Diumenge passat, dia 20 d’octubre 2019, arrancarem amb el projecte “Silenci”, un projecte que en els pròxims mesos Norberto Llopis Segarra desenvoluparà en col·laboració amb Miguel Angel Baixauli i la fundació La Posta. En aquest projecte es programarà o generarà un seguit d’activitats que tractaran la qüestió de l’oposició silenciosa, de la desobediència de l’escriptura.
Aquesta primera activitat introductòria, pretenia ser una xerrada per definir el marc teòric del nostre projecte però, en certa manera, va acabar sent també una coreografia i una acció. El performer pronuncia un discurs, i al mateix temps, fa lliscar, un darrere l’altre, uns folis, uns papers, al principi folis en blanc amb un to lleugerament diferent, després es podrà veure paraules escrites en ells, després traços, dibuixos, imatges. En aquestes capes de paper, en aquestes grafies, l’espectador pot llegir el que s’escriu silenciosament més enllà del discurs que al mateix temps escolta directament del performer. En aquesta xerrada es tractarà precisament dues maneres d’entendre l’oposició, la negació, la subversió, des d’aquesta doble perspectiva: l’oposició entesa des de la perspectiva de l’acció directa i l’oposició entesa des del que no es fa en l’acció, la desobediència silenciosa de l’escriptura.
Des de la perspectiva de l’acció, l’oposició ha estat sovint entesa com la transgressió d’un límit, com la sortida d’un espai que ens limita. Tot depèn d’un agent, d’un agent que actua, d’un agent que s’escapa. No obstant això, des de la perspectiva de l’escriptura, des de la perspectiva del silenci del text, del teixit, la qüestió ja no es pot plantejar des d’un agent que actua, ni d’entendre’s com una sortida, sinó que s’ha de plantejar des d’una certa no-acció del text i des d’una dehiscència del teixit. La subversió serà com un nus que es desfà o s’estrangula de manera invisible.
En aquesta conferència hem volgut caracteritzar aquesta altra manera d’oposició o de subversió, que no respon a la lògica visible del traç o l’acció ―a “el masculí”―, sinó a la lògica del fons o superfície en què s’inscriu el traç, el buit de l’espai ―”el femení”―. Des de la lògica de la superfície d’inscripció, les coses succeeixen d’una manera una mica diferent, succeeixen en certa manera sense passar, com una esllavissada invisible, com un crim silenciós, sense assassí, ni cadàver. Des d’aquesta lògica, el que s’aventura, el que desobeeix, ja no és un agent, un cap o un capital, sinó la insistent escriptura d’un espai invisible, silenciós i acèfal.
“Silenci” de Norberto Llopis. Un programa en col·laboració amb Miguel Angel Baixauli i la Fundació La Posta dins el cicle Variacions sobre el pla, de la línia de programació IVAM Produïx.
