Paisatges entròpics. L’exposició

A l’espai expositiu de l’Editorial UPV (a prop de l’Àgora, la vitrina al costat de reprografia UPV)

L’exposició “Paisatges entròpics” és el final del Taller sobre paisatge entròpic, i forma part del procés de participació pública [simulat] que s’ha plantejat com a part del programa del Taller esmentat, perquè així ho demanen totes les normes i protocols d’actuació en relació amb la declaració de Paisatges Culturals i Llocs Històrics. Des d’aquesta perspectiva de procés de participació pública, el que va buscant l’exposició, com la resta d’activitats previstes al pla de participació pública elaborat pels participants al Taller, és transmetre al públic l’experiència de la identificació i caracterització dels paisatges entròpics que hem anant descobrint a les diferents rutes seguides durant el Taller. Entenem que transmetre aquesta experiència, amb les emocions i els sentiments que ens ha provocat, és fonamental quan del que es tracta és de la identificació i caracterització de paisatges entròpics, que és un tipus de paisatge cultural simbòlic o associatiu, als quals va dirigit el Taller. En sentit contrari, no és suficient fer una exposició a l’ús en matèria de paisatge, de caràcter extremadament objectiu, és a dir, despersonalitzada i freda, que acaba transmetent al públic la sensació que ja tot està decidit (no digem que aquestes exposicions objectives siguin científiques, perquè la nostra també ho és, en el sentit en què s’ha entès sempre la ciència, en el sentit que consisteix en fer públics els raonaments aplicats, per tal que puguen ser analitzats i criticats per tercers; nosaltres no hem confós la ciència amb el full Excel).

Els sentiments i les emocions que transmeten les obres en exhibició, elaborades sobre la base del registre de les experiències de les rutes realitzades, mitjançant tècniques variables, que van des de la fotografia, la representació d’imatges que parlen d’un cert caos i coses que no sabem si estan a mig fer o desfent-se; vestigis trobats pels camins recorreguts, que ens parlen de la convivència de moltes activitats, tant agrícoles com comercials, així com artesanals, en un context netament urbà o suburbà; altres ens conviden a la introspecció, com els calidoscopis que de xiquets ens feien somiar; una panòplia àmplia de recursos que vénen a activar emocions i sentiments diversos, que van des de l’enuig davant alguns estralls causats, fins a una certa sorpresa per no haver sabut veure abans algunes coses fetes pels nostres conciutadans, als quals no havíem pres en consideració (la utilització de somiers i molls de matalàs, en tancaments i portes de xicotetes implantacions al llit del riu Túria, al tram que va des de l’Assut del Molí del Sol fins a l’Assut del Repartiment, mereixerien una exposició individual).

matalas porta compressed

Es busca amb aquest exercici de transmetre emocions i sentiments generats per l’experiència de la identificació i la caracterització dels paisatges entròpics i, en general, culturals, associatius o simbòlics, que el públic puga veure’s implicat i fer una aportació pròpia a aquest procés d’identificació i caracterització dels paisatges.

Alguns dels treballs realitzats pels participants han estat elaborats per ser mostrats on line, en aquesta web. Són els treballs de Inma Peiró ArnauMar Machado i ColomerLucía Firbas.

____________________________

Han participat en la cura i el muntatge de l’exposició, un grup nodrit de participant al Taller, que ara que anem aplacant el binarisme en tots els ordres, podem citar sense esment a si són professors o alumnes, de la manera següent: Mar Machado i Colomer, Martina Palomino, Lucía Firbas, Inma Peiró Arnau, Rocío Ll. Herrera Flores, Guillem Cervera Pascual, Chele Esteve, Matilde Igual Capdevila i Pablo Ávila.

PUBLICACIONES RELACIONADAS val

 

Paisatges entròpics. Exposició. Procés de participació pública

Procés de participació pública: el pla

Taller sobre Paisatge Entròpic (2ª ed.)