El 22 de juny es va estrenar a Soy Cámara, el programa del CCCB, l’audiovisual “Nous Públics”, en plena coincidència temporal i de continguts amb les activitats de la Fundació La Posta “En els límits 2ª part: Públics per vindre”. Va ser des del CCCB des d’on es van posar en contacte amb nosaltres per informar-nos de la feliç coincidència. Hem portat l’audiovisual per al seu visionat pels públics per vindre. No és d’estranyar aquest tipus de coincidències, ja que es tracta d’una de les qüestions clau en relació amb la immersió audiovisual a què ens sotmet l’entorn multipantalla en què es produeix la nostra experiència vital avui en dia.

Fer públic(s)
Notes sobre l’exposició “En els límits (2ª part): Públics per vindre“

Miguel Ángel Baixauli
Sonia Martínez

“En els límits (2ª part): Públics per vindre”, exposa, llavors, treballs realitzats pel públic de Cinema per vindre. O més aviat pels diversos públics. El públic és plural com ho és el propi espai públic, i en aquesta exposició es visibilitza la pràctica de públics diversament relacionats amb el cinema contemporani, públics plurals i diversos que han convergit i s’han trobat en les diverses propostes de Cinema per vindre.

Publicar, fer alguna cosa públic, és alhora donar públic accés a determinats continguts i fabricar l’esfera pública que els fa accessibles. Publicar és fer públic, encara que sigui des d’una iniciativa privada. La convergència de projectes entre Cinema per vindre i “En els límits” de la Fundació La Posta troba el seu ancoratge en aquesta atenció als públics com a productors reals o potencials, i en la generació de contextos de recepció per a l’experiència cinematogràfica contemporània. Fer públic avui és, també, construir els llocs i els temps per als públics del cinema que està per vindre.

Els públics, és sabut, es construeixen. Els públics es configuren a partir de diverses estratègies d’educació, de publicitat, de màrqueting, de monopolis de distribució o d’aquesta ciència de l’Estat anomenada estadística. En un moment de privatització galopant de la cosa pública com el que vivim, a “Públics per vindre” ens preguntem si una acció coordinada d’una diversitat de públics que s’organitzen per construir els seus propis espais de visibilitat, de producció i de circulació no podria aportar maneres innovadors de construcció col·lectiva d’espai públic.

En comptes d’anar de la producció cultural instituïda cap a la captura i configuració de “noves audiències”, invertir els termes i desenvolupar una pràctica en la qual “fer públic” partisca de la pròpia iniciativa dels públics. Pot ocórrer llavors que siguin els propis públics els qui, organitzant una producció i distribució singulars, aconsegueixin construir noves formes de producció fílmica i instituir, així, aquelles parcel·les d’esfera pública que el cinematògraf és encara capaç de configurar.

Aquesta és l’aposta de “Públics per vindre”: partir de la creació d’una petita comunitat vinculada al cinema contemporani per generar des d’ella una major pluralitat de participació en els imaginaris comuns. Es tracta d’una investigació col·lectiva al voltant de les noves possibilitats per fer públic, d’espectadors i espectadores que esdevenen productors i productores de les seves pròpies obres i participen amb això en una construcció col·lectiva de comunitat.

Amb aquesta exposició de “En els límits (2ª part): Públics per vindre” ens trobem en l’inici d’un procés més ampli de publicacions i esdeveniments proposats per Cinema per vindre al costat de la Fundació La Posta. Es tracta, en definitiva, d’investir processos de generació de públics que esdevinguin capaços de participar en les institucions del comú. D’aquí també la col·laboració que hem establert amb la Revista Concreta, una altra petita comunitat en expansió amb la qual convergirem, durant el mes de juny de 2015, en accions conjuntes (presentant l’última pel·lícula de Pedro Costa a la Filmoteca i la pròpia revista Concreta a la Fundació la Posta).