen de les constel·lacions tradicionals.

Podríem caure en la temptació que les accions i obres resultants de Sandoval són meres imitacions de les metodologies (pre)científiques, però realment està generant sabers nous. A més, ell està entenent constantment que totes aquestes lectures que dóna del seu entorn no es poden universalitzar, no es poden naturalitzar, perquè totes emanen des d’un punt central, que és ell i la seua experiència.

__________________________

Pablo Sandoval és doctor per la Universitat de Múrcia, on es va especialitzar en investigació artística. La seua pràctica artística se centra en el context social, en analitzar com entenem el món a partir de les col·leccions i del concepte de meravella lligat als gabinets de curiositats, concepte que és imperant a la nostra visió contemporània de l’art.

Ha impartit cursos i xerrades a diverses institucions educatives i culturals, incloent la Universitat de Múrcia, la Universitat Nacional de Colòmbia, el Màster de Producció Artística de la Universitat de Granada, el Centre de Documentació i Estudis Avançats d’Art Contemporani (CENDEAC) a Múrcia, i la Universitat de Belles Arts del País Basc, entre altres.

La seua obra artística ha estat exposada tant a nivell nacional en exposicions al Centre Pàrraga, la Sala La Capella a Múrcia, el Centre Cultural del Campello, la Galeria Art Nou a la mateixa ciutat, a PHOTO Alacant a la Llotja, la Biennal de Mislata, el festival Luz Madrid a Hyper House, la Trobada d’Art Contemporani (EAC23) del Museu de la Universitat d’Alacant, Museari Queer Art 5 al Col·legi Major Rector Peset de València, el Certamen Europeu d’Arts Plàstiques de la Universitat de Sevilla, a la Biennale of Young Artists from Europe and the Mediterranean, comissariada per School of Water a San Marino o a Art Theorema: La guerra è finita! La pace non è ancora iniziata, comissariada per Imago Mundi de la Fundació Benetton a la Gallerie delle Prigioni, Treviso, Itàlia entre d’altres.

A més, ha realitzat estades i residències artístiques, com Reutopia amb NigredoTV i galeria Modus Operandi de Madrid, Alibaba a La Postiza de Múrcia, i la VIII Residència i beca de creació i investigació artística del Museu de la Universitat d’Alacant.

En reconeixement al seu treball, el 2020 va guanyar el primer premi al certamen CreaMúrcia a la categoria d’arts visuals, i un any després va obtenir el segon premi a la Trobada d’Art Contemporani del Museu de la Universitat d’Alacant. El 2023, va ser seleccionat per participar a la XIII Trobada d’Artistes Novos (EAN13) de Galícia.