Theresa Wilshusen ha viatjat molt, allà on ho ha fet ha anat fent fotos (amb un dispositiu semblant a les càmeres Polaroid; no pot ser més analògic). Ha fixat la seua atenció en especial, en els xicotets detalls que trobem a una ciutat que denoten la manera com les persones construeixen la seua identitat en relació amb l’entorn. Aquestes fotografies es poden veure ara a la Fundació La Posta en un mural on les fotografies configuren piràmides. No és l’única referència a l’antic Egipte. De fet, el conjunt de la instal·lació vol portar-nos a l’atmosfera que hi podia haver a la cambra mortuòria que amagaven les piràmides al seu interior, on es guardava, perquè acompanyaren el mort en el seu viatge al més enllà, objectes i pintures a les parets que el representaven segons aquest havia volgut expressar la seua identitat. De la mateixa manera, en aquesta exposició trobem, a més de les fotografies a què ens hem referit, ceràmiques amb signes icònics expressius de diverses identitats, i, a manera de rajoles d’ambre que han deixat tancat al seu interior ―durant el procés de transformació de la resina en aquest material que és l’ambre que tantes novel·les d’aventures ha inspirat―, diferents objectes que ens remeten igualment a diferents identitats, amb aquesta capacitat que tenen alguns objectes d’establir una relació directa entre ells i els qui els van posseir, portant-nos al record la seua memòria, real o inventada.
Tot això i més és el projecte “Al Ghorfa (The Chamber), you, me, and everyone in between”, de Theresa Wilshusen, que ara es pot veure a la Fundació La Posta. En el context del desenvolupament de la seua tesi doctoral, que està fent sota la tutoria del director del Màster Universitari de Producció Artística UPV Carlos Martínez Barragán, que ens va acompanyar el dia de la inauguració. I segons les seues pròpies paraules: gràcies al desplegament en format instal·latiu a l’espai de La Posta dels diferents elements que la componen, i veient les interrelacions que es plantegen entre ells (ceràmica, ambre, fotografia), és possible entendre el seu significat fins als seus darrers detalls. Realment, una experiència immersiva, en una atmosfera rosada amb una ambientació sonora ad hoc que l’artista ha seleccionat expressament per a l’ocasió.
