Allò que primer crida l'atenció a les fotografies que s'exhibeixen a la mostra “Maternatges Transfronterers” de Gabriela Rivera Lucero, és que les fotografies mostren les empremtes d'una intervenció sobre aquestes. Ho ha explicat la mateixa artista, que els negatius van ser introduïts abans del revelat en un líquid en què s'havien banyat objectes i plantes vegetals relacionades amb l'experiència vital de les dones fotografiades. Hi ha una crida a la incorporació de records i imatges que ens parlen d'altres coses que estan més enllà de la imatge que es mostra, com a indicis de quelcom que no es veu però que es pot intuir. Amb això el treball de Gabriela s'inscriu en un corrent de pensament i d'obra que busca descobrir el passat en els petits senyals que es mostren davant nostre, moltes vegades sense haver estat convocats.

El Museu Barda del Desert, que hem tingut l'honor de presentar a Fundació La Posta, a càrrec d'Andrea Beltramo, és un museu a l'aire lliure, on es realitzen obres especialment persades per a aquest lloc i deixant-se influir per les seues característiques, a més residències artístiques i activitats educatives, està ubicat a la regió de l'Alta Vall del Riu Negre, nord-patagonia, Argentina. És troba a prop del lloc on conflueixen els rius Neuquén i Limay per donar lloc al riu Negre. Un riu que, juntament amb el Colorado, una mica més al nord, van constituir durant segles una frontera interior a l'emergent nació argentina. Estem, doncs, en un territori de frontera, en molts sentits, i un paisatge que ens mostra, com un llibre obert, el passat d'Argentina.

El vídeo mostra el procés de recerca i preparació de l'exposició "Retrospectiva" de l'artista holandesa nascuda a Suriname Norma van Elburg-Jessurun (1938). Inclou imatges de Curaçao, Ciutat de Mèxic, Guatemala, Santiago de Xile i el Moralet, Alacant.

El nostre patrimoni arquitectònic és un element d'identitat cultural i de gran riquesa col·lectiva. L'estudi del mateix ha de ser important per a la difusió, el coneixement i el gaudi de les futures generacions. Són molts els edificis amb interès a la ciutat de València que no disposen d'un estudi adequat. Igualment passa amb un gran nombre d'arquitectes, amb obra de gran transcendència en aquells anys, que no tenen una monografia pròpia.

El divendres 13 de gener de 2023 va estar a la Fundació La Posta Manuela Trasobares per celebrar la seua obra plàstica, i amb motiu de la recent publicació del seu llibre “Voluntat de Poder” (Editorial Hidroavión, 2022).

“Exspiravit Mundi” és el resultat de la investigació realitzada a la Fundació La Posta el 5 de novembre del 2022 i que se sustenta en les investigacions de Friedrich Jürgenson. Forma part de l'exposició del col·lectiu VidyaLab (Iván Albalate i David Trujillo) titulada “Trobades Daimòniques”, una aposta per anar més enllà del manifest a través de la recuperació de tècniques tradicionals de l'àmbit del paranormal, usant l'espai expositiu com a camp d'acció, contacten amb allò no visible del lloc i testifiquen a través de l'àudio i de la imatge tot allò que ens queda ocult a les percepcions humanes més bàsiques

La jove realitzadora il·licitana Andrea Alborch, amb la seua mirada neta, curiosa, atrevida al mateix temps que respectuosa, ha aconseguit superar les expectatives amb la realització d'aquest curtmetratge assatgístic-documental que ara posem a disposició en la nostra web. La seua opera prima “Diecisiete y medio”, realitzada com a projecte final del Grau en Comunicació Audiovisual de la Universitat Miguel Hernández, utilitzava un llenguatge de ficció realista, pausada, senzilla i marcadament generacional, que li ha valgut el seu ingrés en la selecció “Curts Comunitat Valenciana 2022” del IVC [Institut Valencià de Cinematografia] i la seua admissió en els festivals Cinema Jove i Filmadrid. El pas d'aquella realitat ficcionada del seu primer curt al documental d'autor d'aquesta segona peça, ha sigut un transit natural en el qual la realitzadora demostra no sols solvència tècnica sinó una admirable capacitat d'empatia comunicativa i d'immersió apassionada en el fenomen a retratar.

De vegades, situacions extremes serveixen d’estímul a la imaginació humana. A principis del segle XX, alguns homes de la ciutat de València, farts de passar fam ells i les seues famílies, decideixen buscar fortuna (o almenys menjar), establint-se als anys 30 del segle passat en unes barraques al costat de la gola del Perellonet i decideixen dedicar-se a la pesca de l'angula. Van ser els primers a Espanya a tindre aquesta idea, i per dur-la a terme van enginyar un artefacte únic a la seua classe: el monot.

Una pala de neu va ser probablement la primera eina de treball convertida en obra d'art, a l'estudi novaiorquès de Marcel Duchamp, el 1915. Es tractava de qüestionar l'estatus de l'objecte artístic des d'una perspectiva que complia l'exigència moderna que l'art fora propi del seu temps, del seu moment històric. L'esperit provocador i burlesc de Duchamp va ser aprofitat per Claes Oldenburg per, des de la tradició pop, representar utensilis quotidians (pales, martells, serres, culleres…) amb un aspecte diagramàtic, una escala exagerada i un context desnaturalitzat que buscava provocar un cert desconcert en l'espectador que l'obligués a reflexionar sobre la relació amb la cultura i l'art.

La Fundació la Posta presenta el llibre Playing Culture en el marc de l'exposició sobre la cultura del joc vídeo Game[in]g Problems. El volum, que es presenta el proper dia 8 d'abril, raona i recopila allò exhibit a l'exposició Game[in]g Problems i compta a més amb firmes internacionals convidades.